El Tribunal Constitucional ha dictat una importantíssima sentència en la qual estableix que la impossibilitat d'impugnar individualment l'existència de les causes motivadores d'un acomiadament col·lectiu quan el període de consultes hagi finalitzat amb acord suposa una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva.
.............................................
La doctrina sostinguda per la sala Social del Tribunal Suprem segons la qual no és possible qüestionar en el marc d'un procés individual l'existència de les causes al·legades per impulsar un acomiadament col·lectiu quan el període de consultes del mateix hagi finalitzat amb acord entre les parts limita de manera injustificada el dret a la tutela judicial de treballadors i treballadores. Aquesta és en síntesi la conclusió a la qual arriba el Tribunal Constitucional resolent un recurs d'empara presentat per un grup d'antics treballadors de l'Ajuntament de Ciempozuelos incorporats a un acomiadament col·lectiu l’any 2013 que argumentaven que les causa de tipus organitzatiu i productiu invocades pel consistori "són falses i no concorren de cap manera ". Afirmació que ni el Jutjat Social 24 de Madrid, ni la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, ni el mateix Tribunal Suprem van sotmetre a examen argumentant, com dèiem, que l'existència d'acord entre l'empresa i la representació social durant el període de consultes pressuposava l'existència real de les causes esgrimides.
La limitació d'un dret requereix de regulació expressa i formal
En la seva argumentació, el TC admet que el dret a la tutela judicial efectiva i, de manera més específica en aquest cas, a l'accés a la jurisdicció social és un dret de "configuració legal" o el que és el mateix, un dret que es desplega no de manera absoluta i incondicional sinó seguint els camins i límits establerts pel legislador mitjançant norma expressa. I és precisament en aquesta referència a la necessària existència d'un "precepte exprés de llei" on radica el nucli argumentatiu de la decisió de TC.
A criteri del Constitucional, no hi ha cap precepte legalment establert ni a l'Estatut dels Treballadors (ET) ni en la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social (LRJS) que determini que els tribunals no són competents per analitzar el fons de la qüestió quan en el si d'un procés individual d'impugnació d'una extinció emmarcada en un acomiadament col·lectiu es posi en qüestió la veritable existència de les causes motivadores. En aquest sentit, el TC recorda que diferents articles de l'Estatut dels Treballadors especifiquen amb aquest text "quan el període de consultes finalitzi amb acord es presumeix que concorren les causes justificatives [...] i només podrà ser impugnat davant la jurisdicció social per l'existència de frau, dol, coacció o abús de dret en la seva conclusió" la impossibilitat de qüestionar les causes en processos col·lectius de modificació de condicions laborals o reducció o suspensió de jornada, per exemple. No obstant això, l'article 51 del mateix ET, en el qual es regula pròpiament el procés de l'acomiadament col·lectiu, aquesta referència està completament absent. En canvi, en el mateix article s'assenyala que en determinades circumstàncies és possible la impugnació individual de l'acomiadament sense afegir especificacions respecte allò que disposa la LRJS que es limita a assenyalar que en el cas que l'empresari no aconsegueixi acreditar la causa de l'acomiadament, aquest haurà ser considerat improcedent.
Per tant, i en conclusió, el Tribunal Constitucional estableix que si la norma no limita explícitament quines qüestions poden ser objecte d'anàlisi per part dels tribunals, no correspon limitar la seva potestat per avaluar si concorren o no causes, al marge de si en el període de consultes es va assolir un acord al respecte.
Un criteri anticipat en els vots particulars
Com ja hem esmentat anteriorment, el Tribunal Suprem ha vingut fent una interpretació de la qüestió radicalment diferent. Si el TC afirma que l'absència d'una menció expressa a que no es pugui analitzar l'existència de causes vol dir que res no impedeix fer-ho, l'Alt Tribunal sosté el contrari i entén que aquesta revisió no pot fer-se perquè la norma no ho preveu en el context d'una impugnació individual. I així ho manifesta quan afirma que "l'absoluta omissió de la més mínima referència a tan transcendent qüestió, no pot tenir altra justificació que no sigui la d'entendre que obeeix a la impossibilitat de discutir a la impugnació individual la concurrència de la causa de l'acomiadament col·lectiu que va acabar amb acord". Una postura que, cal recordar, és majoritària entre els integrants del Ple de la Sala Social del Tribunal Suprem però no pas unànime. En el moment de fixar doctrina, un nombrós grup de magistrats va subscriure un vot particular discrepant manifestant els seus dubtes sobre el criteri de la Sala en termes essencialment similars als que ara expressa el TC.
Canvi de paradigma
Des de Col·lectiu Ronda, ens felicitem per aquesta important sentència de TC que ve a reconduir una situació de manifesta indefensió pels treballadors i treballadores que en nombroses ocasions prèvies havíem denunciat públicament. La invocació general i finalista de la necessitat de "seguretat jurídica" o les reflexions que puguin fer-se sobre com pot contribuir aquest criteri a demorar la definitiva resolució dels conflictes que puguin sorgir al voltant d'un acomiadament col·lectiu no poden justificar, com fins ara es feia, negar a la persona acomiadada el dret a que sigui un tribunal qui decideixi sobre una cosa tan absolutament transcendent com és l'existència de causa per a l'extinció del seu lloc de treball. Evidentment, el fruit de la negociació i de l'autonomia col·lectiva mereix el màxim respecte i gaudir d'una posició de privilegi a ulls de qui jutja, però no s'ha de confondre aquesta protecció reforçada amb la impossibilitat d'impugnar el procés. I més quan cap disposició legal així ho estableix.
