El passat dijous 30 de juny, va finalitzar la moratòria concursal en vigor des de març de 2020. per a moltes empreses que durant aquests dos anys han patit greus dificultats, aquesta data pot significar l’inici del camí vers la liquidació i tancament.
....................................
El dijous 30 de juny va finalitzar la moratòria concursal que va entrar en vigor el passat mes de març de 2020, en plena crisi sanitària i econòmica causada per la pandèmia de Covid-19. I és molt probable que per a moltes empreses que durant aquest temps han experimentat greus dificultats i han vist severament afectada la seva activitat i resultat econòmic, la finalització d’aquesta moratòria suposi, ara sí, l’inici del camí vers la liquidació i el tancament, amb tots els perjudicis addicionals a la pèrdua del lloc de treball que això pot comportar pels integrants de la plantilla.
Dos mesos de termini
La Llei Concursal encara en vigor estableix que les empreses han de declarar-se en situació de concurs de creditors dins el termini de dos mesos a partir del moment de comprovar que no estan en situació de poder fer front a les seves obligacions de pagament o quan resulta evident que no podran fer-ho de forma regular i puntual en un futur immediat. Aquest enunciat hauria d’estar acompanyat de tot tipus de matisos i puntualitzacions, doncs no per res la Llei Concursal és una de les normes tècnicament més complexes del nostre ordenament legislatiu. Però aquesta és la regla general i, en cas de no complir amb l’obligació de declarar-se en concurs quan es donen aquestes circumstàncies, els administradors de l’empresa poden incórrer en tot tipus de responsabilitats, incloent-hi l’obligació de fer front als deutes de la societat amb el patrimoni propi.
Precisament, per tal d’evitar que moltes empreses que patien dificultats greus derivades del terratrèmol econòmic causat per la Covid-19 es veiessin en l’obligació de declarar-se en concurs malgrat tractat-se d’una situació que es considerava conjuntural i passatgera, es va aprovar la moratòria. Una mesura que pretenia protegir les empreses que podien tornar a ser viables un cop quedés enrere la crisi sanitària. Però el cert és que la llarga durada de la moratòria (en vigor durant més de dos anys) ha afavorit que siguin moltes les empreses que no han instat concurs de creditors malgrat és evident que ja han deixat de ser viables i que no ho tornaran a ser mai més perquè les seves dificultats han deixat de ser passatgeres i esdevingut irreversibles.
Protegir els interessos de les plantilles i els creditors
És absolutament previsible que la immensa majoria d’aquestes empreses sostingudes de forma artificial per la moratòria, no tinguin altra alternativa a partir de la seva finalització que declarar-se en situació de concurs. O el que és el mateix, posar-se sota control de l’administració concursal que haurà de ser qui, durant el desenvolupament de tot el procés, vetlli per tal que la gestió de l’empresa s’orienti a intentar redreçar la seva trajectòria per tornar a fer-la viable o, en la majoria de casos, per acabar liquidant de forma ordenada els actius i el patrimoni de la societat i satisfer de la millor forma possible les obligacions de pagament pendent.
Per a les persones que treballen en una empresa en situació de concurs és imprescindible obtenir assessorament de professionals experts en la matèria per patir els menors perjudicis econòmics possibles i estar degudament representats en un procediment que pot ser llarg i complex i no veure vulnerats els seus drets. Perquè cal tenir present que malgrat els deutes de l’empresa amb la seva plantilla tenen la consideració de privilegiats i, suposadament, haurien d’estar especialment protegits front a la insolvència, la realitat és que la Llei Concursal no sempre privilegia els treballadors i treballadores com hauria de fer-ho.
