El Tribunal Suprem declara nul·la una clàusula sòl i l'acord de rebaixa posterior
Per primera vegada, el Tribunal Suprem ha establert la nul·litat no només de la clàusula sòl inclosa en un préstec hipotecari sinó també la del pacte posterior entre els clients i la pròpia entitat bancària per rebaixar-ne els efectes.
L'Alt Tribunal ha determinat que en cas d'establir-se la nul·litat d'una clàusula sòl hipotecària també ha de considerar-se abusiu i, per tant, nul, qualsevol pacte subscrit entre els clients i la entitat que tingués per efecte rebaixar l'impacte de la clàusula o minorar-ne els efectes. Aprofundeix, per tant, en el criteri imposat per la Justícia europea als tribunals espanyols després que el TJUE considerés il·lícit i no ajustat a dret qualsevol intent de preservar, ni que fossin reduïts, els efectes d'una clàusula considerada abusiva.
El cas que ha resolt el Tribunal Suprem espanyol és el d'un matrimoni de Navarra que va contractar un préstec hipotecari l'any 2009 amb l'actual Banco Caja España de Inversiones, Salamanca y Soria. Entre les clàusules de l'escriptura del préstec, l'entitat va incorporar una clàusula sòl del 3% que nou mesos després de la signatura, va acceptar rebaixar a un 2,5% a petició dels propis clients i mitjançant un acord subscrit entre les parts. Transcorreguts dos anys, però, Banco Caja España de Inversiones, Salamanca y Soria va incomplir l'acord i va tornar a aplicar el sòl del 3%.
Petició desestimada en primera instància
Els afectats van acudir als tribunals demanant la nul·litat de la clàusula sòl en haver estat imposada per l'entitat sense negociació ni informació sobre els veritables efectes de la seva inclusió, però en un primer moment el Jutjat de Primera Instància 5 de Pamplona no va estimar la pretensió dels clients. Apreciava l'incompliment per part de l'entitat del pacte de rebaixar el sòl des del 3% inicial al 2,5% acordat però no establia la nul·litat de la clàusula en considerar que l'existència d'un pacte entre les parts la «convalidava». Posteriorment, tampoc l'Audiència Provincial de Navarra va estimar el recurs interposat per la parella afectada.
Clàusula nul·la per manca de transparència
Contra el criteri dels tribunals navarresos, el Tribunal Suprem considera que «la manca de transparència en la clàusula sòl la fa nul·la des del primer moment» i en cap cas es pot considerar que «el contracte es validés quan la parella va demanar que se'ls rebaixés la clàusula sòl» doncs la petició només tenia per objecte «reduir com abans millor les conseqüències negatives de la clàusula» sense que això pugui impedir «sol·licitar posteriorment la declaració de nul·litat absoluta i la restitució d'allò que el banc va cobrar indegudament com a conseqüència de l'aplicació del sòl».
Seguint aquest criteri -plenament concordant amb l'exhibit pel TJUE en relació a l'existència de clàusules abusives en un contracte bancari- el Suprem reitera el caràcter «insubsanable» de la nul·litat, encara que hi hagués acord entre les parts, i obliga l'entitat a retornar la totalitat dels diners que es van abonar per efecte de la clàusula sòl des del moment de la signatura del préstec.
Via lliure reclamacions
La sentència del Tribunal Suprem clarifica encara més el camí judicial a les demandes que tenen origen en l'existència i aplicació d'una clàusula sòl, doncs si bé el criteri jurisprudencial del TJUE semblava prou clar al respecte, el cert és que les entitats bancàries han basat la seva oposició a moltes de les demandes interposades pels clients en l'existència, precisament, de pactes similars al descrit en aquest article. A casa nostra, per exemple, Banc Sabadell ha estat molt actiu a l'hora oferir aquest tipus d'acord i, precisament, argumenta, com de fet fan altres bancs, que el fet de que en algun moment existís una «negociació» al voltant de la clàusula sòl invalidava el supòsit de manca de transparència en la seva inclusió. Un criteri que des de Col·lectiu Ronda sempre hem considerat mancat de base jurídica, tal i com ratifica una vegada més el Tribunal Suprem.
Aquesta nova i important sentència ha de servir per refermar la pretensió dels centenars de milers d'afectats i afectades per la clàusula sòl, doncs desactiva definitivament una de les poques línies argumentals que encara podien esgrimir les entitats per intentar oposar-se a les demandes interposades pels seus clients.
