La Llei de de Segona Oportunitat permet cancel·lar fins el 100% dels nostres deutes pendents (amb excepcions com les que afecten els deutes amb Hisenda i Seguretat Social), paralitzant processos d’embargament
La Llei de Segona Oportunitat permet a les persones físiques, tinguin o no activitat empresarial, acollir-se a un mecanisme per tal de renegociar els seus deutes si es troben en situació d’insolvència i no poden fer-hi front. Es tracta, doncs, d’un instrument legal d’anàlogues característiques a les del procediment de concurs de creditors reservat a les empreses, que permet superar una eventual situació de fallida i començar de zero, sense deutes, intentant preservar al mateix temps els interessos dels creditors.
Quins són els requisits necessaris?
El primer requisit exigible és que el deutor ho sigui de bona fe. És a dir, que el nostre historial creditici permeti comprovar que hem estat bons pagadors mentre ens ha estat possible però en aquests moments afrontem una mala situació que no ens permet fer front als pagaments. Això inclou també el fet de no tenir un historial previ de sancions administratives per infraccions tributàries o relacionades amb deutes en l’ordre social (impagament de salaris, per exemple), proporcionar informació falsa o enganyosa sobre la nostra situació financera o, entre d’altres, tenir una actitud temerària com ho podria ser contreure nous deutes mentre es tramita el procediment per acollir-se als beneficis d’aquesta nova llei.
Tots els deutes són susceptibles de ser exonerats?
No, alguns deutes queden explícitament exclosos. Aquest és el cas, per exemple, dels deutes amb Hisenda i la Seguretat Social que superin els 7.500 euros, els derivats de l’obligació d’abonar una pensió d’aliments, deutes salarials o els que estiguin relacionats amb una responsabilitat civil extracontractual o amb la comissió d’un delicte. També s’exclouen els deutes hipotecaris i els impagaments de crèdits amb garantia real.
Aquests són, com dèiem, els deutes que no queden coberts per la Llei de Segona Oportunitat. Qualsevol altre dèbit o supòsit d’impagament és susceptible de poder incloure’s en la nostra sol·licitud.
Quin és el procediment per acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat?
Es tracta d’un procediment judicial on hem de comptar, obligatòriament, amb l’acompanyament d’un advocat/da i procurador/a. En aquells casos en què s’acrediti insuficiència de rendes, aquests poden ser d’ofici.
Davant el Jutjat Mercantil, es presentarà una sol·licitud on hem de fer constar de la forma més clara i detallada possible tota la informació necessària sobre qüestions com ara ingressos actuals, volum i naturalesa dels deutes, compliment dels requisits necessaris i situació personal. Aconseguir tota la documentació sol·licitada pot ser una tasca força feixuga i complexa, especialment amb les restriccions que encara afecten la realització de tràmits presencials amb les Administracions. En aquest sentit, recomanem obtenir el certificat digital per tal de poder obtenir la documentació necessària per via telemàtica sempre que sigui possible.
Un cop tramitada la sol·licitud acompanyada de la documentació necessària s’iniciarà pròpiament la fase judicial. En aquest punt, cal diferenciar dues situacions ben diferents en funció de si la persona té béns o no.
Si la persona deutora NO té béns
Es tracta d’un procediment que pot arribar a ser senzill si cap dels creditors s’hi oposa. Serà el jutjat qui haurà de valorar la capacitat de pagament de la persona que sol·licita acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat i quins són els deutes que quedaran exonerats de l’obligació de pagament. Ara bé, tal i com dèiem, existeix la possibilitat que alguns dels creditors s’hi oposi i sol·liciti la intervenció d’un administrador concursal. En aquest cas, el procediment pot arribar a allargar-se i durant la tramitació del procés, l’administrador podria limitar temporalment la capacitat de gestionar els nostres propis recursos més enllà dels necessaris per fer front a despeses bàsiques i necessàries. Aquesta situació es pot donar, per exemple, si hi ha algun deute important amb una entitat bancaria per la seva necessitat d’acreditar que han actuat diligentment en la reclamació del deute. Quan hi ha deutes petits i de financeres creiem que no s’arribarà a aquest extrem.
En cas que la persona deutora sigui titular de béns
Si la persona sol·licitant és propietària de béns (immobles, vehicles...) existeixen diferents possibilitats que tenen a veure amb dues qüestions bàsiques: que la persona estigui disposada a liquidar o no aquests béns per alliberar-se dels deutes i que l’import dels deutes pendents sigui suficient per cobrir-los. No obstant si es pot acreditar que el valor real del bé és mínim (o que el valor de reparar-lo per vendre’l és superior) o que sobre aquest bé pesen càrregues superiors al seu valor, s’entendrà que la part deutora no té béns. Si es tenen béns sense carrega s’haurà d’analitzar molt bé si aquest procediment és la millor opció per resoldre la situació d’insolvència atès que com a norma general s’exigirà que es vengui el bé per cobrir la part que es pugui dels deutes.
