L’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya (AVAAC) en coordinació amb altres entitats i organitzacions de persones afectades per l’asbest de tot l’Estat han protagonitzat una concentració de protesta davant la seu del Congrés dels Diputats per exigir la definitiva creació d’un Fons de Compensació per a les víctimes de l’amiant seguint l’exemple d’altres països comunitaris com ara Bèlgica, Holanda o, especialment, França.
......................................................................
Les associacions de víctimes de l’amiant no estan disposades a que el projecte de llei per a la creació d’un fons públic de compensació per a les persones afectades per l’exposició a les fibres d’asbest acabi, novament, al calaix de l’oblit tal i com ja va succeir l’any 2019. AVAAC, juntament amb entitats i organitzacions de tot l’Estat han convocat concentracions de protesta davant els centres de treball de les empreses on s’ha fet servir aquest mineral responsable, segons la UE, "del 80% dels càncers professionals reconeguts en els Estats membres». La jornada de protesta ha conclòs amb una gran concentració front al Congrés dels Diputats per reclamar al Govern i els diferents partits polítics amb representació parlamentària que s'inclogui la creació d'aquest fons en els propers pressupostos generals de l'Estat, actualment en fase de negociació.
Tramitació paralitzada
La principal raó esgrimida per les entitats convocants per a aquesta mobilització és la injustificada demora en la tramitació parlamentària del projecte de llei per a la creació del fons públic de compensació per a les víctimes aprovat pel propi Congrés el passat 13 d’abril de 2021 amb l’única abstenció dels congressistes de Vox. Tot i la llum verda del Parlament, des de l’aprovació del projecte s’ha prorrogat en diverses ocasions i sense aparent justificació el període per a la presentació d’esmenes al text aprovat impedint d’aquesta forma que pugui concloure el procediment parlamentari necessari per tal que el projecte esdevingui una veritable llei que pugui desplegar efectes. A banda, l’aprovació de la norma i la creació del fons ha provocat un enfrontament públic entre els socis de govern després que Unidas Podemos acusés al PSOE a través d’unes declaracions de Pilar Garrido, secretària general de Podemos Euskadi, de ser «l’únic obstacle per a l’aprovació» de la llei i d’actuar «per motius econòmics».
De l’infradiagnòstic a l’oblit institucional
Des d’AVAAC , una de les entitats amb major protagonisme a l’organització i convocatòria de la protesta, qualifiquen de «desesperant i vergonyosa» la situació viscuda en relació amb l’aprovació d’un fons de compensació que permeti a l’Estat espanyol seguir les passes d’altres països comunitaris com ara Bèlgica, Holanda o, especialment, França, que disposen de mecanismes públics per indemnitzar les persones afectades. En el cas de França, per exemple, el conegut com a FIVA (Fonds d’Indemnisation des Victimes de l’Amiante) està instaurat des de l’any 2001, tot just un any després que l’amiant fos prohibit al conjunt de la UE per la seva perillositat, amb l’excepció d’Espanya que va sol·licitar una moratòria per no aplicar la prohibició fins 2002. «A França -expliquen membres d’AVAAC- existeix un mecanisme de diagnosi automàtica per a les persones afectades que els permet accedir a la compensació corresponent en el termini màxim de 6 mesos, sense necessitat de recórrer als jutjats com, malauradament, cal fer casi sempre a Espanya per veure reconeguts els nostres drets».
Precisament, la diagnosi de malalties causades per l’amiant i el fet que Espanya se situï a la cua de la UE pel que fa al reconeixement de casos d’afectació per aquest mineral emprat durant dècades a la construcció i a la indústria és una altra de les raons que impulsen a AVAAC a participar en les concentracions de protesta. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) en el període comprés des de l’any 1998, a Espanya han mort 7000 persones com a conseqüència de la inhalació de fibres d’amiant, però des d’AVAAC consideren aquesta dada «terriblement errònia i absolutament allunyada de la realitat». En aquest sentit, recorden que diferents estudis xifren en 1900 nous casos anuals de patologies provocades per l’exposició a l’asbest, incloses diverses formes de càncer com el de pulmó i pleura, entre d'altres. Així, per exemple, el catedràtic de la Universitat de Granada Alfredo Menéndez estima que només el 9% dels homes que van morir a tot el territori espanyol entre 2007 i 2017 per mesotelioma derivat de l'exposició laboral a l'amiant van ser reconeguts com a malalts professionals. En el cas de el càncer broncopulmonar derivat de l'amiant, aquest percentatge es redueix fins al 0,44%. La situació és encara més acusada entre les dones, amb tan sols un 0,9% de mortes per mesotelioma i un 0,05% de mortes per càncer broncopulmonar derivats de les exposició laboral a l'amiant reconegudes.
