A finals de juny, Col·lectiu Ronda va aconseguir dues sentències que reconeixen la incapacitat permanent en grau d’absoluta per a dues treballadores afectades per la Covid Persistent. Tanmateix, menys del 3% de les afectades ha obtingut aquest reconeixement, malgrat les greus limitacions laborals que aquesta síndrome pot comportar.
.......................................................................
A l’Estat espanyol, fins a 600.000 persones, majoritàriament dones, pateixen la Síndrome de Covid Persistent des de fa almenys tres anys. Segons estudis, entre un 5% i un 10% dels contagiats han desenvolupat aquesta síndrome, amb més de 200 símptomes documentats, com fatiga, dificultats respiratòries, problemes de mobilitat i confusió mental. L'OMS fins i tot estima que el percentatge de persones contagiades per coronavirus que poden experimentar una simptomatologia persistent podria arribar a ser el 20% del total.
Dificultats per treballar
El juny de 2023, la Societat Espanyola de Mèdics Generals i de Família va publicar els resultats d’una enquesta realitzada entre milers de persones diagnosticades amb Covid persistent que, entre d’altres qüestions relacionades amb la seva condició física i l’afectació de la patologia sobre la seva vida quotidiana, indagava també sobre la realitat laboral d’aquest col·lectiu. I les dades mostren un escenari desolador. Segons l’enquesta, el 46% de les persones afectades entrevistades declaraven en aquell moment estar de baixa mèdica o tenir moltes dificultats per desenvolupar les seves tasques professionals. En pitjor situació es trobaven un 9,5% de les enquestades, que afirmaven haver perdut la feina arran de desenvolupar la Covid persistent. Uns percentatges que contrasten amb l’ínfim 2,9% d’afectades a qui s’havia reconegut la condició d’incapacitat permanent, malgrat les evidents dificultats del col·lectiu per afrontar les seves obligacions laborals.
Dues sentències gairebé simultànies
En aquest context, el passat mes de juny vam obtenir dues sentències dictades pels Jutjats Socials 13 i 20 de Barcelona que declaraven en situació d’incapacitat permanent en grau d’absoluta per a qualsevol ocupació dues dones afectades per aquesta síndrome.
En un dels casos, la treballadora (tècnica de normalització lingüística) presentava un quadre clínic de Covid persistent caracteritzat per astènia i fatiga molt severa «que limita de manera important les activitats físiques quotidianes» així com alteracions de concentració. En reincorporar-se a la feina després d’un llarg període de baixa iniciat a l’octubre de 2021, es va fer una adaptació del lloc de treball que va resultar insuficient fins el punt que l’empresa va haver de contractar algú per desenvolupar les tasques de les quals la persona ja no podia fer-se càrrec per la dificultat extrema que tenia per poder concentrar-se.
En el segon cas, l’enjudiciat pel Jutjat Social 13 de Barcelona, la simptomatologia derivada de la Covid persistent que presentava l’afectada, comercial de professió, incloïa, entre d’altres, migranyes, dolor articular, dificultats per desplaçar-se i parlar i limitació de la memòria.
En tots dos casos, l’INSS havia denegat la sol·licitud de reconeixement de la incapacitat permanent a instàncies de l’SGAM (antic ICAM) que no apreciava en l’estat físic de les demandants una pèrdua significativa de la capacitat laboral, contràriament al que indicaven els informes mèdics aportats.
«Una entitat clínica encara no ben coneguda»
Les dues sentències es fan ressò del fet que «la síndrome de Covid Persistent és una entitat clínica encara no ben coneguda i actualment es desconeix la possible persistència en el temps de la simptomatologia que se li associa». És sobre aquesta base que les resolucions dels jutjats barcelonins recorden que «és suficient una previsió seriosa d’irreversibilitat [dels efectes de la patologia] per fixar el concepte d’incapacitat permanent». Fins i tot, tal i com esmenten les sentències, l’existència d’una possibilitat fonamentada de recuperació no ha de ser impediment per apreciar la situació d’incapacitat permanent «si aquesta possibilitat s’estima clínicament com incerta o a llarg termini».
Com hem dit, però, la claredat i contundència d’aquestes sentències continua sent una excepció -i un motiu d’esperança- per a un col·lectiu de persones que pateix des de fa anys les conseqüències del desconeixement generalitzat respecte l’abast i la gravetat de les afectacions vinculades a la Covid Persistent. El món vol passar pàgina de la pandèmia i deixar enrere uns anys durs i foscos. Però aquesta voluntat d’oblit no pot seguir incloent la situació de centenars de milers de persones per a qui, malauradament, la Covid no es cosa del passat sinó una dura i penosa vivència quotidiana. És per això que resulta immensament valuosa la tasca d’associacions com ara el «Col·lectiu d‘afectades i afectats persistents per la Covid-19» amb la qual col·labora habitualment la nostra cooperativa oferint assessorament i suport. Sense el seu treball i l’acompanyament que ofereixen, la Covid Persistent seria un camí molt més solitari per a moltes persones.
