Swap
L'Audiència Provincial de Barcelona ha ratificat la sentència que estableix la nul·litat del contracte de permuta del tipus d'interès ('swap') subscrit per una escola de la ciutat amb Catalunya Banc. La resolució obliga a l'entitat a retornar a l'escola més d'un milió d'euros que el centre docent va abonar en concepte de liquidacions negatives
22/07/2014
El setembre de 2007, una de les escoles amb més tradició i prestigi de Barcelona va subscriure un préstec hipotecari amb Catalunya Banc per valor de 11.400.000€ amb la intenció de finançar l'adquisició i rehabilitació d'un nou local on traslladar la seva activitat. Amb posterioritat, al juny de 2008, quan encara no havia fet un any que s'havien iniciat els pagaments de la hipoteca, la pròpia entitat va oferir als responsables de l'escola la possibilitat de subscriure un nou i innovador producte financer que els protegiria de futures pujades de l'Euribor que poguessin encarir els pagaments del seu préstec hipotecari. Una perspectiva ben interessant en aquells moments, doncs l'Euribor experimentava des de feia temps continues pujades.
Lluny de protegir els interessos de l'escola, el producte ofert, un contracte de permuta financera del tipus d'interès, ha arribat a posar seriosament en qüestió la continuïtat de la pròpia escola, doncs des del primer moment va generar al centre docent l'obligació de realitzar uns nous i inesperats pagaments que en només 3 anys van arribar a ser de 850.000 € i que, a dia d'avui, ja acumulen 1.126.000 €. Tot plegat perquè, tal i com considera provat la sentència de l'Audiència Nacional, Catalunya Banc va incomplir greument el deure de facilitar informació suficient sobre el producte que oferia que per tal que els seus clients “prenguessin decisions sobre les inversions amb coneixement de causa” i fossin conscients dels riscos de pèrdues que assumien amb la seva decisió.
Incomplint el deure de “cuidar els interessos dels seu client com si fossin propis”, Catalunya Banc no va explicar en cap moment el veritable funcionament d'un swap i el fet que en cas que l'Euribor revertís la seva evolució i comencés a baixar, seria el propi client qui hauria de compensar l'entitat amb aquests pagaments addicionals que, com hem explicat, han arribat a acumular un import superior al milió d'euros. Curiosament, l'Euribor va començar a a baixar des de finals de 2008, just després que finalitzés la intensa campanya de comercialització de swaps desenvolupada per les entitats financeres espanyoles.
El deure d'informar correctament
Considera l'Audiència Provincial que el contracte del swap i la informació proporcionada al client “ometia tota referència a les característiques de l'instrument, especialment a l'alt nivell de risc econòmic que li és inherent” incloent només “eteris i intranscendents esments a l'element de risc” i presentant “com una hipòtesi remota” la possibilitat de generar liquidacions negatives. Ben bé al contrari del que va succeir, doncs ja la primera liquidació amb posterioritat a la subscripció del producte va resultar negativa.
Catalunya Banc va incórrer en flagrants incompliments de la normativa estatal i europea que protegeix la figura del client bancari no professional front als oferiments de productes d'inversió per part de les entitats financeres. Així, per exemple, la sentència de l'Audiència Provincial considera provat que Catalunya Banc no va realitzar els pertinents test de conveniència i idoneïtat definits per la directiva MIFID per tal de determinar tant el grau de coneixement i experiència prèvia del client en matèria financera com, encara més important, si el producte ofert s'ajusta a les necessitats i expectatives de l'usuari. Anant encara més enllà, la sentència considera un error inexcusable i invalidant del contracte que Catalunya Banc no inclogués al contracte cap tipus d'explicació sobre com cancel·lar anticipadament el producte subscrit per un període de 5 anys , informació que ni tan sols coneixien els propis empleats de l'entitat que van suggerir el swap als responsables de l'escola.
Sentències encadenades
Aquesta és la tercera sentència d'especial transcendència dictada en el decurs d'aquest mes de juliol en relació a la comercialització de diverses modalitats de contractes de permuta del tipus d'interès, un producte financer complex i d'altíssim risc que a tot l'Estat han subscrit més de 200.000 clients bancaris, 30.000 dels quals a Catalunya. Les dues anteriors, incloent-hi el cas d'una empresa de Tarragona defensada pel Col·lectiu Ronda, corresponen a la Sala Civil del Tribunal Suprem que ha ratificat la nul·litat de sengles swaps en considerar que la informació proporcionada als clients era insuficient i determinar que la manca de realització del test d'idoneïtat i el de conveniència com a element que pot ser causa de nul·litat del contracte.
Criteris de nul·litat
Sentències com la de l'Audiència provincial i, molt especialment, les dictades pel Tribunal Suprem han contribuït a fixar de forma rotunda quins són els criteris que serveixen per invocar la nul·litat d'uns contractes que han causat enormes perjudicis a particulars i empreses que aspiraven a protegir-se contra futurs encariments dels seus préstecs i, per contra, han acabat sent víctimes d'uns productes dissenyats amb l'objectiu exclusiu d'assegurar a les entitats financeres un flux d'ingressos que compensés la baixada del tipus d'interès a partir de 2008 que preveien els seus analistes.
Et pot interessar:
