Article de l'advocada Sílvia Vázquez en motiu del dia Mundial de la salut Mental
El 10 d’octubre, dia Mundial de la Salut Mental, és un bon moment per aturar-nos a avaluar la pràctica de l’INSS de revisar les prestacions d’incapacitat permanent de les persones treballadores que pateixen greus malalties mentals i que no poden desenvolupar la seva professió o cap tipus de feina. I és que massa sovint els criteris economicistes d’aquest organisme provoquen la denegació d’uns ajuts que poden afectar encara més la salut de les persones que ho pateixen.
D’entrada, cal dir que és coherent amb la finalitat de la prestació d’incapacitat permanent (IP) que l’INSS faci una tasca de control per constatar si la situació clínica de la persona malalta es manté igual o ha experimentat milloria i ha recuperat total o parcialment la seva capacitat laboral. Recordem que les prestacions d’incapacitat permanent són pensions vitalícies (art. 196 LGSS) però també revisables (art. 200 LGSS). La qüestió no és tan la tasca de control sinó com s’estan fent aquestes revisions per milloria i, sobretot, quins són els criteris que segueix l’INSS.
Els advocats i advocades especialistes en Seguretat Social veiem cada dia com persones beneficiàries de pensions d’IP per trastorns de salut mental es queden sense pensió o se’ls rebaixa la quantia considerablement només perquè aquest organisme considera que han millorat malgrat els informes psiquiàtrics de la sanitat pública diguin el contrari (que la gravetat persisteix i que no existeix milloria clínica).
Aquesta és, malauradament, una dinàmica de l’INSS molt estesa: dictaminar una milloria i retirar la pensió basant-se en una única visita amb el psiquiatra avaluador que fa una exploració psicopatològica i arriba a una conclusió mèdica contrària al que afirmen i diagnostiquen els informes dels especialistes mèdics que fan el seguiment continu de la persona i en veuen la seva evolució.
Així ens trobem amb persones amb problemes de salut mental que es queden sense pensió i sense la possibilitat de tornar a la feina. Una dura realitat que provoca, lògicament, un empitjorament i desestabilització de la patologia psiquiàtrica per la manca d’ingressos, la incertesa i la dificultat d’afrontar una tornada al mercat laboral desaconsellada pel personal mèdic. I, per tant, haver d’acudir a la via judicial per acreditar la inexistència de milloria.
En definitiva, els procediments de revisió de grau tenen moltes mancances i molt a millorar. Nosaltres ho tenim clar: no es pot jugar amb la salut mental.
