Primera demanda col·lectiva exigint la nul·litat de l'índex hipotecari IRPH
ASUFIN, Asociación de Usuarios Financieros, ha interposat, dilluns 6 de febrer, la primera demanda col·lectiva que es presenta a l'Estat espanyol exigint la nul·litat de l'índex hipotecari IRPH-Caixes. La iniciativa ha comptat amb la direcció jurídica de Col·lectiu Ronda i agrupa més de 150 clients de Caixabanc. Entre mig milió i un milió d'hipoteques subscrites a l'Estat espanyol es van referenciar a l'índex IRPH com a mètode de càlcul per determinar els interessos a abonar. La demanda denuncia la opacitat de la comercialització d'aquestes hipoteques i el caràcter netament abusiu de l'índex, que la Unió Europea va obligar a derogar en constatar el greu perjudici que suposaven pels usuaris financers de l'Estat.
Centenars de milers de clients bancaris a l'Estat espanyol han patit durant anys les conseqüències d'haver subscrit préstecs hipotecaris referenciats a l'IRPH atenent el consell de la seva entitat financera, que va comercialitzar aquest producte entre els seus clients presentant l'IRPH com un índex més estable i menys subjecte a fluctuacions que no pas l'Euribor. Una informació que el temps ha demostrat com a rotundament falsa i que ocultava, a més a més, el fet que calcular els interessos en base a l'IRPH resultava considerablement més car, tal i com les entitats podien preveure fàcilment atenent a les seves pròpies previsions d'evolució de l'Euribor.
L'estat espanyol es va veure obligat a derogar i substituir els índex IRPH-Caixes i IRPH-Bancs després que la Unió Europea constatés el caràcter abusiu d'aquests índex per la manca de transparència i informació que havia acompanyat la seva comercialització i, especialment, per la opacitat del mètode de càlcul. Efectivament, l'IRPH-Caixes i IRPH-Bancs es configurava basant-se, entre d'altres complexes variables, en el tipus d'interès mig dels préstecs concedits per les diferents entitats financeres que tenen, per tant, la possibilitat de manipular-ho i afectar a voluntat el càlcul dels interessos per a totes les hipoteques referenciades a l'IRPH.
Sense negociació
Fruit d'aquesta imposició traslladada per les autoritats europees a l'Estat espanyol, al novembre de 2013 es derogaven definitivament els antics IRPH-Caixes i IRPH-Bancs. Les entitats, en la immensa majoria dels casos, van procedir a modificar en aquell moment de forma unilateral les condicions dels préstecs hipotecaris aplicant diferents formules per establir un nou mètode de càlcul dels interessos i «contravenint un principi elemental del Dret que indica que no es pot introduir una modificació substancial en un dels element més rellevants i importants d'un contracte privat entre parts com és una hipoteca sense donar-nos l'oportunitat de renegociar els termes en cas de no estar d'acord amb la reformulació del nostre préstec”, explica Oscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda que exerceix la direcció jurídica de la demanda col·lectiva.
En el cas de Caixabanc, per exemple, l'entitat va procedir a imposar una novació dels préstecs transformant-les de tipus d'interès variable a un tipus d'interès fix que es va establir prenent com a referència el darrer valor de l'antic IRPH-Caixes abans de ser definitivament derogat. És a dir, i segons el moment de revisió anual, un valor situat al voltant del 4%.
Causes i conseqüències de la nul·litat
En opinió de l'advocat Oscar Serrano, les causes de nul·litat són clares. “Les hipoteques referenciades a l'IRPH es van comercialitzar -explica Serrano- sense informar del risc d'haver de fer front a pagaments molt més elevats que no pas referenciant-les a l'Euribor, tal i com ho demostra el fet que a Espanya, l'IRPH mai ha estat situat per sota de l'Euribor. I més greu encara és que després que Europa considerés que aquests índexs eren abusius, s'ha permès a les entitats imposar sense negociació noves condicions que en res beneficien els consumidors. Aquest és el cas, per exemple, de Caixabanc, que fa servir el propi índex declarat nul, l'IRPH-Caixes, per fixar el nou càlcul dels interessos».
La demanda interposada per ASUFIN en representació de 158 clients de Caixabanc és la primera de caràcter col·lectiu que es presenta a l'Estat però aquesta no serà, ni molt menys, la primera vegada que l'IRPH arriba als jutjats. De fet, existeixen nombroses sentències, especialment al País Basc, que ja han declarat la nul·litat de l'IRPH per manca de transparència en el procés de comercialització original de la hipoteca i de negociació en el procés d'imposició dels nous mètodes de càlcul. Algunes d'aquestes sentències, seguint el principi de que no es pot minorar els efectes de la nul·litat d'una clàusula inclosa en un contracte bancari, han establert que correspon la devolució de la quantitat total abonada pels clients en concepte d'interessos i la derogació immediata del mètode de càlcul, amb el resultat de que la hipoteca es transforma en un préstec sense interessos.
Per a Patricia Suárez, presidenta d'ASUFIN, “la problemàtica de l'IRPH és una nova demostració de com les entitats financeres han abusat de la confiança i de la seva pròpia posició de força respecte els seus clients, oferint-los productes sota aparences enganyoses que han resultat greument perjudicials pels seus interessos. I en el cas de les hipoteques referenciades a l'IRPH, aquest abús és doble, doncs inicialment no van rebre la informació que els hagués permès ponderar correctament el risc que assumien i amb posterioritat, un cop constatat jurídicament el caràcter abusiu de l'IRPH, en comptes de donar-los una solució, se'ls ha imposat sense diàleg ni negociació mesures novament abusives»
En el decurs de les següents setmanes, ASUFIN i Col·lectiu Ronda interposaran noves demandes col·lectives dirigides successivament contra les hipoteques que inclouen IRPH d'altres entitats com ara UCI i Banc Sabadell, entre d'altres.
