«La decisió del Suprem és un cop a la línia de flotació de la credibilitat del sistema judicial»
Oscar Serrano, advocat de Col·lectiu Ronda expert en Dret Bancari, valora la decisió del Tribunal Suprem de tornar a atribuir als clients de les entitats financeres la responsabilitat d'abonar l'Impost d'Actes Jurídics Documentats
«La decisió del Ple de la Sala Contenciós-Administratiu de rehabilitar la doctrina prèvia a les sentència del passat 18 d'octubre en matèria de responsabilitat sobre el pagament de l'impost d'actes jurídics documentats (IAJD) ens situa en un escenari de profunda inestabilitat jurisprudencial. Caldrà llegir l'argumentació jurídica emprada per la majoria de magistrats del Ple a l'hora de justificar que es torni a traslladar als titulars de préstecs hipotecaris l'obligació d'abonar l'import de l'IAJD, però es fa molt difícil entendre la decisió des d'un punt de vista estrictament jurídic. El Ple de la Sala té la potestat de modificar la seva pròpia doctrina. Els criteris jurídics no són, sortosament, inamovibles, però el cert és que les sentències del passat octubre no poden ser anul·lades i en aquelles resolucions s'establia la il·legalitat de l'article del reglament que desenvolupa la Llei de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats. Ni el Ple ni ningú no pot invocar aquest article ni cap interpretació del mateix en un sentit o altre per argumentar la seva postura jurídica. I en absència d'aquest article, aparentment no hi ha possibilitat de recuperar la doctrina prèvia.», explica Oscar Serrano, advocat de Col·lectiu Ronda especialista en Dret Bancari.
«En aquests moments, la sensació entre els professionals del Dret Bancari que ens dediquem a la defensa dels interessos dels consumidors de productes financers -prossegueix Serrano- és d'absoluta indignació però, sobretot, d'astorament i perplexitat. L'aplicació del dret i la interpretació de la norma que és potestat dels tribunals i els magistrats no és un xec en blanc. La seguretat jurídica és un principi fonamental d'una societat avançada i d'un Estat de dret i ara mateix, qualsevol sensació de seguretat jurídica és una pura fantasia. Si per a nosaltres, professionals del Dret, resulta desconcertant, pel conjunt de la ciutadania que no està lògicament familiaritzada amb la pràctica jurídica deu ser absolutament incomprensible. I aquesta pèrdua de confiança és un greuge que no ens podem permetre. Una societat que desconfia dels seus tribunals, que pensa que es posen al servei dels poderosos i d'esquenes a la pròpia llei i a l'interès social, és una societat inviable».
Futur incert
«A hores d'ara és molt complicat saber què succeirà. Molt més encara abans no es doni a conèixer el text íntegre dels tres recursos resolts simultàniament pel Ple en el dia d'ahir» analitza l'advocat de Col·lectiu Ronda. «La decisió de rehabilitar la doctrina anterior té implicacions no només en l'àmbit administratiu sinó també en la jurisdicció civil, on hi ha milers de demandes pendents de resolució relatives a les despeses de notaria, gestoria i registre dels préstecs amb garantia hipotecària, és a dir, al conjunt de les despeses de constitució de la hipoteca. Sobre aquesta matèria, el propi Tribunal Suprem ha establert el caràcter abusiu de la clàusula incorporada a totes les hipoteques que carregava la totalitat d'aquestes despeses als usuaris bancaris. L'única raó possible per segregar l'import de l'IAJD del conjunt de despeses de constitució és que normativament, en el redactat de la Llei que regula l'aplicació del tribut es determini específica i explícitament que el gravamen recau sobre els usuaris. I si l'article en qüestió ha estat anul·lat com ho ha estat pel propi Suprem, no tenim fonament per decidir que en aquest cas no és abusiu carregar l'impost als deutors. Aquí no s'hi val intentar raonar que són els usuaris els beneficiats d'elevar la hipoteca a escriptura pública. Aquest és un argument directament ridícul. No només no es suficient per fonamentar una sentència sinó que, a més a més, és directament mentida: el beneficiat és el banc que així pot executar la hipoteca en cas d'impagament o imposar interessos de demora per sobre de l'interès legal dels diners».
La responsabilitat del poder legislatiu
«Tinc la sensació que el Tribunal Suprem -afegeix Oscar Serrano- s'ha apropiat de les funcions del legislador. Està aplicant un criteri que la majoria dels magistrats consideren que hauria de figurar a la Llei i al corresponent reglament però que, a hores d'ara, senzillament no hi és. Suprimit l'article, la Llei no diu allò que el Suprem pretén que digui. I això no es pot canviar a cop de sentències sense fonaments jurídics. Al Suprem no li correspon valorar l'impacte i la transcendència econòmica de la mesura sobre els comptes de resultats dels bancs espanyols sinó l'adequació de la realitat al marc normatiu vigent. Aquesta és la seva funció. Aplicar la llei i no pas fer política. La responsabilitat sobre les decisions polítiques és del poder legislatiu que hauria de corregir urgentment les inadequacions i imprecisions de l'actual Llei de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats per tal d'acabar amb la incertesa dels consumidors bancaris, que ja han estat víctimes de prou abusos per part dels bancs».
«Lamentablement -conclou Oscar Serrano- tornem a estar expenses de que algun jutge de primera instància elevi una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per tal que es revisi l'actuació del Tribunal Suprem. Però no podem continuar d'aquesta forma, amb la justícia comunitària corregint els criteris en matèria hipotecària del Tribunal Suprem que sempre, invariablement, ha avantposat els interessos de la banca als dels usuaris i consumidors espanyols».
