L'Audiència Provincial de BCN constata "greus inexactituds" en la informació facilitada als clients
L'Audiència Provincial de Barcelona ha resolt per primera vegada ratificar la nul·litat d'una operació de compra d'accions de Banc Popular, coincident amb la campanya d'ampliació de capital de l'entitat de maig de 2016, en considerar que "la situació financera que es reflectia en el fullet informatiu no es corresponia amb la situació econòmica financera real" de l'entitat.
La declaració d'inviabilitat de Banc Popular al juny de 2017 i posterior adquisició per part de Banco Santander va comportar la pèrdua de la totalitat del valor de la seva inversió per a més de 300.000 accionistes, bonistes i preferentistes de l'entitat, en la seva immensa majoria clients minoristes. Una porció significativa d'aquest col·lectiu de damnificats van adquirir les seves accions en el transcurs de la intensa campanya d'ampliació de capital desenvolupada per part de Banco Popular a través de la seva extensa xarxa d'oficines entre els mesos de maig i juny de 2016, tot just un any abans que els supervisors financers decidissin intervenir definitivament l'entitat. No obstant això, a criteri de l'Audiència Provincial, la informació trasllada als clients no permetia de cap manera imaginar que tan sols dotze mesos després de comprar les seves accions, l'entitat que presumia en el fullet informatiu de l'ampliació de capital de «tenir una elevada capacitat de generació orgànica de capital futura» i que preveia «accelerar la tornada a una política de dividends en efectiu normalitzada a partir de 2017» veuria reduït a un simbòlic euro el seu valor al mercat, volatilitzant íntegrament el valor de les inversions de les seves clients.
Una imatge allunyada de la realitat
Segons acredita l'Audiència Provincial de Barcelona, al fullet informatiu facilitat als clients de Banco Popular s'afirmava que l'objectiu de l'ampliació de capital era «normalitzar l'activitat» de l'entitat amb la voluntat de «reforçar fortaleses i la rendibilitat, i reduir el cost risc ». Així, tot i citar la possibilitat que arribessin a «materialitzar-se determinades incerteses amb efectes comptables» que els responsables del Popular centraven en conflictes com el de les clàusules sòl hipotecàries o l'excessiva exposició al negoci immobiliari, el mateix fullet emfatitzava que aquestes «possibles pèrdues comptables», xifrades en un màxim de 2.000 milions d'euros el 2016, quedarien cobertes, precisament, amb la pròpia ampliació de capital, augurant una« clara evolució positiva» i anticipant «la represa del repartiment de dividends el 2017».
No obstant això, en la seva primera sentència que imposa la nul·litat de la compra d'unes accions corresponent a aquesta ampliació de capital, l'Audiència Provincial coincideix plenament amb la resolució prèvia del JPI 27 de Barcelona en assenyalar que aquesta informació conté «greus inexactituds» i es van «ometre dades sobre l'efectiva situació real de l'entitat» de tal manera que el fullet no permetia als inversors «fer una avaluació, amb la suficient informació» del veritable risc assumit amb l'adquisició de les accions. Tot això sense que «la demandada hagi aportat una explicació raonable de la qual resulti justificació plausible que l'evolució negativa de l'entitat, tot i l'ampliació de capital, va ser deguda a causes no presents o previsibles quan es va emetre el fullet informatiu».
Dades falsejats i vici en el consentiment
"No calen especials raonaments -es pot llegir a la sentència de l'Audiència Provincial- per concloure que si les dades econòmiques recollides en el fullet no haguessin contingut les greus inexactituds que afirma la sentència recorreguda, la informació difosa a través de la publicació de tal fullet i els comentaris que el mateix hagués suscitat en diversos àmbits, haurien dissuadit de fer la inversió a petits inversors com els demandants, que no tenen altre interès que el de la rendibilitat econòmica mitjançant l'obtenció i repartiment de beneficis per la societat i la revaloració de les accions, i que no tenen un altre mitjà d'obtenir informació que el fullet de l'oferta pública, a diferència del que pot passar amb els grans inversors". Sent així, el tribunal català sentencia que correspon a Banco Santander, com a legal successora de Banco Popular, reemborsar les accions adquirides per un valor de 28.047,50 euros després de concloure que el fullet facilitat traslladava una imatge radicalment falsa de la suposada solvència de l'entitat i no complia la seva funció d'«informar els possibles inversors sobre l'oportunitat de subscriure el producte emès, coneixent els riscos que aquesta decisió pot comportar» i que, per tant «el desconeixement d'aquests riscos concrets evidencia que la representació mental que l'actor es feia d'allò que contractava era equivocada, ja que amb una finalitat d'adquirir accions en una entitat solvent les va adquirir en una entitat amb risc cert d'insolvència».
La situació als jutjats
La sentència de l'Audiència Provincial resulta transcendent per als afectats per la comercialització irregular d'accions de Banc Popular a la demarcació de Barcelona en establir un sòlid criteri respecte a la inexactitud de la informació proporcionat als inversors, en absolut d'acord amb la realitat econòmica i comptable de l'entitat. En aquest sentit, les reflexions dels magistrats de l'Audiència Provincial troben reflex en nombroses sentències de primera instància que han apreciat idèntica falsedat en la informació traslladada a clients minoristes de tot Espanya i fins i tot per part de la Comissió Nacional del Mercat de Valors que el passat mes de juny publicava un contundent informe en què responsabilitzava l'antiga cúpula directiva de Banco Popular d'haver falsejat els comptes de l'entitat corresponents a 2016 amb la intenció d'ocultar les dificultats insalvables del banc per preservar la seva pròpia viabilitat.
