El Tribunal Suprem ha dictat una important sentència on considera que les clàusules que limiten excessivament l’import que l’assegurança fixa en concepte de defensa jurídica vulneren els drets de les persones assegurades i poden ser declarades nul·les.
....................................................
Ja fa un temps que en l’àmbit de les assegurances sonen campanes de canvi i alguns pronunciaments judicials comencen a donar la raó a les veus que reclamen una major protecció dels consumidors i usuaris en aquest sector que tants milions d’euros mou al cap de l’any.
Ara bé, són necessaris canvis legislatius i, en aquest sentit, algunes Directives europees i progressivament també la jurisprudència del TJUE comencen a assenyalar el camí per tal de reequilibrar unes relacions entre companyies d’assegurances i assegurats que, fins el moment, han estat molt desiguals. Certament, l’actual normativa havia estat ja desenvolupada pel Tribunal Suprem i existeix una sòlida doctrina sobre les clàusules delimitadores i limitatives, fins i tot sobre les conegudes com a clàusules «sorprenents», i en menor mesura, sobre les clàusules lesives. Però encara cal anar més enllà.
La recentíssima sentència dictada per l’Audiència Provincial de Girona en el marc de d’una reclamació per la cobertura que oferia la pòlissa davant l’eventualitat de veure’s obligat a tancar el negoci per la pandèmia convida a iniciar el camí cap a aquesta reflexió, obrir els ulls i estar alerta respecte el clausulat de les nostres assegurances. Ens ha de servir per recordar que hem d’exigir que es compleixi allò que tenim contractat i, per tant, revisar les nostres pòlisses, identificar quines són les cobertures ofertes i demanar l’assessorament necessari per garantir el seu compliment.
Cal que els tribunals comencin a aprofundir en l’anàlisi exhaustiva dels contractes d’assegurances, sector de l’economia que, com el de la contractació bancària, es regeix per contractes d’adhesió, on els assegurats tenen nul·la o poca capacitat de negociació del contingut del contracte que finalment subscriuen. Amb l’afegit pervers que, a més a més, sovint es tracta d’assegurances obligatòries, és a dir, de contractes que la llei obliga a subscriure per poder desenvolupar una determinada activitat com ara, per exemple, conduir un vehicle motor.
Protegir drets i garanties
Al Col·lectiu Ronda tenim ja en marxa reclamacions judicials per clàusules abusives i discriminatòries on emprem, precisament, aquest argumentari de la manca de transparència en la contractació i al·leguem, per esmentar un cas ben recent, l’existència de clàusules discriminatòries que exclouen determinades cobertures en el cas de patologia mental. Aquestes clàusules des del nostre despatx es combaten i es protesten als tribunals.
La mateixa manca de transparència la podem trobar a les pòlisses de salut on no es troben ben definides les limitacions: malgrat s’assegura un capital reemborsable anual, amb les limitacions que es contenen mai és possible executar-lo pel fet d’estar, al seu torn, sublimitat en cada especialitat mèdica coberta. D’aquesta forma és impossible pel consumidor comprendre que contracta una pòlissa amb un capital anual, però que per moltes necessitats mèdiques que tingui no el cobrirà mai, doncs sempre ho tindrà infralimitat. Aquestes clàusules també les protestem als tribunals.
Aquests que hem esmentat són només alguns exemples de reclamacions judicials ja iniciades. Però les possibilitats són amplíssimes: només cal que cadascú de nosaltres revisi els seus comptes bancaris per comprovar la quantitat d’assegurances que paguem al llarg de l’any: de vida, de malaltia, d’invalidesa, d’accidents; de la llar; de responsabilitat civil de tot tipus; de vehicle; de paralització d’activitat professional; de salut; de protecció jurídica; fins i tot assegurances escolars, grans desconegudes.
En aquest sentit, des de Col·lectiu Ronda volem contribuir a posar llum a aquesta contractació i traslladar a la mateixa els conceptes ja treballats pel nostre despatx en l’àmbit bancari des de fa més de 10 anys per tal de combatre les pràctiques abusives de les entitats financeres vers els seus clients: protecció de drets de consumidors i usuaris, dret a la informació, transparència formal i material de les clàusules dels contractes, prohibició de clàusules abusives i lesives, control jurisdiccional dels contractes, obligació d’assessorament, o mecanismes alternatius de resolució de conflictes que resultin àgils, per posar alguns exemples.
