Els darrers anys, malauradament, ens hem familiaritzat molt amb el concepte de clàusules abusives en els contractes bancaris, especialment en referència als crèdits hipotecaris. Ara bé, els contractes i les pòlisses d’assegurances també poden contenir-ne i causar-nos greus perjudicis.
RESUM:
Els contractes d'assegurances són documents extensos i prou complexes. Bàsicament, contenen quatre tipus de clàusules: delimitadores (que defineixen els béns o situacions protegides), de succés (que determinen les circumstàncies en què l'asseguradora ha de fer pagaments), d'indemnització (que estableixen les compensacions per pèrdues econòmiques) i contractuals (que defineixen drets i obligacions).
Existeixen diferents criteris per determinar que una clàusula esdevé abusiva. Això succeeix, per exemple, si la clàusula limita injustificadament els drets del client, va en contra de les lleis vigents, genera un desequilibri greu entre les parts, vincula excessivament el contracte a la voluntat de l'asseguradora o imposa al client garanties desproporcionades.
Els contractes d'assegurances, en molts casos, són de "adhesió", on els clients no poden negociar individualment. La validesa de les clàusules depèn també de la seva claredat i transparència, essencials perquè els clients puguin entendre fàcilment el contingut.
Si una clàusula es considera abusiva mitjançant una sentència judicial, és nul·la i ha de ser eliminada del contracte. Les clàusules abusives poden ser corregides per restaurar els efectes legals del contracte com si la clàusula no hagués existit però en casos greus, l'abusivitat pot invalidar el contracte totalment. No obstant això, només una sentència pot declarar oficialment una clàusula com a abusiva
---------------------------------------------------------
Els conflictes entre companyies asseguradores i persones clientes són molt més habituals i freqüents del que acostumem a pensar. El fet que les pòlisses d’assegurances siguin un element ben comú a les vides de milions de persones fa que, sovint, no hi parem tota l’atenció al contingut d’aquests contractes que, a més a més, val a dir que no sempre són fàcils d’entendre ni destaquen per la transparència del seu contingut. És per això que, generalment, aquests conflictes que esmentàvem es donen, precisament, quan ens trobem amb un problema relacionat gairebé sempre amb la negativa de la nostra companyia asseguradora a assumir la responsabilitat i oferir-nos les cobertures que creiem cobertes per la pòlissa contractada.
Quins tipus de clàusules trobem als contractes d’assegurances?
Els contractes d’assegurances acostumen a ser documents extensos i amb un clausulat prolix, redactats de forma sovint prou hermètica i amb abundància de tecnicismes i termes jurídics que poden ser de difícil comprensió per a les persones sense formació específica en Dret. Tot i la lògica diversitat de contractes segons sigui la companyia asseguradora i la tipologia d’assegurança (de la llar, de responsabilitat civil, d’automòbil...) en general podem considerar que existeixen quatre tipus bàsics de clàusules presents a la pràctica totalitat de contractes:
1) Clàusules delimitadores
Són les clàusules on es determina i es defineix quines són les situacions o els béns a protegir. És a través d’aquestes clàusules que es defineix quins són els riscos front als quals ens estem protegint amb la contractació de la pòlissa.
2) Clàusules de succés o ocasió
Aquestes clàusules defineixen en quines circumstancies la companyia asseguradora haurà d’abonar les prestacions o executar les cobertures contractades. És a dir, en quines circumstancies o quins són els esdeveniments que, en cas de materialitzar-se, obligaran la companyia a abonar les prestacions acordades o executar les cobertures contractades.
3) Clàusules d’indemnització
Són les que defineixen, si s’escauen, les indemnitzacions que la companyia asseguradora es compromet a abonar en cas de perjudicis econòmics que afectin la persona assegurada derivats d’accidents o altres circumstàncies i successos degudament coberts per la pòlissa.
4) Clàusules contractuals
A aquesta categoria pertanyen el gruix de les clàusules presents en un contracte d’assegurances. Són les que serveixen per definir el conjunt de drets i obligacions que vinculen tant a les persones assegurades com a l’empresa asseguradora.
Quan esdevé abusiva una clàusula?
Tot i la dificultat de donar una resposta exhaustiva a una pregunta com aquesta, de forma molt resumida podríem dir que una clàusula incorporada a un contracte d’assegurances esdevé abusiva quan, sense haver estat negociada individualment ni expressament consentida, serveix per generar un perjudici al consumidor i establir un desequilibri important entre els drets i deures de les diferents parts.
