Tal com ja va fer en relació amb l'accés a la jubilació, el Tribunal Constitucional ha tornat a apreciar l'existència de discriminació envers les dones empleades a temps parcial. En aquesta ocasió considera discriminatori el càlcul dels anys cotitzats que s'utilitza per establir la base reguladora de la prestació per incapacitat permanent derivada de malaltia comuna.
.................................................
La feina a temps parcial a Espanya és netament femenina. Així es desprèn, per exemple, de les dades estadístiques contingudes en un informe del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social publicat el 2019 en què es revelava que 3 de cada 4 persones ocupades a temps parcial a l'estat espanyol són dones. I no és qüestió d'elecció. El mateix informe recollia que en 6 de cada 10 casos, el treball a temps parcial era indesitjat i conseqüència, la immensa majoria de vegades, del major pes i responsabilitat que encara recau sobre les dones respecte a les tasques domèstiques i relacionades amb la cura de menors, persones grans o malaltes. Actualment, el 24% de les dones empleades ho fan mitjançant un contracte a temps parcial mentre que entre els homes, la taxa de temporalitat se situa lleugerament per sobre del 7%.
Parcialitat i precarietat
La feminització de la taxa de parcialitat és un dels elements rellevants a l'hora d'entendre un altre fenomen, aquest més ampli, com és el de la feminització de la pobresa en combinar-se amb una taxa d'activitat menor (inferior en un 22% a la dels homes), una incidència més gran de la desocupació, la preeminència de les dones en els sectors econòmics de menor reconeixement social i la persistència d'una evident bretxa de gènere pel que fa a les quanties salarials.
Irremeiablement, aquestes formes diverses de precarietat laboral es tradueixen en nous greuges per a les dones a l'hora d'accedir a la jubilació i a altres prestacions de la Seguretat Social que deriven de la menor extensió de les carreres de cotització i d'un també menor import de la base reguladora. Elements tots dos que, com hem vist, en el cas de les dones procedeixen del llast de la desigualtat que continua imperant al mercat laboral.
De la jubilació a la incapacitat permanent
El Tribunal Constitucional s'ha tornat a pronunciar sobre aquests greuges i l'evidència que qualsevol perjudici que afecti injustificadament el treball a temps parcial suposa un cas de discriminació de gènere. En aquesta ocasió, ho ha fet mitjançant la Sentència 155/2021 en què, com ja fes respecte a l'accés a la jubilació, declara la nul·litat parcial de l'actual regulació de la pensió d'incapacitat permanent derivada de malaltia comuna dels treballadors contractats a temps parcial.
Si en el cas de la pensió de jubilació es va ajustar a la tesi anteriorment defensada pel Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) per concloure que el mètode de càlcul dels anys cotitzats necessaris per accedir a la prestació resultava lesiu pels interessos de les persones contractades a temps parcial, ara fa el mateix en referència al càlcul dels anys cotitzats a l'efecte d'establir la base reguladora de la prestació per incapacitat permanent derivada de malaltia comuna.
Avui dia, aquesta base reguladora es calcula aplicant als anys naturals cotitzats el que s'anomena el coeficient global de parcialitat. Això és, per a una persona contractada al 50% de la jornada, el nombre d'anys cotitzats es reduiria en la mateixa proporció i, per tant, si hagués cotitzat al llarg de 20 anys, a efectes del càlcul de la base reguladora passarien a ser 10 anys de cotització. Una vegada obtinguda aquesta xifra, i segons el contingut de la Llei General de la Seguretat Social, es procedeix a aplicar un coeficient de 1.5 per obtenir, ara sí, el nombre d'anys que es prendran en consideració com a cotitzats a l'hora de calcular i establir la base reguladora a partir de la qual es calcularà l’import de la pensió d’incapacitat permanent per malaltia comuna. Quin és el problema? Doncs és senzill: si prenem els 20 anys cotitzats de la persona de l'exemple, els dividim pel 50% i apliquem al resultat un coeficient de 1.5 obtenim que només se li comptabilitzaran 15 dels 20 anys que aquesta persona va treballar a temps parcial.
Corregir la situació
De forma anàloga i amb arguments similars als que va emprar per anul·lar el mètode d'accés a la jubilació, el Tribunal Constitucional considera que el càlcul realitzat per a la determinació de la base reguladora contravé doblement el principi de no discriminació consagrat en la legislació comunitària i a la pròpia Constitució espanyola. D'una banda, es discrimina les persones empleades a temps parcial respecte les que treballen a jornada completa pel fet de no prendre en consideració la totalitat dels seus anys cotitzats, com sí que passa amb aquest segon col·lectiu. Però a més a més, representa un cas de discriminació per raó de gènere des del moment en què, com aprecia el TC, aquesta “diferenciació que no només condueix a un resultat perjudicial en el gaudi de la protecció de la Seguretat Social pels treballadors contractats a temps parcial, sinó que, a més, continua afectant predominantment les dones treballadores”.
Indiscutiblement, hem de celebrar una decisió del Tribunal Constitucional que corregeix una de les moltes formes de discriminació que avui dia continuen patint les dones treballadores en la seva esfera laboral i, a mode de corol·lari, en l'accés a les prestacions de la Seguretat Social.
