La successora d'URALITA presenta sol·licitud de concurs voluntari de creditors
Comunicat de Col·lectiu Ronda en relació a l'anunci per part de COEMAC, successora de l'antiga URALITA, de presentar una sol·licitud de concurs voluntari de creditors.
..................................................
Arran de l’anunci per part de Corporación Empresarial de Materiales de Construcción SA («COEMAC»), l’antiga URALITA, de presentar sol·licitud de concurs voluntari de creditors davant la impossibilitat, segons el text registrat com a fet rellevant davant la CNMV, «de fer front a les reclamacions derivades de la fabricació de fibrociment amb amiant», des de Col·lectiu Ronda considerem important realitzar les següents manifestacions:
a. El concurs voluntari de creditors no implica necessàriament que el grup empresarial es trobi en situació d’insolvència irreversible ni comporta per se la voluntat d’extinció de l’activitat empresarial sinó que pot orientar-se a una gestió ordenada dels recursos per preservar la viabilitat i assegurar, precisament, que l’empresa respongui als seus compromisos de diversa índole, incloent-hi, per suposat, les obligacions que emanen de resolucions judicials com ho són les indemnitzacions a les víctimes de l’amiant afectades per l’activitat d’Uralita.
En aquest sentit, una part transcendent de les responsabilitats de l’administrador concursal que es designi en cas de tramitació del concurs sol·licitat és preservar el legítim interès dels creditors, categoria on s’inclouen les persones que tenen reconegut judicialment el dret a ser indemnitzats per les patologies causades per l’exposició i inhalació de fibres d’amiant.
b. La sol·licitud de concurs presentada no afecta la totalitat de societats del grup, sobre les qual recau l’activitat productiva i que, segons la pròpia COEMAC, han obtingut xifres record de vendes i beneficis durant l’any 2019.
A partir d’aquestes premisses essencials, des de Col·lectiu Ronda volem adreçar un missatge de tranquil·litat respecte les possibilitats de cobrament de les indemnitzacions imposades a COEMAC en via judicial en qualitat de successora d’URALITA, principal importador d’amiant i productor de fibrociment a l’Estat espanyol, per tal que les manifestacions de l’empresa no provoquin desànim i angoixa.
La nostra cooperativa fa més de 30 anys que lluita pel reconeixement de les víctimes de l’amiant. Un llarg camí judicial que ha servit per establir de forma inequívoca la responsabilitat d’URALITA sobre centenars de casos de defuncions i malalties, incloent-hi persones sense cap tipus de vincle laboral, ni directe ni indirecte, amb l’empresa. Al nostre entendre, la sol·licitud de concurs voluntari de creditors podria pretendre exercir un efecte dissuasori sobre les justes reclamacions de les persones afectades per l’amiant, traslladant a l’opinió pública la percepció mancada de fonament que les indemnitzacions imposades pels tribunals, incloent-hi el Tribunal Suprem espanyol, mai no seran abonades per part d’una empresa que va obtenir guanys milionaris durant dècades des d’una posició d’absolut menyspreu per la salut i seguretat dels seus treballadors.
El llegat d’URALITA és un testament fet de mort i patiment. L’amiant s’ha cobrat milers de víctimes a l’Estat espanyol, la majoria sense arribar a obtenir mai reconeixement per a les seves patologies, i seguiran provocant defuncions fins com a mínim l’any 2040, atès els llargs períodes de latència de les malalties causades per l’asbest.
Les possibles dificultats financeres de COEMAC no poden ser en cap cas una formula per eludir la responsabilitat derivada de les seves pràctiques empresarials i l’incompliment reiterat de l’obligació de vetllar i protegir la salut dels seus treballadors, les seves famílies i les persones que han viscut i/o treballat als voltants de fàbriques com la Uralita de Cerdanyola o l’ antiga Rocalla a Castelldefels. És per això que en perspectiva que la sol·licitud de concurs de creditors presentada el passat 30 de gener sigui acceptada, des de Col·lectiu Ronda anunciem que ens mantindrem absolutament vigilants i amatents per tal que COEMAC satisfaci les seves obligacions indemnitzatòries presents i futures fent servir tots els instruments legals al nostre abast per preservar el dret de les víctimes i les seves famílies a veure rescabalat el dany sofert.
La situació viscuda per COEMAC torna a enfrontar-nos a la necessitat urgent i imperiosa que d’una vegada per totes s’aprovi la creació d’un fons públic de compensació per a les víctimes de l’amiant tal i com ja existeix a altres països de la Unió Europea com ara França. Actualment, l’Estat espanyol presenta les majors xifres d’infradiagnosi i manca de reconeixement administratiu del dany causat per l’exposició a l’asbest. Malauradament, i a diferència del que succeeix als Estats que sí assumeixen la seva responsabilitat respecte la vida i la salut d’aquestes persones, les víctimes espanyoles de l’amiant es veuen obligades a acudir als tribunals i afrontar llargs procediments judicials per tal d’obtenir les prestacions i drets que els corresponen tant a ells com a les seves famílies. Un camí al qual es poden afegir dificultats addicionals derivades de la sol·licitud de concurs de creditors presentada per l’antiga URALITA sense que, de moment, la classe política espanyola adquireixi compromisos ferms i tangibles en el sentit de crear mecanismes reparadors en benefici de les persones afectades per l’amiant.
