El 10 d’octubre se celebra anualment el dia Mundial de la Salut Mental. Enguany, la jornada s’articularà al voltant del lema «La salut mental és un dret humà universal», prenent el relleu d’altres problemàtiques com ara el suïcidi i els riscos psicosocials a la feina que han estat protagonistes en edicions anteriors.
...........................................................
El silenci pesant i opressiu que històricament ha envoltat la salut mental probablement ja no és tan dens ni sòlid com ho ha estat en el passat. Ara es parla més i millor sobre aquesta qüestió. La salut mental forma part de l’agenda pública i ja no resulta estrany trobar-se amb referències en àmbits diversos, sigui en el món de la cultura, els mitjans de comunicació o l’esfera política. No fa tanta por parlar obertament d’una societat del malestar ni trobem amb tanta facilitat l’excusa per no dedicar a la salut mental la mateixa atenció que oferim a la salut física. Però aquesta major visibilitat no significa en absolut que bona part de les persones amb problemes de salut mental hagin deixat de patir diàriament la discriminació i estigmatització que encara avui acompanya la percepció social de les patologies i el malestar psíquic. Continuem sent una societat educada en el rebuig i poc preparada per entendre i acceptar la complexitat de la salut mental.
“Que hi hagi hagut un cert reconeixement als problemes de salut mental no implica que això impacti positivament en la mirada estigmatitzadora dels trastorns de salut mental. El ‘despertar’ de la consciència sobre salut mental que ha tingut lloc arran de la pandèmia se centra sobretot en casos circumstancials, i relaciona els problemes mentals amb causes socials. Els trastorns crònics, molt em temo, seguiran estigmatitzats.” Aquestes paraules són de la Pit-roig Vinyals, persona diagnosticada d’un trastorn mental crònic i activista a l’entitat Obertament, dedicada a la lluita contra l’exclusió de les persones que pateixen problemes de salut mental. Les recollia l’article «L’Estigma de la salut mental a la feina; avenços i resistències» publicat pel digital Crític en el qual vam tenir l’ocasió de comentar com d’hostil resulta encara avui l’entorn laboral per a les persones amb afectacions psíquiques. La fredor de les dades estadístiques i percentuals ho ratifica plenament. La taxa d’atur de les persones amb trastorns mentals se situa a tocar del 62%, a anys llums de l’afectació sobre el conjunt de la població. I gairebé el 50% de les persones amb problemes de salut mental admeten haver-ho ocultat a la feina per por a patir un tracte discriminatori o perdre el lloc de treball.
La lluita inacabada
Por, estigma, discriminació, prejudici...i a aquesta trista lletania de greuges caldria afegir, directament, el terme «vulneració de drets». Perquè el dret universal i fonamental a la salut, que òbviament inclou la salut mental, es vulnera diàriament a milions de persones arreu del món. A vegades de forma indirecta tal i com passa amb la crònica manca d’inversió en serveis públics de salut especialitzats, redundant en una deficient atenció sanitària que afecta en major mesura les persones amb menors recursos econòmics o integrants de col·lectius especialment vulnerables. En d’altres ocasions, de forma molt més directa. Aquest es el cas, per exemple, de la sentència aconseguida per la nostra companya Judith Franco que anul·lava la clàusula d’un contracte d’assegurança i cancel·lació de viatges de la companyia AXA que excloïa els supòsits de «malalties psíquiques, mentals o nervioses i depressions sense hospitalització» de les causes relacionades amb salut i accident suposadament cobertes per la pòlissa.
Tan sols un exemple, un d’entre tants possibles, de com els drets de les persones amb malalties i afectacions mentals es conculquen en un amplíssim ventall d’àmbits: com a pacients, treballadores, consumidores...i com a persones, sense necessitat d’etiquetes addicionals.
Tot i així...mig ple
Més visibilitat, més consciència col·lectiva i social, però encara discriminació, flagrant i dolorosa. Les dues meitats d’un got que es va omplint amb molta més lentitud de la que requereix la urgència de la situació present.
En aquest lent omplir-se del got, cal destacar en sentit positiu l’aprovació i entrada en vigor al setembre de 2021 de la Llei 8/2021 anomenada de reforma de la legislació civil i processal pel recolzament de les persones amb discapacitat. Aquesta norma, de gran abast i ambició, emfatitza i afavoreix el dret de les persones amb discapacitat -incloent-hi les que pateixen afectacions psíquiques- a accedir i disposar de la seva capacitat jurídica en plena igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania. Un canvi radical de paradigma respecte la situació prèvia a l’aprovació d’aquesta llei quan la normativa no oferia ni el recolzament ni el suport necessari a l’exercici de la pròpia voluntat per part de les persones discapacitades sinó que, al contrari, afavoria la seva substitució sistemàtica en els processos de decisió relacionades amb les qüestions que les afecten diàriament, en oberta vulneració del dret a a gaudir d’una vida tan autònoma i digna com sigui possible i ho permeti la capacitat de la persona.
Per tal d’analitzar el contingut i l’impuls que aquesta llei pot representar a l’hora de garantir l’exercici de drets i responsabilitats, la nostra cooperativa va organitzar unes jornades que van comptar amb la participació de membres del nostre equip jurídic i destacats ponents. Totes les ponències i debats de la Jornada els podeu recuperar en aquest enregistrament publicat a youtube:
Malauradament, però, i malgrat els indiscutibles avenços que la nova llei ha permès en matèria d’oferir majors garanties als drets de les persones que pateixen una discapacitat i les persones que tenen cura d‘elles, la influència de la norma es troba encara llastrada per la manca de recursos tècnics, humans i econòmics necessaris per assegurar un desplegament plenament efectiu de la norma.
Persones i ciutadanes
Segons l’OMS, una de cada quatre persones al món patirem en el decurs de la nostra vida algun tipus de trastorn mental. Segurament, la proporció serà més elevada, atès que la por al rebuig i un inadequat sistema d’atenció fa que moltes persones amb afectacions psíquiques mai escapin a l’ombra i el silenci. Persones que mereixen suport, ajut, assistència i comprensió. Però, sobre tot, respecte als seus drets fonamentals, com qualsevol altra persona. També per això treballem. Per protegir aquests drets i seguir fent costat a qui pateix una malaltia mental. Podríem ser nosaltres, si no ho som.
