El TSJC desestima el recurs de BTV per la internalització dels subcontractats
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs interposat per l'empresa pública Informació i Comunicació de Barcelona (ICB) -encarregada de gestionar BTV -televisió municipal de Barcelona-, el portal de notícies BTVnoticies.cat i l'emissora Barcelona FM- contra la sentència del Jutjat Social 14 de Barcelona, aconseguida pel Col·lectiu Ronda, que condemnava la situació de cessió il·legal de treballadors a la societat municipal.
El passat novembre de 2015, Col·lectiu Ronda aconseguia la primera sentència que reconeixia l'existència d'una reiterada situació de cessió il·legal de treballadors a la societat municipal Informació i Comunicació Barcelona S.A. (ICB). Aquella primera resolució, dictada pel Jutjat Social 14 de Barcelona, feia referència a la situació particular dels 4 integrants de l'equip tècnic del programa «El Pla B» però considerava provat que de les més de 200 persones que diàriament fan possibles les emissions de la televisió de titularitat municipal BTV i l'activitat informativa del portal BTVnoticies.cat i l'emissora Barcelona FM, 180 figuraven formalment contractades per BCN Audiovisual -grup Lavinia- i Antena Local -Mediapro-, empreses que operen en règim de contracta després d'haver aconseguit la concessió del servei. Sent així, només 16 persones pertanyents a l'equip directiu, el personal d'informàtica i el departament comercial figuren en nòmina d'ICB.
En la seva sentència, ara confirmada pel TSJC, el Jutjat Social 14 de Barcelona considera que el règim de contractes constitueix un subterfugi de la societat municipal per evitar aplicar les condicions laborals i salarials que correspondrien als treballadors i treballadores d'aquestes empreses intermediàries en cas d'haver estat contractades per la pròpia ICB.
Des d'aleshores ençà, més de 160 integrants de les contractes han interposat demandes judicials exigint que es reconegui la seva condició de treballadors d'ICB atès que, tal i com afirmava l'esmentada sentència, la direcció formal, el disseny de la programació i la pràctica totalitat de les decisions transcendents per al funcionament de BTV i la resta de mitjans municipals així com la planificació del treball es realitzava ordinàriament a través de Informació i Comunicació Barcelona S.A., sense que les empreses concessionàries tinguessin l'autonomia operativa que constitueix un requisit imprescindible pot arribar a legitimar la utilització d'una subcontracta.
En el cas dels treballadors i treballadores que fan possible l'activitat d'ICB, la diferència retributiva entre el salari que rebien com a membres de les subcontractes i el que els correspondria com a personal d'ICB pot arribar a suposar un increment de la retribució de fins al 40%, a banda d'aconseguir l'estabilitat d'una contractació de durada indefinida i no pas vinculada a contractes d'obra i servei.
Recurs polèmic
El recurs que el TSJC ha desestimat -confirmant íntegrament, per tant, el contingut de la primera sentència- es va presentar enmig d'una gran polèmica doncs abans de la seva interposició, el Ple de l'Ajuntament de Barcelona havia instat ICB a acatar el contingut d'una possible sentència condemnatòria per cessió il·legal de treballadors i treballadores. Tot i així, el Consell d'Administració va decidir fer ús de la seua autonomia operativa per desoir la voluntat del Consistori i el grup municipal i recórrer la sentència.
