Reconeixement de l'accident in itinere de l'empleat públic com a accident laboral

Anàlisi d'una sentència per part de la nostra companya Susana Fuentes

La sentència de la sala Tercera del Tribunal Econòmic Administratiu Central de 15 de setembre de 2022 (número 00/02765/2018) resol sobre el dret d'una funcionària del Cos Auxiliar Postal i Telecomunicació al reconeixement de la pensió extraordinària per accident laboral in itinere.

Per resolució, d'acord amb el Dictamen mèdic, se'l reconeix pensió ordinària de jubilació per incapacitat permanent amb efectes econòmics des de l'1 de juliol de 2017.

Posteriorment, l'actora sol·licita a l'òrgan de jubilació competent, la incoació de l'expedient d'esbrinament de causes determinants que van concórrer a la seva jubilació d'incapacitat, a conseqüència de l'accident laboral in itinere patit el 23/01/2016.

S'emet informe de l'Instructor de l'expedient d'esbrinament de les causes determinants de la jubilació per incapacitat, on es determina que cal estimar la sol·licitud de la pensió extraordinària de jubilació, formulada per la funcionària, ja que s'acredita la relació causa-efecte del accident laboral in itinere patit per aquesta.

Així mateix, s'emet informe de la directora de recursos humans de la S.E. Correus i Telègrafs, S.A. de 23 d'octubre del 2017, favorable al reconeixement de la pensió extraordinària sol·licitada.

Tot i això, la Direcció General de Costos de Personal i Pensions Públiques, va dictar acord el 13 de febrer de 2016 denegant la pensió extraordinària sol·licitada, per no existir relació directa entre el conjunt de patologies que pateix l'actora i que han originat la incapacitat i el servei prestat per ella a l’Administració. En virtut de l'article 47.2 i 4 del Text Refós de Llei de Classes Passives de l'Estat, que estableix el següent:

2. Donarà origen a pensió extraordinària de jubilació o retiro la incapacitat permanent per al servei o inutilitat del personal comprès en aquest capítol, entesa aquesta incapacitat en els termes exposats a l'article 28.2.c), sempre que aquesta es produeixi, sigui per accident o malaltia, en acte de servei o com a conseqüència del mateix. En cas de la malaltia causant de la inutilitat, aquesta haurà de constar com a adquirida directament en acte de servei o com a conseqüència directa de la naturalesa del servei exercit.

En tot cas, aquest personal, quan s'incapaciti o inutilitzi en acte de servei o com a conseqüència d'aquest, serà declarat jubilat o retirat.

La jubilació o el retir els ha de declarar els organismes i les entitats esmentats al precedent article 28.3, i és de la competència exclusiva de l'Institut Nacional de la Seguretat Social la concessió o no de pensió extraordinària. Tot això sense perjudici de la competència que té el Ministeri de Defensa en la determinació de la naturalesa d’acte de servei»

"4. Es presumeix l'acte de servei, llevat de prova en contra, quan la incapacitat permanent o la mort del funcionari hagin esdevingut en el lloc i el temps de treball."

La interpretació de l'acord denegatori es basa en aquest article per qualificar l'accident laboral in itinere com un accident no derivat de l'acte de servei oa conseqüència d'aquest, i per tant, no és procedent originar una pensió extraordinària.

Recordem que l'accident in itinere es defineix a l'article 156.2 a) LGSS com l'accident que pateix el treballador/a en anar o tornar del lloc de treball.

Presentat l'acord denegatori de la pensió extraordinària, l'actora interposa escrit d'al·legacions, recolzant-se en la legislació següent: article 59 del RD 375/2003, Reglament del Mutualisme Administratiu, article 156 LGSS i article 1. d) de l'Ordre APU/3554 /2005, a més de les sentències del TSJ de Catalunya del 15 de juliol del 2004, 21 de gener del 2014, 5 d'octubre del 2007 i 5 de setembre del 2005.

«Article 59. Concepte d'accident en acte de servei.

1. S'entendrà per accident en acte de servei aquell que es produeixi amb ocasió o com a conseqüència de les activitats pròpies de la prestació del servei a l'Administració.