Impuls del Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem ha contribuït recentment a continuar aquest camí, amb la sentència a la que en aquest article fem referència on ha considerat que la clàusula incorporada a una pòlissa d’assegurances que fixava en 600 euros el límit màxim de la cobertura que oferia en concepte de defensa jurídica resulta «lesiu» respecte els drets de la persona assegurada pel fet de restringir la lliure elecció d’advocat i/o procurador.
Es tracta de la clàssica cobertura incorporada a una pòlissa d’automòbil en la qual, a banda d’assegurar la responsabilitat civil obligatòria i la resta de cobertures habituals (robatori, trencament de vidres, incendi...), s’assegura també la defensa jurídica, és a dir, que la companyia assumeixi la defensa dels interessos de l’assegurat en la seva defensa en cas d’un accident de circulació, o bé en la reclamació dels danys patits en un accident d’aquest tipus.
L’Alt Tribunal s’ha pronunciat sobre aquesta polèmica qüestió arran del cas plantejat per la vídua i el fill d’un home que va perdre la vida en un accident de circulació. La família va reclamar per la responsabilitat penal i civil del conductor causant de l’accident mortal amb la conseqüència que l’asseguradora va ser condemnada a abonar una indemnització als hereus per un valor superior als 300.000 euros. Ara bé, en finalitzar aquest procediment penal, els familiars van comprovar que la seva pròpia assegurança només els oferia 600 euros en concepte de compensació per les despeses derivades de la defensa jurídica dels seus interessos, malgrat la minuta del despatx que els va representar superava els 30.000 euros, d’acord amb la normativa d’honoraris que fixava el Col·legi d’Advocats de Barcelona.
En aquest sentit, cal tenir en compte que si l’esmentada defensa jurídica era prestada pels serveis jurídics oferts per la pròpia companyia d’assegurances i no pas per un advocat extern triat directament per l’assegurat, aquest no havia de pagar cap import, tal i com suceeix en la majoria d’aquest tipus de pòlisses.
De la limitació a la lesió de drets
En la seva sentència, el Tribunal Suprem recorda que els contractes d’assegurances poden incloure legalment clàusules delimitadores de drets a condició que aquestes hagin estat incorporades legalment a la pòlissa. És a dir, quan la clàusula en qüestió estigui perfectament identificada, hagi estat redactada de forma entenedora per tal de permetre valorar l’abast de la limitació i consti l’acceptació per escrit de la persona assegurada. Ara bé, aquests requisits només legitimen la limitació d’un dret, però en cap cas és legal que, per la seva gravetat, la clàusula lesioni un dret fins el punt que la cobertura suposadament oferta per la pòlissa quedi buida de contingut.
Aquest és el supòsit que aprecia el Tribunal Suprem en el cas analitzat. Segons el criteri de la sentència, el límit de 600 euros a l’import que la pòlissa abona en concepte de defensa jurídica, molt per sota del que la majoria de col·legis d’advocats fixen com a honoraris d’advocats i aranzels de procurador per a gairebé qualsevol procediment judicial, representa no pas una limitació sinó una veritable lesió dels drets de la persona assegurada, doncs a la pràctica se li està negant la cobertura d’un risc suposadament contractat. De fet, la sentència utilitza el terme «irrisori» per qualificar la quantitat posada a disposició de la família assegurada.
Una tendència accentuada
La resolució dictada pel Tribunal Suprem resulta d’especial interès pel fet que, als darrers anys, la disminució de l’import corresponent a la clàusula d’assessoria jurídica i representació legal de la immensa majoria de les pòlisses d’assegurances que es comercialitzen, especialment les de vehicles motor, ha disminuït de forma dràstica. Així, per exemple, si fa uns anys era habitual que aquesta clàusula es formalitzés per imports que, segons la pòlissa, se situaven al voltant dels 10.000 euros, ara són majoria les que contemplen imports molt menors, tal i com és el cas de l’analitzada pel Tribunal Suprem. Una situació que es dóna amb especial intensitat en el sector de les assegurances d’automòbil.
Aquesta important resolució obre la porta a instar la nul·litat d’una clàusula que, tal i com assenyala el Tribunal Suprem, vulnera els drets de les persones assegurades buidant de contingut efectiu una cobertura i negant el dret reconegut a la lliure designació de professionals en l’assegurança de defensa jurídica. Tot plegat, posant sobre la taula una vegada més, el caràcter abusiu de determinades clàusules incorporades sistemàticament als contractes d’assegurances a l’Estat espanyol.
