El Tribunal Suprem ha establert un important precedent per als pensionistes que reben ajudes per a la rehabilitació del seu habitatge habitual determinant que aquests ajuts no s'han de tenir en compte a l'hora de calcular el complement de mínims de la pensió, ja que la seva finalitat és millorar l'habitatge i no augmentar el patrimoni del pensionista.
........................................................
El cas analitzat pel Tribunal Suprem es va originar quan l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va revisar el complement de mínims d'una pensionista que havia rebut una subvenció per a la rehabilitació de la façana del seu edifici a Gijón. L'INSS va argumentar que aquesta subvenció constituïa un "increment patrimonial" com a conseqüència del qual superava el límit d'ingressos per tenir dret al complement.
Què és un increment patrimonial?
En termes generals, un increment patrimonial es produeix quan una persona augmenta el valor dels seus béns o redueix els seus deutes. Això pot passar de diverses maneres, com ara a través d'una herència, una donació, una inversió exitosa o, en aquest cas, una subvenció.
En el context d'aquesta sentència, el Tribunal Suprem cita l'article 33 de la Llei 35/2006, que defineix els increments patrimonials com a "variacions en el valor del patrimoni del contribuent que es posin de manifest amb ocasió de qualsevol alteració en la composició d'aquell".
Com afecta l'increment patrimonial al complement de mínims de les pensions?
El complement de mínims és una prestació econòmica que s'afegeix a les pensions contributives de quantia reduïda per garantir uns ingressos mínims als pensionistes amb pocs recursos. Per tenir dret a aquest complement, els pensionistes no poden superar un cert límit d'ingressos anuals, que inclou els rendiments del treball, del capital, de les activitats econòmiques i els increments patrimonials.
L'article 59 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) estableix que els beneficiaris de pensions contributives que no superin un determinat llindar d'ingressos, incloent "guanys patrimonials, d'acord amb el concepte establert per a aquestes rendes en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques", tenen dret a percebre complements per assolir la quantia mínima de les pensions.
El nivell màxim d’ingressos per sobre del qual es perd el dret a percebre el complement de mínims de les pensions a Espanya es determina anualment als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) prenent en consideració, entre d’altres, els possibles increments en l’import de les pensions mínimes, l’Índex de Preus al Consum (IPC) i diferents indicadors econòmics.
La decisió del Tribunal Suprem
En la seva sentència, el Tribunal Suprem va rebutjar els arguments de l'INSS, donant la raó a pensionista afectada. El TS ha destacat que la finalitat del complement de mínims és garantir una vida digna als pensionistes amb ingressos baixos, i que tenir en compte i considerar un increment patrimonial les ajudes rebudes amb la finalitat exclusiva de rehabilitar l'habitatge habitual aniria en contra d'aquesta finalitat.
En la sentència es remarca que "la essència mateixa del complement a mínims, configurat pel legislador com a mecanisme de garantia d'ingressos suficients per pal·liar situacions de necessitat i pobresa [...] impedeix l'enteniment que una subvenció pública obtinguda per a la rehabilitació de l'habitatge habitual i destinada a tal fi constitueixi una guany patrimonial que operi com a límit del seu dret".
A més, el Tribunal Suprem ha subratllat que la subvenció rebuda per la pensionista tenia com a objectiu específic la rehabilitació del seu habitatge, i no pas augmentar el seu patrimoni. En altres paraules, la subvenció no es podia destinar a cap altra finalitat que no fos la millora de l'habitatge.
Tal com s'indica en la sentència, "en mode algun pot eradicar la situació de penúria de qui és beneficiària d'una pensió de jubilació d'ingressos mínims el fet d'haver obtingut una subvenció com a comunera, per a la rehabilitació de la façana del seu domicili".
Per tant, la sentència del Tribunal Suprem estableix amb claredat i de forma inequívoca que les ajudes per a la rehabilitació de l'habitatge habitual no es tindran en compte a l'hora de calcular el complement de mínims de les pensions, sempre que la seva finalitat sigui la millora de l'habitatge i no l'enriquiment del pensionista.