2. Per a la determinació dels supòsits que en aquest règim especial tindran la consideració d'accident en acte de servei o com a conseqüència d'aquest, i per a les presumpcions aplicables sobre això, cal atenir-se al que disposa el règim general de la Seguretat Social sobre del concepte d'accident de treball, sens perjudici de les peculiaritats pròpies que siguin aplicables derivades de la prestació del servei públic."

Més tard, l'actora amplia aquest escrit d'al·legacions, exposant la qüestió de si cal considerar l'accident in itinere, com a accident sofert en acte de servei. Qüestió resolta pel Tribunal Suprem en sentència número 887/2021, de 21 de juny, recurs de cassació 7791/2019, i en sentència número 912/2021, de 24 de juny, recurs de cassació 8335/2019, que entenen l'accident in itinere com a conseqüència del servei, i per això, ha de ser reconeguda la pensió extraordinària de jubilació.

Fonaments jurídics

El fons de la qüestió plantejada en el cas tracta sobre si l’actora té dret a la pensió extraordinària de jubilació, per incapacitat permanent derivada d’accident de treball in itinere.

La normativa en matèria d'accident o malaltia en acte de servei de funcionaris públics, inclosos al Règim de Classes Passives, està regulada a l'article 47 i 28 de la Llei de Classes Passives de l'Estat.

L'apartat quart de l'article 47 estableix una regla general de presumpció iuris tantum de l'acte de servei. És a dir, llevat de prova en contra, les lesions que pateixi el funcionari en temps i lloc de treball són constitutives d'accident o malaltia laboral.

Aquesta causalitat entre accident i incapacitat per al servei ha de ser directa. Hi ha d'haver una relació directa entre l'activitat funcionarial i el patiment de les lesions.

En cas de malaltia, ha de constar com a adquirida directament en acte de servei, o com a conseqüència directa de la naturalesa del servei exercit. Els fets provats han de relacionar la causalitat entre les lesions i seqüeles, i el servei o la tasca exercida.

Per tant, el concepte d'accident en el règim de classes passives, en aquest cas, el que es produeix durant el desplaçament al lloc de treball, en virtut de la sentència de la Sala Contenciosa del Tribunal Suprem, de 21 de juny de 2021, rec. cassació núm. 7791/2019 raona que, la incapacitat permanent per al servei derivada d'accident de trànsit, sofert en realitzar el desplaçament per anar o tornar del centre de treball, es considera "com a conseqüència del servei", als efectes de l'obtenció de pensió extraordinària regulada a l'art 47.2 de la Llei de Classes Passives de l'Estat.

Aquesta sentència, conclou en el fonament jurídic setè: "ateses les circumstàncies del cas i la normativa ressenyada en els fonaments anteriors, cap dubte no ofereix que s'ha de considerar accident com a conseqüència del servei el patit per l'aquí recurrent en dirigir-se al seu lloc de treball".

Així, l'article 59 del RD 375/2003, de 28 de març, remet al que disposa el Règim General de la Seguretat Social per a la determinació dels supòsits que en el règim especial del mutualisme administratiu tindran la consideració d'accident en acte de servei o com a conseqüència d'ell i de les presumpcions del que cal entendre per accident en acte de servei. I, entre aquestes presumpcions establertes legalment, la més significativa és la dels accidents que pateixi el treballador en anar o tornar al lloc de treball.

En conseqüència, la resposta a la qüestió d'interès casacional és que la incapacitat permanent per al servei derivada d'accident de trànsit sofert per un funcionari públic en fer el desplaçament per anar o tornar del centre de treball es pot considerar com a incapacitat produïda "com a conseqüència del servei" als efectes de l'obtenció de pensió extraordinària regulada a l'article 47.2 del Text Refós de la Llei de Classes Passives de l'Estat, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 80/1987, de 30 d'abril, en conjunció amb l'article 59 del RD 375/2003, 28 de març."

