Jaume Cortés, advocat de Col·lectiu Ronda expert en toxicologia laboral i ambienta considera que «atesa la gravetat de l’accident, la proximitat a nuclis urbans habitats i la relació amb un agent químic altament tòxic i oficialment qualificat com a cancerígen com és l’òxid d’etilè, considerem que les autoritats van primar l’interès per no alertar la població front a l’obligada submissió al principi de precaució"
L’òxid d’etilè és, segons l’Agència Internacional per a la Investigació Sobre el Càncer (IARC), un agent cancerígen l’exposició al qual pot derivar, en els casos més greus, en el desenvolupament de leucèmia i greus afectacions sobre el sistema limfàtic i hematopoiètic. «Una situació que, bàsicament, deriva d’exposicions perllongades a aquesta substància principalment en l’àmbit laboral -explica Jaume Cortés, advocat de Col·lectiu Ronda- De fet, el Quadre de Malalties Professionals vigent assenyala la leucèmia com a patologia d’origen laboral en aquells casos en què existeix exposició a l’òxid d’etilè en el lloc de treball».
El gravíssim accident d’ahir al vespre a les instal·lacions de l’empresa IQOXE va provocar la combustió de grans quantitats d’aquesta substància química, extremadament inflamable i volàtil. Combustió que no hauria de comportar l’emissió de gasos tòxics ni, per tant, suposar un risc generalitzat per a la població de les localitats circumdants. «Tot i així -emfatitza l’advocat- difícilment podem acceptar que aquesta absència de risc es pugui certificar de forma tan ràpida, descartant la concurrència d’altres escenaris de risc derivats de l’afectació sobre les reserves d’òxid d’etilè presents a la planta d’IQOXE, fins el punt de descartar la necessitat de confinament preventiu de la població quan encara no havien transcorregut dues hores des de l’accident».
El principi de precaució és l’element rector de qualsevol actuació destinada a prevenir els efectes nocius sobre la salud derivats de l’exposició a agents químics o qualsevol altre risc a considerar. Ni tan sols la presumpció, l’alta improbabilitat d’afectacions o la manca d’evidència de risc imminent són raons vàlides per justificar una forma de procedir per part de les autoritats que des del primer moment semblava orientada de forma gairebé exclusiva a descartar l’existència de risc per a la població, incorrent en allò que caldria considerar un excés de precipitació. I en el mateix sentit cal dir que, atesa la magnitud de l’incident i la perillositat dels productes implicats, tampoc no es pot entendre que no es despleguessin en tota la seva extensió les disposicions del Pla de Prevenció de Riscos Químics (SEPQCAT), especialment pel que fa als serveis d’alerta a la població i més tenint en compte les recents denúncies que des del passat mes de juliol han fet públiques les principals centrals sindicals respecte els dèficits dels plans de prevenció que operen a la petroquímica.
«Fer el possible per evitar el pànic o l’alarma injustificada entre la població és plenament raonable -analitza Cortés- però no ho és, en canvi, realitzar declaracions públiques en el sentit de qualificar l’òxid d’etilè com a producte no tòxic o traslladar missatges de plena tranquil·litat quan la situació encara no pot estar objectiva i raonablement considerada sota ple control».
La petroquímica de Tarragona és una infraestructura industrial de vital importància econòmica i en termes d’ocupació per a la província de Tarragona i el conjunt de Catalunya. Però també és un espai d’altíssima concentració d’empreses i industries que fan servir diàriament grans quantitats de productes altament tòxics i perillosos per a la salut humana i la integritat del medi ambient situat a molt poca distància de nuclis habitats. Per a l’advocat, «aquesta proximitat exigeix de mesures extremes de seguretat però, per contra, la tònica habitual de la reacció als freqüents incidents que afecten la petroquímica passa sempre, de forma invariable, per negar la perillositat dels fets i descartar el poder contaminant dels productes implicats, ignorant les evidències respecte el progressiu deteriorament de la qualitat de l’enton ambiental que afecta Tarragona i els seus habitants».
L’activitat industrial no pot ser l’única prioritat a considerar per part de les autoritats. Tenim dret a viure i treballar en un entorn segur que no sotmeti a permanent amenaça la nostra salut.
