Condemna swap

Una sentència obliga Bankinter a retornar 14.000 euros a un tarragoní afectat per un swap hipotecari

9 de març de 2017

El Jutjat de 1a Instància nº3 de Tarragona ha condemnat Bankinter a retornar els 14.000 euros abonats per un hipotecat tarragoní per efecte d'un contracte de permuta del tipus d'interès o swap hipotecari, un complex producte financer d'elevat risc comercialitzat sota la falsa aparença d'assegurances contra possibles pujades de l'Euribor.

Més de 200.000 persones i empreses de tot l'Estat van contractar diverses modalitats dels anomenats contractes de permuta del tipus d'interès que majoritàriament es van comercialitzar per part de les entitats financeres entre els seus clients a partir de l'any 2005, gairebé sempre sota la falsa aparença d'assegurances contra possibles pujades de l'Euribor que poguessin encarir els pagaments vinculats a préstecs hipotecaris. La realitat, però, és que aquest producte considerat complex i d'elevat risc no protegia en absolut contra la possibilitat d'encariments dels pagaments hipotecaris sinó que substituïa el risc d'una possible pujada de l'Euribor pel risc d'una baixada, doncs el producte establia que si l'Euribor descendia per sota del tipus d'interès «pactat» , el client es veia obligat a compensar l'entitat mitjançant el pagament de liquidacions negatives.

Aquest és el cas del client de Bankinter a qui el Jutjat de 1a Instància nº3 de Tarragona acaba d'atorgar la raó a instàncies del Col·lectiu Ronda en relació a un contracte de swap hipotecari que el va obligar a abonar més de 14.000 euros a Bankinter que ara, segons la resolució judicial, l'entitat haurà de retornar amb l'increment corresponent als pertinents interessos. Com ha estat habitual, la pròpia entitat va oferir el producte al seu client, un metge odontòleg, amb l'argument de prevenir possibles pujades de l'Euribor que encarissin els préstecs vinculats a una hipoteca que l'afectat havia subscrit per fer front a les despeses relacionades amb l'acceptació d'una herència. Ho va fer a l'octubre de 2008, coincidint amb el període de major intensitat en les campanyes de comercialització de swaps hipotecaris per part dels bancs espanyols. Un moment gens casual, doncs a partir de 2008, l'Euribor va començar a encadenar successius descensos fins arribar a la situació de mínims històrics en què encara continua a dia d'avui i constituint-se, per tant, en veritables assegurances no pels clients, com es publicitava per part de les entitats, sinó pels propis bancs, que es protegien d'aquesta forma contra la minva d'ingressos que suposava una baixada de l'Euribor.

En el cas jutjat pel tribunal tarragoní, la sentència considera provat que el swap hipotecari obligava el client a compensar l'entitat si l'Euribor es situava en un 5.5% o en qualsevol valor inferior i es va oferir al demandant quan Bankinter disposava de la informació proporcionada pel Banc d'Espanya que preveia un tipus variable de l'Euribor del 4.3% per l'any 2008 i un 3.7% per l'any 2009. És a dir, des de la plena consciència que el producte ofert resultava perjudicial pels interessos de la persona que el subscrivia, tot i que li havia estat ofert com una assegurança en el seu benefici.
Així, la sentència estableix que Bankinter va actuar «amb mala fe contractual i amb ocultació d'informació en benefici propi», abusant d'un coneixement sobre la possible evolució de l'Euribor que en cap cas va compartir amb el seu client, que no tenia forma de conèixer, al contrari del que succeïa amb Bankinter, que l'Euribor iniciava un període presumiblement llarg de descensos consecutius. La desproporció entre els riscos assumits per ambdues parts -pràcticament inexistents en el cas de l'entitat i molt elevat pel client- ho demostra el fet que la totalitat de liquidacions vinculades al swap hipotecari mentre va estar en vigor -el contracte va vèncer l'1 d'agost de 2013- van resultar negatives pel client, arribant a acumular pagaments per un valor de 14.553 euros que Bankinter haurà de retornar afegint-hi els corresponents interessos i el pagament de les costes processals.

