Vaga de les treballadores del Servei d'Intervenció Especialitzada en Violència Masclista
Les treballadores del Servei d'Intervenció Especialitzada en Violència Masclista del Baix Llobregat impulsen la creació d'un nou sindicat i convoquen vaga contra la precarietat i la pèrdua de qualitat de l'atenció que poden oferir a les usuàries.
El proper dilluns dia 12 de febrer, les treballadores que actualment presten el servei d'assessorament i acompanyament a víctimes de violència a masclista al Servei d'Intervenció Especialitzada del Baix Llobregat, depenent de la Direcció General de Famílies de la Generalitat de Catalunya, aturaran la seva activitat entre les 11 hores i les 13 hores. La mesura pretén visibilitzar davant l'Administració, l'entitat concessionària del servei (Associació Benestar i Desenvolupament) i les pròpies usuàries del centre el malestar de la plantilla davant el que consideren una degradació progressiva de les seves condicions laborals i una pèrdua de qualitat assistencial com a conseqüència de la manca de recursos materials i, especialment, humans per desenvolupar la seva tasca.
Les vaguistes denuncien que des de l'any 2014 han vist reduïda la plantilla del servei incloent-hi baixes de personal essencial per preservar l'eficàcia del servei com són psicòlogues, treballadores socials i inseridores laborals. A banda, les treballadores informen que l'Associació Benestar i Desenvolupament, responsable de la gestió del Servei, ha deixat de cobrir les baixes mèdiques de curta o mitja durada del seu personal, obligant la resta de la plantilla a realitzar sobreesforços per cobrir les absències i provocant una creixent desatenció d'àrees concretes del servei en un context de notable increment de les consultes i del volum de persones ateses des d'aquest espai de protecció per a les dones que pateixen formes diverses de violència masclista.
«Les persones que requereixen ajut i suport per fer front a la violència que pateixen – explica Sònia Mataró, portaveu de les vaguistes- necessiten un abordatge necessàriament pluridisciplinar de la seva problemàtica. El maltractament no afecta en exclusiva una parcel·la concreta de la nostra existència sinó que ho abasta tot. Parlem de necessitats físiques pel que fa a les lesions, per suposat, però també d'ajut psicològic, econòmic, de reinserció laboral o de reconstrucció d'un entorn social que a vegades també queda molt malmès. Qualsevol plantejament d'assessoria que descuidi un o diversos d'aquests aspectes fa insuficient la dedicació que podem oferir a unes dones que, malauradament, ja estan patint prou i no mereixen la ineficàcia o l'oblit de les institucions».
Una eficàcia que les vaguistes consideren que es troba molt en entredit davant la negativa de l'Associació Benestar i Desenvolupament a fer-se càrrec de les seves reivindicacions. «Durant 6 mesos -analitza Mataró- hem intentat negociar sense cap avenç. Hem exposat la nostra situació, la nostra preocupació i inquietud tant per allò que ens afecta a nosaltres en primera persona com a treballadores com, sobretot, per la pèrdua de qualitat del servei que estem en disposició d'oferir a les nostres usuàries, i no hem trobat la menor voluntat d'establir un diàleg sincer i fructífer a l'altra banda de la taula. No ens deixen altre sortida que fer aquestes aturades».
En l'escrit adreçat a la Direcció General de Famílies de la Generalitat de Catalunya, les vaguistes exposen l'obligació que pateixen de realitzar nombroses hores extres que mai no han estat retribuïdes per tal de cobrir la manca de personal i recursos. «No és només treballar més i fer-ho sense cobrar -expliquen- és que si volem atendre tothom, ens veiem obligades a dedicar a atenció a les usuàries les hores que abans podíem dedicar a coordinar la nostra feina i millorar l'enfocament del servei per fer-ho veritablement útil i eficient. Ara ja no podem. I, si tenim companyes que estan de baixa, per exemple, no ens podem permetre coses tan senzilles com anar al metge o fer front a imprevistos que puguin afectar la nostra família, doncs treballem al límit de capacitat, sense marge. I treballem amb persones en situació de vulnerabilitat, que pateixen. No podem dir-lis sense més que tornin a l'endemà perquè no som prous o perquè ja estem esgotades de tantes hores com hem fet aquella setmana». Un cansament i estrès que s'acaba traduint en una situació d'angoixa generalitzada i ansietat entre les integrants de la plantilla. « És com un cercle viciós -afirma Sònia Mataró- l'ansietat per la sobrecàrrega de treball acaba provocant més baixes que redunden en una sobrecàrrega encara major per a la resta i empobreixen més el servei».
Creació d'un nou sindicat
Les convocants de la vaga consideren que la situació que es viu al Servei d'Intervenció Especialitzada del Baix Llobregat no és una excepció. Segons afirma la plantilla, a la majoria d'aquests centres que van néixer arran de l'aprovació de la Llei 5/2008 del Dret de les Dones a Eradicar la Violència Masclista, es donen circumstàncies similars sense que la Generalitat estigui vetllant suficientment per les condicions laborals de les professionals contractades per les diferents empreses i institucions concessionàries del servei a les 8 demarcacions territorials on hi és present. És per això, que des del Servei del Baix Llobregat s'ha impulsat la creació del Sindicat Teresa Claramunt que pren el nom de la històrica militant anarquista i feminista de finals del segle XIX i principis del segle XX. «Totes treballem en centres dispersos i contractades per empreses diferents, però compartim experiències i problemàtiques -expliquen des del sindicat- i cal acabar, precisament, amb aquesta dispersió. Unides podem fer la força que per separat no tenim per tal d'aconseguir que el servei i l'ajut que oferim a les dones víctimes de violència masclista sigui veritablement efectiu i permeti a aquestes dones superar les por, les angoixes i les dificultats amb l'assessorament de professionals qualificades que puguin gaudir d'unes condicions laborals a l'alçada de la important tasca que com a societat els hem encarregat. Des de la precarietat no es pot ajudar a ningú».
En cas que les reivindicacions de les treballadores no s'atenguin i no s'iniciï un procés negociador que permeti trobar solucions a les problemàtiques plantejades per la plantilla, l'aturada del proper dia 12 de febrer es repetirà els dilluns 19 i 26 del mateix mes, sense descartar l'extensió i ampliació del conflicte.