Resolució del Parlament europeu
Aquesta situació de manca de reconeixement i compensació patida per les víctimes de l’amiant ha estat objecte de retret per part del Parlament Europeu mitjançant una resolució aprovada el passat 20 d’octubre on s’insta als estats membres i a la Comissió Europea a garantir reconeixement i reparació per a les víctimes i les seves famílies i superar un escenari actual en què "molts casos de malalties relacionades amb l'amiant massa sovint no es reconeixen com una malaltia professional i, per tant, les víctimes no poden optar a indemnitzacions". Una problemàtica que no es limita a l’àmbit laboral, tal i com admet la resolució del Parlament europeu quan afirma que "segons estudis recents, l'exposició no professional a l'amiant podria explicar al voltant del 20% dels casos de mesotelioma [càncer de pleura sense taxa de supervivència] en els països industrialitzats" el que hauria de comportar una major conscienciació respecte "a l'existència de diferents tipus d'exposició no professional a l'amiant amb repercussions potencialment significatives per a la salut humana, ja sigui d'origen paraprofessional (com l'exposició a la pols d'amiant que els treballadors portin al seu domicili involuntàriament), domèstic (a causa, en particular, dels objectes domèstics que contenen amiant) o mediambiental (incloent materials existents en edificis i instal·lacions o d'origen industrial)".
«Aquesta resolució del Parlament Europeu evidencia que a Espanya, malauradament, no existeix la menor voluntat de fer costat a les persones que han patit, pateixen i patiran les conseqüències de veure’s exposades a l’amiant al seu lloc de treball o a casa seva» lamenten des d’AVAAC, que recorda que la UE estima que «l’amiant serà responsable de més de 60.000 defuncions a Espanya fins arribar a l'any 2040». I la problemàtica, recorda AVAAC, no abasta només la creació del fons de compensació. Des que el passat mes de juny en una trobada mantinguda amb membres d’AVAAC i advocades del Col·lectiu Ronda José Luis Escrivá, ministre de d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i Borja Suárez, Director General d'Ordenació de la Seguretat Social acceptessin el compromís d'impulsar "de manera immediata" l'accés anticipat a la jubilació pels treballadors i treballadores que han estat exposats a l'amiant en el seu lloc de treball, la iniciativa tampoc no ha passat de ser una mera declaració sense posterior desenvolupament.
«Mentre Europa reclama ambició a l’hora d’afrontar l’enorme problema de salut pública que suposa l’ús massiu que s’ha fet de l’amiant a la indústria i la presència de milions de tones d’aquest material als nostres entorns urbans, a Espanya veiem com una i altra vegada existeix un interès evident a no reconèixer el mal causat als treballadors, les seves famílies i la població de ciutats com Cerdanyola o Castelldefels que han acollit grans instal·lacions on es feia servir aquest material. Quan les recomanacions de la UE van en altre sentit, per exemple a l’hora de limitar els pressupostos destinats a polítiques socials, l’Estat espanyol es mostra molt més diligent a complir amb allò que se li demana», afirmen a AVAAC.
A Col·lectiu Ronda, que lluita des de la dècada dels 70 pel reconeixement de les víctimes de l’amiant, es considera «inajornable ni tan sols per un dia més» la creació de l’esmentat fons públic de compensació. Un fons que ha d’impedir «seguir obligant les víctimes de l’amiant i les seves famílies a fer front a procediments judicials per determinar la responsabilitat sobre les seves malalties i accedir a les prestacions i indemnitzacions que els corresponen». En aquest sentit, recorden que els tribunals estan fent allò que correspondria fer a l’Administració que és «protegir a les víctimes davant la voluntat de la pròpia administració d’ocultar i ignorar el drama de l’amiant i els milers de vides perdudes o trencades per sempre més que ha provocat l’incompliment durant dècades de les mesures de prevenció i seguretat relacionades amb l’exposició a l’amiant. Cal compensar les víctimes de forma urgent, especialment ara que empreses com URALITA, condemnada en reiterades ocasions pers uns incompliments que han costat la vida a tantes persones, pretenen defugir la seva responsabilitat declarant-se en situació de concurs de creditors».