Una sentència obliga Bankinter a retornar 14.000 euros a un tarragoní afectat per un swap hipotecari

9 de març de 2017

Més de 200.000 persones i empreses de tot l'Estat van contractar diverses modalitats dels anomenats contractes de permuta del tipus d'interès que majoritàriament es van comercialitzar per part de les entitats financeres entre els seus clients a partir de l'any 2005, gairebé sempre sota la falsa aparença d'assegurances contra possibles pujades de l'Euribor que poguessin encarir els pagaments vinculats a préstecs hipotecaris. La realitat, però, és que aquest producte considerat complex i d'elevat risc no protegia en absolut contra la possibilitat d'encariments dels pagaments hipotecaris sinó que substituïa el risc d'una possible pujada de l'Euribor pel risc d'una baixada, doncs el producte establia que si l'Euribor descendia per sota del tipus d'interès «pactat» , el client es veia obligat a compensar l'entitat mitjançant el pagament de liquidacions negatives.

Aquest és el cas del client de Bankinter a qui el Jutjat de 1a Instància nº3 de Tarragona acaba d'atorgar la raó a instàncies del Col·lectiu Ronda en relació a un contracte de swap hipotecari que el va obligar a abonar més de 14.000 euros a Bankinter que ara, segons la resolució judicial, l'entitat haurà de retornar amb l'increment corresponent als pertinents interessos. Com ha estat habitual, la pròpia entitat va oferir el producte al seu client, un metge odontòleg, amb l'argument de prevenir possibles pujades de l'Euribor que encarissin els préstecs vinculats a una hipoteca que l'afectat havia subscrit per fer front a les despeses relacionades amb l'acceptació d'una herència. Ho va fer a l'octubre de 2008, coincidint amb el període de major intensitat en les campanyes de comercialització de swaps hipotecaris per part dels bancs espanyols. Un moment gens casual, doncs a partir de 2008, l'Euribor va començar a encadenar successius descensos fins arribar a la situació de mínims històrics en què encara continua a dia d'avui i constituint-se, per tant, en veritables assegurances no pels clients, com es publicitava per part de les entitats, sinó pels propis bancs, que es protegien d'aquesta forma contra la minva d'ingressos que suposava una baixada de l'Euribor.

En el cas jutjat pel tribunal tarragoní, la sentència considera provat que el swap hipotecari obligava el client a compensar l'entitat si l'Euribor es situava en un 5.5% o en qualsevol valor inferior i es va oferir al demandant quan Bankinter disposava de la informació proporcionada pel Banc d'Espanya que preveia un tipus variable de l'Euribor del 4.3% per l'any 2008 i un 3.7% per l'any 2009. És a dir, des de la plena consciència que el producte ofert resultava perjudicial pels interessos de la persona que el subscrivia, tot i que li havia estat ofert com una assegurança en el seu benefici.
Així, la sentència estableix que Bankinter va actuar «amb mala fe contractual i amb ocultació d'informació en benefici propi», abusant d'un coneixement sobre la possible evolució de l'Euribor que en cap cas va compartir amb el seu client, que no tenia forma de conèixer, al contrari del que succeïa amb Bankinter, que l'Euribor iniciava un període presumiblement llarg de descensos consecutius. La desproporció entre els riscos assumits per ambdues parts -pràcticament inexistents en el cas de l'entitat i molt elevat pel client- ho demostra el fet que la totalitat de liquidacions vinculades al swap hipotecari mentre va estar en vigor -el contracte va vèncer l'1 d'agost de 2013- van resultar negatives pel client, arribant a acumular pagaments per un valor de 14.553 euros que Bankinter haurà de retornar afegint-hi els corresponents interessos i el pagament de les costes processals.