No corresponen 20 dies d'indemnització per finalització de contracte temporal
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea canvia el seu criteri i considera que la legislació espanyola no incorre en tracte discriminatori vers els treballadors temporals quan nega el pagament d'una indemnització de 20 dies per finalització del contracte.
El passat mes de setembre de 2016, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictava de forma simultània tres sentències que condemnaven diversos aspectes relacionats amb l'ús fraudulent i abusiu de la contractació temporal a l'Estat espanyol tant per part de les empreses privades com de la pròpia Administració pública. D'entre elles, sens dubte la que més ressò va generar per la seva especial transcendència va ser la coneguda com a sentència «Diego Porras». Aquesta resolució considerava que la normativa vigent a l'Estat espanyol resultava discriminatòria vers els treballadors temporals pel fet d'oferir una indemnització diferent o inexistent a les persones amb contractes de treball de durada determinada en cas de finalització del contracte en comparació amb la indemnització que correspon a un indefinit acomiadat per causes objectives (20 dies). Segons el TJUE, la legislació espanyol vulnerava d'aquesta forma el contingut de la normativa comunitària quan estableix que qualsevol diferència de tracte entre temporals i indefinits ha de fonamentar-se en «raons objectives» que la justifiqui.
Perspectiva d'estabilitat
La doctrina Diego Porras suposava una esmena a la totalitat de la construcció jurídica elaborada als tribunals espanyols que afirmava que la menor perspectiva d'estabilitat en la ocupació del treballador temporal justifica la diferència de tracte dispensat pel que fa a l'abonament d'una indemnització en cas de terminació del contracte. En apreciar que una menor expectativa vinculada a la temporalitat no es podia considerar una «raó objectiva», el TJUE reconeixia als treballadors amb contractes de durada determinada el dret a percebre en el moment de la finalització del seu contracte la mateixa indemnització de 20 dies de salari per any treballat que correspon als indefinits extingits per causes objectives.
Ara, però, el TJUE ha corregit la seva pròpia doctrina i es pronuncia en sentit contrari a com ho havia fet en el cas «Diego Porras», negant que una indemnització minorada o, fins i tot, inexistent suposi un tracte discriminatori pels temporals.
Expectativa frustrada
A diferència del que va fer al setembre de 2016, el TJUE raona en les seves més recents resolucions que la indemnització és una forma de compensar el caràcter imprevist de la ruptura de la relació laboral i l'expectativa frustrada de continuïtat per part del treballador. En aquest sentit, aprofundit en aquesta consideració, afirma que en el cas d'un contracte temporal ambdues parts «coneixen, des del moment de la celebració, la data o l'esdeveniment que determinen la seva terminació» i, per tant, no correspon parlar ni de imprevisibilitat ni d'expectativa frustrada, cosa que sí succeeix amb l'extinció d'un contracte de durada indefinida. I aquest fet constitueix una «causa objectiva» que justifica el tracte diferenciat.
Ús fraudulent de la temporalitat
El contingut d'aquestes sentències, però, en absolut significa, tal i com alguns titulars i articles semblen voler donar a entendre, que el TJUE s'hagi pronunciat sobre les causes que justifiquen l'ús de les figures de temporalitat del nostre ordenament jurídic. En aquest sentit, cal recordar que segons la legislació vigent a l'Estat espanyol, la relació laboral ordinària entre una empresa ocupadora i els seus treballadors/es és de durada indefinida i els contractes temporals només es poden considerar legals atenent a determinades situacions que es troben regulades i definides a l'Estatut dels Treballadors i, accessòriament, en alguns convenis col·lectius. Sobre aquesta qüestió, podeu llegir en profunditat en aquest article:
El problema greu, doncs, no és tant la indemnització per finalització de contracte com el fet que més de la meitat dels contractes temporals signats a Catalunya al primer semestre de 2016 tenien una durada inferior als 6 mesos i un terç d'ells -gairebé mig milió de contractes- no arribaven als 30 dies. I en la seva immensa majoria, aquests contractes estan celebrats en frau de llei i, per tant, han de ser considerats a tots els efectes -també als indemnitzatoris- com a contractes de durada indefinida.
És per això que la propera vegada que pretenguin extingir la vostra relació laboral per finalització de contracte recordeu que, si reclameu, podríeu accedir a les condicions vinculades a un contracte indefinit.
