Algunes de les pòlisses de crèdit que cobreixen els riscos bàsics per desperfectes o danys que poden afectar un negoci o l’activitat dels autònoms incorporen també una clàusula per compensar els perjudicis de la paralització de l’activitat econòmica
Com tothom sap, des que ara fa més d’un any es declarés l’estat d’alarma, les administracions públiques competents han dictat resolucions que han obligat molts negocis de tot tipus a tancar les seves portes temporalment i paralitzar l’activitat que desenvolupaven, amb les conseqüents pèrdues econòmiques.
L’impacte d’aquestes mesures de cessament obligat de l’activitat s’ha intentat minorar -amb poc èxit, val a dir- amb ajuts públics, subvencions i normativa tendent a afavorir que els negocis afectats poguessin renegociar a la baixa el preu del lloguer dels locals comercials afectats. Però, malauradament, aquestes iniciatives no han impedit que molts negocis es veiessin abocats a asfixiants dificultats per mantenir l’activitat després d’aquesta paralització forçada.
Clàusula de paralització de l’activitat
Moltes persones no són conscients que l’assegurança contractada pel seu negoci, incloent-hi les que cobreixen l’activitat dels autònoms, pot contenir una clàusula específica destinada a compensar les pèrdues econòmiques provocades pel cessament obligat de l’activitat. Aquestes assegurances habitualment cobreixen el que s’anomenen riscs bàsics com poden ser els danys i desperfectes ocasionats per incendis, fuites d’aigua o robatori però no és estrany que, a banda d’aquests supòsits, incorporin una clàusula per compensar el lucre cessant o la paralització de l’activitat.
La vigència i l’impacte d’aquestes clàusules ha estat notícia recentment arran d’una sentència dictada el passat 3 de febrer per l’Audiència Provincial de Girona que obligava a SegurCaixa Adeslas a abonar 6000€ a una pizzeria per compensar les pèrdues ocasionades pel tancament del local com a conseqüència de la pandèmia. En aquest cas concret, la pòlissa contractada establia una compensació de 200€ al dia, durant un màxim de 30 dies, pel supòsit de pèrdues derivades de la paralització obligada del local. La companyia asseguradora es va negar inicialment a abonar la compensació al·legant que la clàusula es referia al cessament de l’activitat derivat d‘un sinistre cobert per la pòlissa i no pas d’una ordre governamental. Però contra aquest criteri, l’Audiència Provincial de Girona ha determinat que la companyia està obligada a abonar la quantitat acordada atenent al fet que qualsevol clàusula limitadora d’un dret de l’assegurat només és vàlida si apareix destacada en el redactat general de la pòlissa i ha estat específicament acceptada per escrit pel propi assegurat, cosa que SegurCaixa Adeslas no va poder acreditar.
Revisar bé la pòlissa
Aquesta transcendent sentència de l’Audiència gironina resulta especialment interessant perquè, d’una banda, ens serveix per reiterar que convé revisar amb atenció el contracte d’assegurança del local vinculat a la nostra activitat per si incorpora algun tipus de garantia relacionada amb la paralització total o parcial del nostre negoci que ens pugui ajudar a pal·liar les desastroses conseqüències econòmiques de la pandèmia. I ens recorda també que la negativa de les asseguradores a satisfer els seus compromisos requereixen d’una sòlida fonamentació que, sovint, no existeix.