Posteriorment, la sentència de la Sala Contenciosa del Tribunal Suprem de 24 de juny de 2021, rec. de cassació núm. 8335/2019 reitera la interpretació exposada anteriorment, assenyalant que són dos els supòsits d'accident, que a l'article 47.2 fonamenten la pensió extraordinària:

1) El que es produeix en acte de servei.

2) El que es produeix com a conseqüència del servei.

Aquests dos supòsits són invariables a l'hora de determinar la pensió extraordinària, regulada a l'article 19 sobre classes de pensions de la Llei de classes passives. Aquest precepte estableix que les pensions seran ordinàries o extraordinàries, en funció de les circumstàncies del fet causant, ordinàries o per raó de lesió, mort o desaparició produïda en acte de servei o com a conseqüència d’aquest.

Seguint aquest raonament, el fonament jurídic setè de la sentència que ara ens ocupa, asseu l'anàlisi sobre els accidents in itinere explicant que: "ha de qualificar-se l'accident in itinere patit en realitzar el desplaçament en anar o tornar del centre de treball com conseqüència del servei, per la qual cosa procedeix acollir la pretensió de la reclamant, respecte a la consideració de l'accident patit per ella".

Per tant, acreditada la relació directa entre la causalitat de les lesions que han donat lloc a la incapacitat permanent i el servei prestat a l’Administració, d’acord amb aquesta nova Doctrina del Tribunal Suprem, procedeix el reconeixement del dret a la pensió extraordinària sol· licitada.

Conclusions

Els supòsits d'accident que l'article 47 de la Llei de classes passives fonamenten la pensió extraordinària són: el que es produeix en acte de servei i el que es produeix com a conseqüència d'aquest.

La Llei de Classes Passives no recull, com fa el 156 LGSS, l'accident in itinere com a Accident de Treball, però el Tribunal Suprem en sentència número 887/2021, de 21 de juny, recurs de cassació 7791/2019, i en la sentència número 912/2021, de 24 de juny, recurs de cassació 8335/2019, raonen que s'ha de reconèixer l'accident in itinere com a derivat d'acte de servei (accident de treball a classes passives).

En conclusió, la nova doctrina que ha de seguir l'Administració i els jutjats estableix el reconeixement de l'accident in itinere de l'empleat públic, integrat al Règim de Classes Passives, com a accident de treball.

Anàlisi d'una sentència per part de la nostra companya Susana Fuentes

Per resolució, d'acord amb el Dictamen mèdic, se'l reconeix pensió ordinària de jubilació per incapacitat permanent amb efectes econòmics des de l'1 de juliol de 2017.

Posteriorment, l'actora sol·licita a l'òrgan de jubilació competent, la incoació de l'expedient d'esbrinament de causes determinants que van concórrer a la seva jubilació d'incapacitat, a conseqüència de l'accident laboral in itinere patit el 23/01/2016.

S'emet informe de l'Instructor de l'expedient d'esbrinament de les causes determinants de la jubilació per incapacitat, on es determina que cal estimar la sol·licitud de la pensió extraordinària de jubilació, formulada per la funcionària, ja que s'acredita la relació causa-efecte del accident laboral in itinere patit per aquesta.

Així mateix, s'emet informe de la directora de recursos humans de la S.E. Correus i Telègrafs, S.A. de 23 d'octubre del 2017, favorable al reconeixement de la pensió extraordinària sol·licitada.

Tot i això, la Direcció General de Costos de Personal i Pensions Públiques, va dictar acord el 13 de febrer de 2016 denegant la pensió extraordinària sol·licitada, per no existir relació directa entre el conjunt de patologies que pateix l'actora i que han originat la incapacitat i el servei prestat per ella a l’Administració. En virtut de l'article 47.2 i 4 del Text Refós de Llei de Classes Passives de l'Estat, que estableix el següent:

2. Donarà origen a pensió extraordinària de jubilació o retiro la incapacitat permanent per al servei o inutilitat del personal comprès en aquest capítol, entesa aquesta incapacitat en els termes exposats a l'article 28.2.c), sempre que aquesta es produeixi, sigui per accident o malaltia, en acte de servei o com a conseqüència del mateix. En cas de la malaltia causant de la inutilitat, aquesta haurà de constar com a adquirida directament en acte de servei o com a conseqüència directa de la naturalesa del servei exercit.

