Diverses sentències consideren malaltia professional el denominat Síndrome del Túnel Carpià
Cada vegada són més habituals les resolucions judicials que acrediten l'origen laboral de la Síndrome del Túnel Carpià que pateixen persones obligades a realitzar esforços i extensions repetitives del canell com ara informàtiques, perruqueres o netejadores.
La Síndrome del Túnel Carpià és una afectació produïda per una pressió excessiva sobre el nervi mitjà que recorre l'avantbraç, responsable de dotar de moviment i sensibilitat a determinades parts de les mans. Entre les conseqüències d'aquesta malaltia podem trobar debilitat a les extremitats, entumiment, dolor, formigueix i dany muscular a mans i dits.
Diverses sentències més o menys recents, incloent-hi resolucions del Tribunal Suprem, han determinat que aquesta afectació pot tenir origen en activitats laborals que comporten moviments repetitius o d'extensió i flexió forçats del canell com els que deriven, per exemple, de la utilització reiterada del ratolí de l'ordinador i el teclat. Però les esmentades sentències, no només fan referència al sector informàtic, sinó que la patologia també ha estat considerada malaltia laboral en casos que afectaven professionals del sector de la perruqueria i, especialment, de la neteja.
Precisament, en relació a les netejadores, el Tribunal Suprem constatava que les seves tasques comportaven «la realització de moviments d'extensió i flexió del canell forçats, continuats o sostinguts, per la manipulació d'escombres, pals de fregar, mopes, baietes, raspalls i altres estris de neteja, amb la sobrecàrrega de canell que això implica». Encara més transcendent és el fet que el Tribunal Suprem resolia el cas de la treballadora afectada establint que la seva patologia havia de considerar-se malaltia professional malgrat el Quadre de Malalties Professionals no incorpora específicament a les netejadores entre els col·lectius laborals susceptibles de patir la Síndrome del Túnel Carpià com a conseqüència de la seva activitat. D'aquesta forma, el Suprem aprofundeix en la seva doctrina de que el Quadre de Malalties Professionals no pot ser considerat ni interpretat com un llistat tancat i hermètic sinó que correspon analitzar si de les característiques d'una determinada activitat professional es pot inferir la causa d'una patologia.
El paper de les mútues i l'INSS
Tot i la importància d'aquestes resolucions judicials, cal considerar que les sentències resolen casos concrets però no suposen un canvi de criteri per part de les Mútues ni de l'INSS, que continuen negant sistemàticament l'origen laboral de la malaltia amb l'argument, precisament, de que no està inclosa en el Quadre de Malalties Professionals en relació a la immensa majoria d'activitats i professions. És a dir, fent una interpretació diametralment oposada a la del Tribunal Suprem quan aquest afirma que la no inclusió d'un determinat col·lectiu laboral al Quadre no pot ser l'única causa per negar que una patologia pugui tenir origen en l'activitat professional. Resulta, per tant, absolutament necessari que es modifiqui el Quadre de Malalties Professionals tant pel que fa a la Síndrome del Túnel Carpià com a moltes altres patologies i afectacions per tal d'acabar amb la permanent i greu situació d'infradiagnosi de malalties laborals que es viu a l'Estat espanyol.
La importància de la consideració de «malaltia professional»
Si es considera malaltia «professional» i no pas malaltia «comuna», una persona afectada podria accedir a la invalidesa sense necessitat de cotització prèvia i amb dret a una prestació econòmica que seria més elevada. A banda, si es determinés que la patologia s'ha originat arran d'una situació d'incompliment per part de l'empresa del deure de prevenció i seguretat laboral, aquesta prestació encara es veuria més incrementada, doncs s'aplicaria un recàrrec sobre l'import original d'entre el 30% i el 50%.
Aquests «avantatges» i la voluntat de reduir al màxim la despesa estan en l'origen de la infradiagnosi de malalties professionals de la qual, com hem vist anteriorment, són responsables tant les Mútues com el propi INSS. Però hem de tenir present que front a aquestes pràctiques que suposen una vulneració dels nostres drets és possible aconseguir el reconeixement de l'origen laboral de la malaltia a través dels tribunals, emparant-nos en la sòlida jurisprudència que emana de les sentències esmentades doncs són nombroses les activitats laborals que impliquen la utilització constant d'ordinadors o la realització d'aquests moviments repetitius de canell i avantbraç que poden originar la dolença. I, tal i com hem vist, el fet que una determinada professió no figuri al Quadre de Malalties Professionals no hauria de ser un obstacle insalvable pel reconeixement, com ha succeït amb perruqueres, netejadores i informàtiques, ocupacions que en cap dels tres casos apareix al Quadre.