Si la persona vol mantenir béns com ara, per exemple, l’habitatge habitual, té la possibilitat de sol·licitar la cancel·lació d’una part dels seus deutes i fer front al pagament de les quantitats que encara restin pendents a través d’un pla de pagaments a 3 o 5 anys. Cal tenir en compte que si optem per aquesta opció, el Jutjat competent haurà de traslladar la proposta de pla de pagament als diferents creditors, que hauràn d’acceptar-lo i, molt ens temem, sembla complicat que puguin fer-ho. Cas diferent és si l’habitatge està gravat per una hipoteca per un valor igual o superior al valor de mercat de la finca, que aleshores quedarà al marge d’aquest pla de pagaments. És a dir, es mantindrà la possessió de l’habitatge, però també el deute de la hipoteca que haurà de pagar íntegrament. En aquest cas, se seguirà el procediment corresponent a persona sense béns.
Si els creditors haguessin acceptat el pla el jutge ja declararà l’exoneració provisional de la part del deute que no quedi cobert amb aquests pagaments i un cop finalitzat el pla de pagaments ja es farà l’exoneració definitiva.
Com abans esmentàvem, atenent la dificultat de que els creditors acceptin renunciar als seus deutes si el deutor vol conservar el patrimoni, probablement sigui necessari que les persones titulars de béns hagin d’optar per la liquidació del patrimoni per tal de cancel·lar la totalitat dels seus deutes exonerables. En aquest cas, el més habitual és que intervingui la figura de l’administrador concursal per gestionar la venda i si queda deute pendent de liquidar, un cop venut tot el patrimoni, aquest és el que serà objecte d’exoneració.
Quina és la durada del procediment de la Llei de Segona Oportunitat?
La durada pot ser molt variable en funció de diversos factors com ara, per exemple, el volum de deutes a considerar, la complexitat del cas, el nombre de béns que se sotmetin a un eventual procés de liquidació o, molt important, quin sigui el grau de saturació que afecti el Jutjat encarregat de tramitar el nostre cas. De forma més o menys general es podria dir que el més habitual és que el procés en conjunt duri un mínim de 6 mesos fins el màxim de 18 mesos, que és el límit màxim fixat per la pròpia Llei per a la tramitació del procés.
En qualsevol cas, és important recordar que mentre duri el procediment estarem «protegits» i no se’ns podran seguir reclamant els deutes insatisfets ni instar l’embargament dels nostres béns. Per tant, i com a mínim, gaudirem d’una petita treva fins a la resolució del nostre expedient.
Quines són les principals conseqüències d’acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat?
La més important, evidentment, és accedir a la possibilitat de cancel·lar la totalitat dels nostres deutes per superar una situació d’insolvència greu o de fallida, en alguns casos, tal i com hem vist, sense necessitat de perdre la totalitat del nostre patrimoni, especialment l’habitatge familiar si està gravat amb una hipoteca. I en relació amb aquest fet, un de no menys important: sortir dels fitxers de morosos i registres de risc financer un cop el Jutjat dicti l’Auto que confirmi la cancel·lació dels deutes (tot i que a vegades els hi costi una mica gestionar-ho).
Ara bé, també hem de tenir present que els creditors poden sol·licitar la revisió de l’exoneració dels deutes durant un període de cinc anys si existeixen evidències de que el deutor no va actuar de bona fe (ocultant informació durant el procediment o facilitant-la de falsa)- o si canvia de forma significativa la situació econòmica del sol·licitant i no ho comunica, tal i com podria succeir si rebem una herència o guanyem un premi econòmic important.
Igualment, també hem de recordar que no ens podrem tornar a acollir al mateix procediment si no han transcorregut almenys 5 anys (en cas de no existir pla de pagaments) o 3 anys (si existeix pla de pagaments) des de l’exoneració definitiva del passiu insatisfet.
Al Col·lectiu Ronda, us podem ajudar a obtenir els beneficis de la Llei de Segona Oportunitat. Si necessiteu consell i assessorament, contacteu-nos a segonaoportunitat@cronda.coop
Per últim, si es considera que la Llei de Segona Oportunitat no és la millor opció però es tenen préstecs que poden ser considerats abusius o usurers també es poden impugnar per reduir una part del nostre deute. Des del Col·lectiu Ronda us podem oferir assessorament en aquest àmbit contactant a consultesjuridic@cronda.coop.
