Si hi ha una pregunta que any rere any es repeteix quan arriba l’estiu és la de què passa si estem en situació d’incapacitat temporal quan arriba la data en què hauríem de començar les nostres vacances o si causem baixa mèdica mentre encara estem gaudint-les.
Preguntes ben lògiques i que sovint causen una gran angoixa davant la perspectiva de perdre aquests dies de descans tan esperats i desitjats per tothom. Sortosament, però, aquesta angoixa no està justificada doncs la legislació ens reconeix el dret a recuperar els dies de vacances que no puguem gaudir pel fet d’estar en situació de baixa mèdica, tal i com ara us explicarem.
Els treballadors en situació de baixa mèdica o incapacitat temporal en el moment d'iniciar-se el període vacacional no perden el dret a fer les seves vacances i poden recuperar aquests dies no gaudits. També podran recuperar-los en cas que la baixa o la incapacitat es causi un cop iniciades les vacances. En ambdós casos, segons recull l’article 38 de l’Estatut dels Treballadors, els dies de descans que coincideixin amb el temps de baixa queden ajornats per tal que els puguem consumir quan finalitizi el període d’incapacitat temporal i estiguem degudament restablerts.
El temps de baixa mèdica no és l’únic supòsit en què el gaudi de les vacances s’ajorna fins un moment posterior. També podrem gaudir les nostres vacances més endavant si coincideixen amb el període de permís per naixement, risc a l’embaràs o lactància natural acumulada. En aquests casos, i de forma anàloga, podrem fer les vacances amb posterioritat sense perdre el dret a gaudir-les.
Com a norma general, les vacances han de fer-se dins l’any natural en què han estat meritades. Però aquesta regla no s’aplica quan no hem pogut fer-les com a conseqüència d’una situació d’incapacitat temporal. Si aquest ha estat el cas, podrem fer les vacances en el futur, dins el període dels 18 mesos posteriors a la finalització de l’any en què han estat generades. Fins i tot, si la causa per no fer les vacances quan originalment pertocava són els esmentats casos de permís per naixement, risc durant l’embaràs o lactància natural acumulada, es desactiva la limitació del període de 18 mesos i mantenim el dret a fer les vacances ajornades encara que haguem ultrapassat aquest temps.
Aquesta especial protecció del dret a fer vacances malgrat existeixin circumstàncies que ho impossibilitin ens ha de fer pensar en la importància cabdal que l’ordenament laboral atorga a les vacances com a element substancial del dret a la pròpia salut, el descans i la integritat física. És per això que les vacances es consideren un dret indisponible i irrenunciable per part de la pròpia persona. Així, per exemple, no podem renunciar a fer-les ni tampoc, com afirma taxativament el mateix article 38 de l’Estatut dels Treballadors, podem «substituir-les per una compensació econòmica».
