Una important sentència del TJUE amplia el grau de protecció de la incapacitat temporal
La Sala Tercera del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dicta una important sentència on considera que la situació d'incapacitat temporal d'un treballador que es consideri de durada incerta o tingui perspectiva de “perllongar-se significativament” pot merèixer el mateix grau de protecció que la discapacitat front a un possible acomiadament i considerar-se discriminatori i, per tant, nul.
Els tribunals espanyols ja poden invocar la jurisprudència comunitària -d'obligat seguiment- a l'hora de resoldre demandes causades per acomiadaments de treballadors en situació d'incapacitat temporal (IT) en el sentit de considerar-los discriminatoris i, per tant, nuls en cas que la causa de l'extinció sigui, precisament, la impossibilitat de realitzar la seva feina com a conseqüència d'una malaltia o accident. Per tal que sigui així, el TJUE afirma que haurà de ser el tribunal nacional encarregat de resoldre qui valori “basant-se en totes les dades objectives que disposi [...] d'acord amb els coneixements i les dades mèdiques i científiques actuals” si resulta previsible que la recuperació del treballador en situació d'IT sigui “incerta” o resulti previsible que el procés de restabliment es perllongui “de forma duradora”. Si aquest és el cas, segons el TJUE, seria possible invocar el contingut de la Directiva 2000/78/CE per considerar que la IT equival a una discapacitat i qualsevol acomiadament basat, precisament, en la situació de discapacitat resulta motiu de discriminació i comporta la nul·litat de l'extinció contractual, obligant l'empresa o administració a readmetre el treballador i abonar els salaris deixats de percebre des del moment de l'acomiadament fins a la reincorporació.
Acomiadament disciplinari
El TJUE s'ha pronunciat a instàncies del Jutjat Social 33 de Barcelona que va inquirir l'Alt Tribunal europeu mitjançant la interposició d'una qüestió prejudicial sobre l'abast de l'esmentada directiva en relació al cas d'un treballador, representat pel Col·lectiu Ronda, acomiadat mentre es trobava convalescent d'una greu lesió al braç que va patir realitzant les seves funcions com a ajudant de cuina en un hotel barceloní. El treballador va ser acomiadat malgrat se li havia renovat el contracte poc abans de la lesió i se li havia ampliat la jornada arran dels informes favorables dels seus superiors després que la direcció de l'empresa li demanés que es reincorporés a la feina dues setmanes després de l'accident i el treballador argumentés la impossibilitat de fer-ho atès que continuava amb el braç enguixat i immobilitzat. Pocs dies després, l'empresa va procedir a acomiadar-lo per raons disciplinàries -és a dir, sense indemnització- argumentant que el seu empleat “no havia assolit les expectatives establertes per l'empresa ni el rendiment que l'empresa considera adequat o idoni”.
La qüestió prejudicial
En el seu escrit, el Jutjat Social 33 de Barcelona constata que la única causa de l'acomiadament, atesa la bona consideració que fins el moment de l'accident tenia el treballador accidentat, era el fet de no estar en disposició física de realitzar la seva feina. Sent així, el magistrat interroga el TJUE sobre si aquesta situació és susceptible de considerar-se “discriminació directa per discapacitat” atès el fet que la recuperació es pressuposava llarga i de durada incerta, doncs en el moment de la celebració del judici, sis mesos després de l'acomiadament, el treballador seguia amb el colze enguixat i el braç immobilitzat.
Criteri controvertit dels tribunals espanyols
En la seva sentència de resposta, el TJUE obre la porta a interpretar la Directiva 2000/78/CE de 27 de novembre de 2000, relativa a l'establiment d'un marc general per a la igualtat de tractament en la feina i l'ocupació, amb un criteri més proteccionista front a la situació d'incapacitat temporal que no pas el del Tribunal Suprem de l'Estat espanyol, que ha sentenciat reiteradament que l'acomiadament d'un treballador en aquesta situació no suposa per se un motiu de discriminació. Fins ara, doncs, els tribunals de rang jeràrquic inferior estaven obligats a sentenciar en idèntic sentit, seguint un criteri que des del Col·lectiu Ronda sempre hem considerat retrògrad i vulnerador de drets. La situació, però, canvia després que el TJUE hagi obert la porta a invocar la legislació europea per equiparar la incapacitat temporal a la discapacitat si el magistrat considera que es donen els requisits de incertesa i dilatació en el temps sobre la perspectiva de completa recuperació del treballador malalt o lesionat. En aquest cas, tal i com recull la legislació espanyola i comunitària, l'acomiadament sí resultaria discriminatori i correspondria atorgar-li la consideració de nul i no pas improcedent en absència de plena justificació, imposant la reincorporació al lloc de treball i el pagament per part de l'empresa dels salaris deixats d'abonar.
