Lluny d'eradicar-se com a malaltia d'origen laboral, els casos de silicosi segueixen augmentant
La silicosi va ser la primera malaltia professional reconeguda a Espanya i és objecte de normativa específica en matèria de prevenció des dels anys 40. No obstant això, gairebé 80 anys després, segueix sense estar eradicada i en temps recents hem constatat un notable repunt en la xifra de víctimes.
El 1941 es dictava la primera norma que establia mesures de prevenció i indemnització de la silicosi en la seva condició de malaltia professional vinculada a l'activitat d'aquelles indústries on es generava pols d'origen metàl·lic o mineral que pogués afectar els treballadors exposats. Amb posterioritat, el 1947, una nova normativa ampliava l'abast de la dictada sis anys abans i creava la primera assegurança de malalties professionals on s'incloïa la silicosi en el quadre de malalties professionals relacionant de nou amb la presència de pols de naturalesa mineral, vegetal o animal en el lloc de treball.
L'antiguitat de la normativa esmentada permet apreciar que són poques les malalties d'origen laboral tan àmpliament conegudes i sobre les quals es tingui una informació més precisa respecte les seves causes i conseqüències com succeeix amb la silicosi, tradicionalment vinculada amb l'activitat extractiva a les conques mineres, especialment de carbó. No obstant això, tot i aquest extens coneixement científic i mèdic al respecte i a l'existència d'una institució com és l'Institut Nacional de Silicosi dedicat en exclusiva a l'estudi, tractament i prevenció d'aquesta patologia, la silicosi segueix present en el mapa espanyol de sinistralitat laboral i no deixa de cobrar-se noves víctimes.
A l'estela del boom de la construcció
Les víctimes més recents de la silicosi, greu malaltia pulmonar que en les seves formes més nocives pot resultar mortal, ja no estan tan habitualment lligades a la mineria -una activitat en evident recessió i que cada vegada ocupa menys persones- com succeïa en el passat . Actualment, el quadre de malalties professionals en vigor relaciona principalment la silicosi, per exemple, amb la fabricació de vidre, porcellana i diversos productes ceràmics, entre moltes altres activitats susceptibles de comportar l'exposició a ambients polsosos insalubres. No obstant això, la principal causant de nous casos de silicosi no és cap d'aquestes activitats sinó que la majoria de persones que contrauen actualment la malaltia ho fan per haver estat exposats a la pols derivat de la manipulació, tallat i instal·lació d'aglomerat de quars, un material molt conegut sota diferents denominacions comercials com ara Compac o, sens dubte la més popular, Silestone.
Encara que aquest material s'ha utilitzat també com a paviment, la seva principal utilitat ha estat la confecció de materials emprats en la construcció de banys i cuines, especialment fogons, on ha acabat substituint de manera pràcticament absoluta al granit que durant molt de temps va ser el component més emprat en la construcció d'aquest tipus d'elements a causa del seu menor cost, facilitat de manteniment i major durabilitat. No obstant això, en paral·lel a aquestes virtuts, el risc per a la salut que suposa estar exposat a la pols que es desprèn de la seva manipulació és molt més elevat en el cas del Silestone que en el del granit o el marbre com a conseqüència de la major concentració de sílice que presenta aquest material, tal i com queda reflectit en la fitxa de seguretat del producte on s'adverteix severament de la perillositat de la inhalació de la pols de sílice que pot derivar dels processos d'elaboració, tallat i polit del material.
Increment de víctimes
L'impuls que durant dècades ha viscut el sector de la construcció al nostre país i la creixent demanda de Silestone i similars per equipar les cuines dels incomptables habitatges construïts durant el denominat "boom" de la construcció es troba darrere d'aquest intolerable increment dels casos de silicosi a Espanya, afectant tant a treballadors de la indústria dedicada a la fabricació d'aglomerat de quars com a operaris de la construcció que s'han encarregat de la seva instal·lació i manipulat. I en moltíssimes ocasions, com admeten ja sentències dictades a jutjats de tot Espanya, la silicosi d'aquests professionals deriva de forma evident de la manca de mesures de seguretat adoptades en la manipulació d'aquest material i, fins i tot, de la insuficiència de la informació proporcionada pels propis fabricants respecte als riscos que comporta el seu ús.
Responsabilitat empresarial
L'afectació d'un treballador per silicosi derivada de la seva activitat professional donarà origen a que la patologia es consideri d'origen laboral i, en funció del grau i amplitud de l'afectació a la seva capacitat física, a una invalidesa en grau de total o absoluta. La determinació d'origen laboral atorga el dret a obtenir un increment en l'import de la prestació corresponent que, si es determina que la patologia va ser causada per la falta d'adopció o insuficiència de les mesures de seguretat, haurà d'abonar l'empresa responsable, ja sigui l'ocupadora directa o, fins i tot, el propi fabricant encara que l'afectat no tingui relació laboral amb l'empresa si aquesta va incomplir el seu deure d'informació. A més del recàrrec de prestacions -és a dir, l'increment de l'import de la prestació d'invalidesa de què parlàvem abans- el treballador afectat també pot exigir una indemnització civil addicional pels danys i perjudicis de tota índole patits.
Mesures compensatòries en termes econòmics que en cap cas, però, poden amagar la trista realitat de que una malaltia tan àmpliament coneguda com és la silicosi, de la qual tenim tota la informació possible sobre els seus agents causants i com prevenir-la, segueixi cobrant-se víctimes entre els treballadors i treballadores de l'Estat. Ningú pot esgrimir ja desconeixement respecte a la perillositat de materials com el Silestone i, per tant, cal concloure que qualsevol nou cas de silicosi deriva del desinterès de les empreses per respectar el deute de seguretat que manté amb les seves plantilles, sent plenament exigible que els tribunals reconeguin i estableixin aquesta responsabilitat.
