El Tribunal Suprem obliga CaixaBank a respondre per les reclamacions contra Bankpime
L'Alt Tribunal rebutja la pretensió de CaixaBank d'estar exempta de responsabilitat sobre les reclamacions que es poguessin interposar contra Bankpime per manca de transparència en la comercialització de productes financers complexos
Caixabank haurà de retornar a dos clients de l'antiga Bankpime els més de 24.000 euros invertits en bons de la companyia automobilística General Motors -intervinguda pel govern nordamericà l'any 2009 davant el risc de fallida- en considerar que l'entitat va incomplir el seu deure d'informació en relació a la naturalesa i riscos del producte ofert. La transcendència de la resolució del Suprem que així ho estableix reiterant el criteri del tribunal de primera instància i de la Audiència Provincial de València que ja havien fallat en aquest sentit anteriorment, va, però, molt més enllà del valor d'aquesta inversió.
En la seva resolució, que no admet recurs i estableix el criteri a seguir per part de la resta de tribunals de l'Estat, el Tribunal Suprem considera que «Caixabank ha de respondre davant els demandants d'igual forma i amb idèntic abast que ho faria Bankpime». Una consideració que fins ara i des del moment de l'adquisició de Bankpime per part de Caixabank al desembre de 2011, l'entitat catalana havia rebutjat frontalment, oposant-se sistemàticament en seu judicial contra les reclamacions per danys i perjudicis i les accions de nul·litat interposades per milers de clients afectats per la massiva comercialització de productes financers complexos i d'alt risc que Bankpime va realitzar entre els seus clients.
A criteri de Caixabank, el contracte de compra venda mitjançant el qual va adquirir el «negoci bancari» de Bankpime excloïa qualsevol responsabilitat sobre «passius contingents com ara futures reclamacions contractuals o extracontractuals» i especificava que «el Venedor [Bankpime] mantindrà indemne el comprador [Caixabank] pels danys i perjudicis que pogués patir com a conseqüència dels passius no cedits». Un redactat al qual es remetia Caixabank reiteradament front a les reclamacions dels clients de Bankpime, entitat que es va mostrar especialment activa a l'hora d'oferir productes financers que han causat greus perjudicis econòmics com són els bons i preferents de bancs islandesos com ara Kaupthing Bank o Landbanski, preferents de Lehman Brothers i, de forma molt significativa, bons de l'empresa constructora Fergo Aisa. Ara, el Tribunal Suprem considera «fraudulenta» la pretensió de Caixabank de remetre's al redactat del contracte de compravenda per exonerar-se de responsabilitats en assenyalar que «no és admissible que la subrogació del cessionari en lloc del cedent es realitzi de forma tal que permeti al cessionari gaudir dels avantatges que els contractes li suposen, però l'alliberi de les responsabilitats contretes». D'aquesta forma, l'Alt Tribunal considera que la «cessió [de contractes] no només comprèn drets i obligacions sinó també altres efectes jurídics com són les accions de nul·litat, rescissió i anul·labilitat».
La contundent sentència estableix el criteri que hauran de seguir la resta de tribunals de tot l'Estat on, des de fa anys, s'acumulen milers de demandes interposades pels antics clients de Bankpime a l'espera, precisament, que fos el Tribunal Suprem qui establís si el redactat del contracte exonerava o no Caixabank de les responsabilitats que se li exigien per les pràctiques irregulars de Bankpime. Aclarit aquest transcendent punt, només cal esperar que aquestes demandes llargament paralitzades es comencin a resoldre sistemàticament a favor dels clients de l'antiga Bankpime fent responsable Caixabank de la manca de transparència exhibida per l'entitat.
