Esther Pérez, advocada de Col·lectiu Ronda especialista en Responsabilitat Civil i assegurances, analitza les implicacions de la futura i imminent regulació del dret a l’oblit oncològic, que ha de permetre que les persones que han patit un càncer no es vegin injustificadament perjudicades a l’hora de contractar pòlisses o sol·licitar un crèdit.
...............................................
Segons ha anunciat el Govern, el proper mes de juny entrarà en vigor la regulació de l'anomenat "dret a l'oblit oncològic" o, el que és el mateix, el dret que les persones que han patit un càncer i han superat la malaltia puguin deixar de mencionar i justificar aquesta circumstància en el moment de contractar un assegurança o sol·licitar un crèdit transcorregut un determinat temps des de la remissió definitiva de la patologia. Aquesta regulació pretén adaptar la legislació espanyola a les exigències d'una directiva comunitària impulsada pel Parlament Europeu el febrer de 2022, que reconeix el dret dels pacients de càncer a aquest oblit i que obligatòriament ha de ser adoptada pels països de la UE abans de finalitzar l'any 2025, tal i com ja han fet nombrosos països però no pas Espanya.
Tot i que encara no es coneixen tots els detalls de la futura normativa proposada pel Govern, la mencionada Directiva estableix que, en tot cas, es garantirà el dret a l'oblit oncològic "a tots els pacients europeus transcorreguts un màxim de 10 anys des de la finalització del seu tractament i de 5 anys en cas que fossin diagnosticats abans dels 18 anys".
Evitar una situació de discriminació
La regulació del dret a l'oblit és una necessitat urgent per evitar la situació de discriminació que pateixen de forma recurrent les persones que han patit un càncer i han aconseguit superar la malaltia en el moment de contractar assegurances o accedir a préstecs, incloent-hi hipoteques. És del tot habitual que aquestes persones, fins i tot quan fa molts anys que han deixat enrere la seva patologia, vegin denegades la seva sol·licitud de contractació o es trobin amb condicions injustificadament més oneroses. I tot això en un context legal on, suposadament, la legislació prohibeix aplicar qualsevol tipus de discriminació per raó de salut en la comercialització d'assegurances i productes financers.
"El problema és que la protecció davant la discriminació per raó de salut o condició física que ofereix la legislació vigent en matèria de contractació és manifestament insuficient i cal una norma que la reforci per impedir que continuï penalitzant-se a persones només pel fet d'haver patit una malaltia", explica Esther Pérez, advocada de Col·lectiu Ronda experta en Responsabilitat Civil i assegurances. Entre els exemples que l'advocada esmenta per il·lustrar la insuficiència d'aquesta protecció destaquen dues de les disposicions, la Quarta i la Cinquena, de la Llei 50/1980 de Contractes d'Assegurances. "Ambdues disposicions prohibeixen la denegació, l'establiment de procediments de contractació diferents o la imposició de condicions més oneroses a les persones amb discapacitat o per condicions de salut, però acte seguit i de forma literal es diu 'llevat que es trobin fundades en causes justificades, proporcionades i raonables, que estiguin documentades prèviament i objectivament'. Aquest redactat obre una porta a la discriminació per on bancs i companyies asseguradores intenten legitimar unes pràctiques que són intolerables", analitza l'advocada.
La problemàtica dels qüestionaris de salut
Per a l'advocada de Col·lectiu Ronda, "la gran qüestió que tenim aquí és la col·lisió entre el principi de llibertat contractual i el dret de les persones que han patit un càncer a no ser discriminades". La lletrada admet que "els bancs tenen dret a valorar la conveniència o no de concedir un crèdit ponderant factors diversos com la capacitat econòmica del sol·licitant, el seu historial previ de pagament, l'import que se'ls demana o el valor de les garanties ofertes. Les companyies asseguradores també tenen llibertat per sol·licitar la informació que considerin rellevant i valuosa per valorar el risc que han de cobrir i això pot incloure informació sobre l'estat de salut o l'edat, per exemple. Però el que no pot emparar la llibertat de contractació és fer servir un antecedent oncològic per imposar injustificadament condicions objectivament pitjors o preus abusivament elevats. Per a la immensa majoria de casos, i transcorregut un temps prudencial, les persones que han deixat enrere la malaltia no presenten un major risc de recaiguda o reproducció del càncer superior a la probabilitat que té qualsevol altra persona de patir aquest càncer per primera vegada. És per això que moltes sentències consideren que haver patit un càncer en el passat no és una de les causes justificades, proporcionades i raonables que abans esmentàvem per justificar l'aplicació de condicions de contractació diferents pel col·lectiu de persones supervivents en el sector assegurador".
"Tot i així -admet l'advocada- les companyies asseguradores acostumen a incorporar tot tipus de preguntes sobre l'historial oncològic de les persones en els qüestionaris de salut que obliguen a emplenar a les persones que pretenen contractar un assegurança de vida o de salut i utilitzar el contingut d'aquests qüestionaris com a excusa per aplicar preus més elevats o, posteriorment, denegar el pagament de les cobertures contractades. Aquesta és una gran font de conflictes i litigis on, malauradament, no sempre s'aplica un criteri suficientment protector vers els consumidors i consumidores".
Límits necessaris a la llibertat de contractació
Esther Pérez considera "absolutament necessària" la futura norma que ha de garantir el dret a l'oblit oncològic de les persones que han sobreviscut a un càncer. "Cal modificar la legislació vigent per tal d'impedir que bancs i asseguradores deixin de fer servir l'historial oncològic de les persones per discriminar-les i dispensar-les un tracte perjudicial. La informació que bancs i companyies asseguradores tenen dret a sol·licitar ha de ser sempre rellevant. Haver patit un càncer no és una informació rellevant quan científicament no es reconeix l'existència d'un risc significatiu de recaiguda. Per això, quan bancs i asseguradores ens neguen la contractació o ens apugen el preu, estan actuant de forma discriminatòria. La llei que s'aprovi, ho ha de deixar clar, molt més del que ho fa l'actual legislació. Així acabarem amb la situació actual de vulneració de drets".
