.......................................................................................
RODA DE PREMSA
25 de gener 2019 / 10 hores
Carrer Trafalgar, 50, BCN
........................................................................................
Centenars de milers de dispositius mòbils corresponents a 10 models diferents de smartphone han estat retirats del mercat a França entre l'abril de 2018 i gener d'aquest mateix any per ordre de les autoritats sanitàries franceses. La retirada d'aquests telèfons és conseqüència de les revelacions publicades pels responsables de la campanya “Phonegate”en relació als excessius nivells d'exposició a radiofreqüències nocives per a la salut que podien provocar en els seus usuaris. La potencial perillositat d'aquests terminals radica, fonamentalment, en el fet que les estadístiques fetes públiques respecte la denominada taxa d'absorció específica -referent a la capacitat dels telèfons per emetre ones que poden ser absorbides pel nostre cos- fan referència, segons ha denunciat Phonegate, a amidaments que es realitzen mantenint el dispositiu a una certa distància del cos de l'usuari. Una pràctica aquesta -la de parlar amb el telèfon lleugerament allunyat de l'oïda- poc estesa entre els usuaris de telefonia mòbil però que, en canvi, fan servir els fabricants de telefonia per declarar quin és el nivell d'exposició que els seus terminals provoquen.
Per tal de donar a conèixer els resultats dels estudis realitzats per Phonegate, Marc Arazi, doctor francés i màxim responsable d'aquesta campanya internacional que ha obtingut ressò mediàtic a nombrosos païssos, oferià una roda de premsa a Barcelona acompanyat per Pierre-Marie Théveniaud (biòleg, president de l'Associació Robin des Toits) i Juan Antonio Rivera Vila (enginyer, especialista en bioconstrucció, membre de l'Associació Electro i Químic Sensibles pel Dret a la Salut).
La presentació als mitjans de comunicació coincidirà amb la data inaugural del Mobile World Congress a Barcelona, el major congrés mundial dedicat a la indústria de la telefonia mòbil i l'aparador on els grans fabricants aprofiten per donar a conèixer nous models, avenços tecnològics i perspetives de futur. Malauradament, la data no serveix per posar sobre la taula la necessitat d'aplicar el principi de precaució respecte la proliferació creixent de tot tipus de fonts emissores de camps electromagnètics i xarxes de comunicació inal·làmbrica cada vegada més potents, com ho demostra la imminent implantació de la tecnologia 5G. Davant l'evidència que aquestes ones tenen una evident incidència sobre el nostre organisme, correspon actuar amb precaució a l'hora de regular els nivells adequats d'exposició tolerable que tingui en compte el dret a la salut de tothom, incloent-hi les persones que poden veure's afectades per una especial sensibilitat a aquestes ones.
Cal recordar que, tot i no ser una patologia plenament reconeguda, l'electrohipersensibilitat sí forma part de la versió espanyola de la Classificació Internacional de Malalties confeccionada pel Ministeri de Salut encabida sota l'epígraf d'al·lèrgies no específiques. A l'Estat espanyol, la capacitat invalidant d'aquesta afectació per a la salut ja ha estat reconeguda pels tribunals, tal i com demostra la pionera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid aconseguida pel nostre company Jaume Cortés, advocat de Col·lectiu Ronda, que confirmava la situació d'incapacitat permanent per a un enginyer de l'empresa Eriksson afectat de sensibilitat química múltiple (SQM) i electrohipersensibilitat (EHS) com a conseqüència de l'exposició "en un entorn en el que existeixen camps electromagnètics, connexions mòbils i wifi radiofreqüència a espais amb alta densitat de contaminació elèctrica i radioelèctrica” en el seu lloc de treball.
