Hipoteca i assegurances

Molts contractes de préstec amb garantia hipotecaria inclouen al seu clausulat l'obligació de subscriure una assegurança de vida, sovint amb companyies asseguradores vinculades a la pròpia entitat. Aquestes assegurances, però, no estan en absolut exemptes de riscos.

El president de la Sala Civil del Tribunal Suprem denunciava públicament la seva inquietud per la proliferació de casos en què diferents entitats financeres, tot i haver obligat l'hipotecat a subscriure una assegurança de vida, en produir-se la defunció d'aquest «es desentenen de l'assegurança» i activen l'execució de l'immoble sense esperar que els hereus puguin cobrar i fer-se càrrec dels pagaments. Una pràctica sens dubte abusiva que probablement té el seu origen en el fet de que en la majoria de casos, l'assegurança de vida que, precisament havia d'actuar com a garantia front a l'eventualitat de la defunció o una invalidesa, es subscriu amb una companyia asseguradora vinculada a la pròpia entitat. Actuant així, el banc s'apropia d'un immoble i la seva companyia asseguradora s'estalvia el pagament de la indemnització corresponent.

Com dèiem, el caràcter abusiu d'aquesta forma d'actuar resulta evident, però aprofita una zona de foscor (una més!) de l'actual legislació en matèria hipotecària per desenvolupar-se. Tot i que la justícia comunitària va obligar l'Estat a permetre que els magistrats poguessin paralitzar una execució hipotecària en cas d'apreciar l'existència de clàusules abusives en el redactat de la hipoteca, la llei espanyola va designar en forma de llista tancada quines eren aquestes clàusules susceptibles de motivar la paralització de l'execució. I en aquesta llista no apareixen les assegurances. Per aquesta raó, els tribunals d'instància i les audiències provincials estan resolent els casos que els arriben segons el seu particular criteri, fent interpretacions més o menys àmplies del mandat traslladat per la curia europea. Així, davant situacions perfectament equiparables, ens trobem amb sentències que exhibeixen criteris molt diferents i, fins i tot, diametralment oposats.

Davant d'aquesta situació, i amb la recomanació sempre de buscar assessorament legal amb el vostre advocat/da de confiança, descrivim alguns dels casos més habituals de conflicte entre clients i entitats arran de les assegurances de vida:

Els diners de l'assegurança de vida s'han de destinar sempre a pagar el que resta d'hipoteca?

Si preguntem al representant d'un banc, segurament us dirà que sí. Però la realitat és que això no sempre és així. Dependrà de qui figuri com a beneficiari de l'assegurança. En cas que sigui el propi banc, els diners en concepte d'indemnització per defunció es destinaran a sufragar el deute romanent i la resta, en cas que quedi alguna cosa, ho percebrà el següent beneficiari.

Si, per contra, com a beneficiari apareix algú altre que no sigui el banc -un cònjuge, per exemple- l'entitat no té cap potestat per obligar a destinar l'import de la indemnització a pagar la hipoteca. I això és important tenir-ho ben present, doncs és molt habitual que des del banc se'ns digui de forma interessada i errònia que el beneficiari de la indemnització està obligat a destinar els diners a la hipoteca. Cal pensar que per a l'entitat, pot resultar interessant que aquests diners es destinin a la finalitat de liquidar total o parcialment la hipoteca en cas que, per exemple, pensin que la defunció de la persona resti garanties de pagament o si l'entitat financera i l'asseguradora són de la mateixa propietat, de tal forma que en comptes de «pagar» al beneficiari, només es transferirien els diners entre elles.

Si el banc és el beneficiari, qui ha de reclamar el pagament de la indemnització?

Aquest punt també ha estat -i continua sent- objecte de polèmica. En ocasions, les companyies asseguradores, sempre reticents a abonar indemnitzacions de qualsevol tipus, desestimen la pretensió dels hipotecats de que es faci efectiva l'assegurança argumentant que només el beneficiari -és a dir, el banc- pot reclamar la indemnització. Una situació molt més habitual encara quan el banc i la asseguradora són de la mateixa propietat que, d'aquesta forma, poden actuar de forma coordinada i interessada per tal que el banc pugui executar la hipoteca i l'asseguradora estalviar-se el pagament de la indemnització. Aquesta sí és una pràctica abusiva que ha tingut adequada resposta per part dels tribunals, doncs el Suprem va sentenciar en el cas d'una clienta de la Caixa Rural d'Algemesí afectada per una situació com la descrita anteriorment establint que els hereus havien de considerar-se plenament legitimitats per activar l'assegurança.

Tot el que hem explicat anteriorment ens ha de servir per estar especialment alertes a l'hora d'incloure assegurances en el nostre contracte de préstec hipotecari, especificant clarament les condicions de l'assegurança i, molt especialment, qui són els beneficiaris de la pòlissa. I, com sempre, en cas de dubte, acudiu al vostre advocat o advocada de confiança i demaneu assessorament.