En tot cas, aquest personal, quan s'incapaciti o inutilitzi en acte de servei o com a conseqüència d'aquest, serà declarat jubilat o retirat.

La jubilació o el retir els ha de declarar els organismes i les entitats esmentats al precedent article 28.3, i és de la competència exclusiva de l'Institut Nacional de la Seguretat Social la concessió o no de pensió extraordinària. Tot això sense perjudici de la competència que té el Ministeri de Defensa en la determinació de la naturalesa d’acte de servei»

"4. Es presumeix l'acte de servei, llevat de prova en contra, quan la incapacitat permanent o la mort del funcionari hagin esdevingut en el lloc i el temps de treball."

La interpretació de l'acord denegatori es basa en aquest article per qualificar l'accident laboral in itinere com un accident no derivat de l'acte de servei oa conseqüència d'aquest, i per tant, no és procedent originar una pensió extraordinària.

Recordem que l'accident in itinere es defineix a l'article 156.2 a) LGSS com l'accident que pateix el treballador/a en anar o tornar del lloc de treball.

Presentat l'acord denegatori de la pensió extraordinària, l'actora interposa escrit d'al·legacions, recolzant-se en la legislació següent: article 59 del RD 375/2003, Reglament del Mutualisme Administratiu, article 156 LGSS i article 1. d) de l'Ordre APU/3554 /2005, a més de les sentències del TSJ de Catalunya del 15 de juliol del 2004, 21 de gener del 2014, 5 d'octubre del 2007 i 5 de setembre del 2005.

«Article 59. Concepte d'accident en acte de servei.

1. S'entendrà per accident en acte de servei aquell que es produeixi amb ocasió o com a conseqüència de les activitats pròpies de la prestació del servei a l'Administració.

2. Per a la determinació dels supòsits que en aquest règim especial tindran la consideració d'accident en acte de servei o com a conseqüència d'aquest, i per a les presumpcions aplicables sobre això, cal atenir-se al que disposa el règim general de la Seguretat Social sobre del concepte d'accident de treball, sens perjudici de les peculiaritats pròpies que siguin aplicables derivades de la prestació del servei públic."

Més tard, l'actora amplia aquest escrit d'al·legacions, exposant la qüestió de si cal considerar l'accident in itinere, com a accident sofert en acte de servei. Qüestió resolta pel Tribunal Suprem en sentència número 887/2021, de 21 de juny, recurs de cassació 7791/2019, i en sentència número 912/2021, de 24 de juny, recurs de cassació 8335/2019, que entenen l'accident in itinere com a conseqüència del servei, i per això, ha de ser reconeguda la pensió extraordinària de jubilació.

Fonaments jurídics

El fons de la qüestió plantejada en el cas tracta sobre si l’actora té dret a la pensió extraordinària de jubilació, per incapacitat permanent derivada d’accident de treball in itinere.

La normativa en matèria d'accident o malaltia en acte de servei de funcionaris públics, inclosos al Règim de Classes Passives, està regulada a l'article 47 i 28 de la Llei de Classes Passives de l'Estat.

L'apartat quart de l'article 47 estableix una regla general de presumpció iuris tantum de l'acte de servei. És a dir, llevat de prova en contra, les lesions que pateixi el funcionari en temps i lloc de treball són constitutives d'accident o malaltia laboral.

Aquesta causalitat entre accident i incapacitat per al servei ha de ser directa. Hi ha d'haver una relació directa entre l'activitat funcionarial i el patiment de les lesions.

En cas de malaltia, ha de constar com a adquirida directament en acte de servei, o com a conseqüència directa de la naturalesa del servei exercit. Els fets provats han de relacionar la causalitat entre les lesions i seqüeles, i el servei o la tasca exercida.