Sent així, i per mirar d’aclarir aquests conceptes, considerarem de forma general que són abusives les clàusules que:
1) limitin injustificadament els drets de les persones assegurades
2) contravinguin disposicions legals vigents i se situïn fora del marc normatiu
3) atemptin contra la reciprocitat de drets i obligacions entre les parts
4) vinculin el contracte a l’exclusiva voluntat de l’empresari
5) imposin al consumidor garanties desproporcionades o dificultin sense justificació el perfeccionament del contracte per tal de protegir els interessos de la companyia
Contractes d’adhesió
Per entendre millor el punt anterior, hem de tenir present que en la immensa majoria de casos, els contractes d’assegurances són el que anomenem contractes d’adhesió, és a dir, contractes que no han estat negociats individualment per la persona assegurada i en què aquesta no ha tingut la possibilitat real d’intervenir per tal de modificar el contingut del contracte ofert per la companyia. En aquest sentit, la validesa de les clàusules incorporades a un contracte d’assegurances depèn, en tot cas, del fet que el seu redactat sigui clar i precís, concís, transparent i suficient per tal que la persona consumidora pugui entendre fàcilment el contingut i abast de les clàusules presents al contracte que signa.
Aquesta exigència de claredat i transparència és essencial pel que fa a les denominades clàusules limitadores que no han de confondre’s amb les abans esmentades clàusules delimitadores.
Les clàusules limitadores de drets
Parlem de clàusules limitadores quan ens referim a les que fixen límits als drets de les persones assegurades. Imaginem, per exemple, una assegurança de cancel·lació de viatge que preveu que se’ns retornin els diners que hem pagat per comprar els bitllets d’avió en cas que, finalment, no puguem fer el viatge contractat. Imaginem també que el contracte inclou una clàusula on es diu que la companyia asseguradora no ens pagarà els diners del viatge si el motiu de la cancel·lació és que el nostre vol no pot sortir com a conseqüència de circumstàncies meteorològiques que no permetin l’enlairament de l’aparell. Aquesta seria una clàusula limitadora, doncs d’entre totes les causes de cancel·lació que poden existir, l’asseguradora decideix excloure una en concret.
La inclusió d’aquestes clàusules no és, per se, abusiva. Però la limitació dels nostres drets, per tenir validesa legal, ha de superar, d’una banda, el denominat control de transparència i de l’altra, el control d’abusivitat, pròpiament. O el que és el mateix, la clàusula ha de ser transparent i clara i aparèixer destacada al propi contracte, sense que pugui passar desapercebuda dins el conjunt de clàusules. Ha de ser evident que coneixíem i enteníem la limitació i que hem atorgat de forma conscient el nostre consentiment. Aquest seria el control de transparència. Pel que fa al control d’abusivitat, la clàusula només el superarà si el desequilibri o la limitació que imposa es considera justificada i raonable i no pas desproporcionada, arbitrària o amb l’efecte pràctic de buidar de contingut el contingut de la pòlissa.
Quina és la conseqüència de que una clàusula sigui abusiva?
Els contractes no poden contenir clàusules abusives. Quan es determini mitjançant una sentència judicial el caràcter abusiu d’una determinada clàusula, es considerarà que aquesta és nul·la i, per tant, ha de desaparèixer del contracte. De fet, anant més enllà, no tan sols ha de desaparèixer del contracte sinó que, en cas que la clàusula en qüestió hagi desplegat efectes en algun moment, aquests efectes hauran de ser corregits, talment com si la clàusula mai no hagués existit.
Si el contracte pot subsistir després de l’anul·lació de la la clàusula abusiva, mantindrà la seva vigència. Ara bé, pot succeir que l’abusivitat afecti un element essencial del contracte, de tal forma que aquest quedi desnaturalitzat fins el punt de perdre la raó de ser. En aquest cas, el jutge o la jutgessa tindrà la potestat de declarar la ineficàcia del contracte i anul·lar-lo definitivament.
Això sí, és important no perdre mai de vista que només una sentència judicial pot declarar l’abusivitat d’una clàusula incorporada al nostre contracte d’assegurança. Si no reclamem, aquesta es mantindrà vigent, afectant els nostres drets i interessos.