Per tant, el concepte d'accident en el règim de classes passives, en aquest cas, el que es produeix durant el desplaçament al lloc de treball, en virtut de la sentència de la Sala Contenciosa del Tribunal Suprem, de 21 de juny de 2021, rec. cassació núm. 7791/2019 raona que, la incapacitat permanent per al servei derivada d'accident de trànsit, sofert en realitzar el desplaçament per anar o tornar del centre de treball, es considera "com a conseqüència del servei", als efectes de l'obtenció de pensió extraordinària regulada a l'art 47.2 de la Llei de Classes Passives de l'Estat.

Aquesta sentència, conclou en el fonament jurídic setè: "ateses les circumstàncies del cas i la normativa ressenyada en els fonaments anteriors, cap dubte no ofereix que s'ha de considerar accident com a conseqüència del servei el patit per l'aquí recurrent en dirigir-se al seu lloc de treball".

Així, l'article 59 del RD 375/2003, de 28 de març, remet al que disposa el Règim General de la Seguretat Social per a la determinació dels supòsits que en el règim especial del mutualisme administratiu tindran la consideració d'accident en acte de servei o com a conseqüència d'ell i de les presumpcions del que cal entendre per accident en acte de servei. I, entre aquestes presumpcions establertes legalment, la més significativa és la dels accidents que pateixi el treballador en anar o tornar al lloc de treball.

En conseqüència, la resposta a la qüestió d'interès casacional és que la incapacitat permanent per al servei derivada d'accident de trànsit sofert per un funcionari públic en fer el desplaçament per anar o tornar del centre de treball es pot considerar com a incapacitat produïda "com a conseqüència del servei" als efectes de l'obtenció de pensió extraordinària regulada a l'article 47.2 del Text Refós de la Llei de Classes Passives de l'Estat, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 80/1987, de 30 d'abril, en conjunció amb l'article 59 del RD 375/2003, 28 de març."

Posteriorment, la sentència de la Sala Contenciosa del Tribunal Suprem de 24 de juny de 2021, rec. de cassació núm. 8335/2019 reitera la interpretació exposada anteriorment, assenyalant que són dos els supòsits d'accident, que a l'article 47.2 fonamenten la pensió extraordinària:

1) El que es produeix en acte de servei.

2) El que es produeix com a conseqüència del servei.

Aquests dos supòsits són invariables a l'hora de determinar la pensió extraordinària, regulada a l'article 19 sobre classes de pensions de la Llei de classes passives. Aquest precepte estableix que les pensions seran ordinàries o extraordinàries, en funció de les circumstàncies del fet causant, ordinàries o per raó de lesió, mort o desaparició produïda en acte de servei o com a conseqüència d’aquest.

Seguint aquest raonament, el fonament jurídic setè de la sentència que ara ens ocupa, asseu l'anàlisi sobre els accidents in itinere explicant que: "ha de qualificar-se l'accident in itinere patit en realitzar el desplaçament en anar o tornar del centre de treball com conseqüència del servei, per la qual cosa procedeix acollir la pretensió de la reclamant, respecte a la consideració de l'accident patit per ella".

Per tant, acreditada la relació directa entre la causalitat de les lesions que han donat lloc a la incapacitat permanent i el servei prestat a l’Administració, d’acord amb aquesta nova Doctrina del Tribunal Suprem, procedeix el reconeixement del dret a la pensió extraordinària sol· licitada.

Conclusions

Els supòsits d'accident que l'article 47 de la Llei de classes passives fonamenten la pensió extraordinària són: el que es produeix en acte de servei i el que es produeix com a conseqüència d'aquest.

La Llei de Classes Passives no recull, com fa el 156 LGSS, l'accident in itinere com a Accident de Treball, però el Tribunal Suprem en sentència número 887/2021, de 21 de juny, recurs de cassació 7791/2019, i en la sentència número 912/2021, de 24 de juny, recurs de cassació 8335/2019, raonen que s'ha de reconèixer l'accident in itinere com a derivat d'acte de servei (accident de treball a classes passives).

En conclusió, la nova doctrina que ha de seguir l'Administració i els jutjats estableix el reconeixement de l'accident in itinere de l'empleat públic, integrat al Règim de Classes Passives, com a accident de treball.