«L'IMET s'ha apuntat a aquest imperi on cap normativa sobre discapacitat s'està acomplint, i té una actitud molt lamentable, tant si és per mala fe com per ineptitud", va explicar en roda de premsa Antonio Centeno en nom del col·lectiu afectat per la manca de taxis adaptats a la ciutat de Barcelona. La roda de premsa, celebrada a Barcelona el 18 de juny, servia per presentar la interposició, per part de Col·lectiu Ronda, de la demanda d'execució per incompliment de sentència per part de l’Institut Metropolità del Taxi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (IMET) d'augmentar la flota de taxis adaptats a la ciutat.
La sentència, de novembre de 2002, condemnava l'ens supramunicipal a prendre les mesures necessàries per tal que en el termini de sis mesos almenys el 5% de la flota de taxis estés constituïda per vehicles adaptats, tal com regula la normativa, "però fins a dia d'avui no tenim constància ni coneixement que s'hagi fet res", segons Martí Surís, advocat de Col·lectiu Ronda que representa les persones afectades, afegint que "estem davant un incompliment greu per part de l'administració. El que no pot ser és que s'estableixi un termini, que l'IMET no impugni però en canvi no acompleixi amb una sentència que és ferma, ja que ni tan sols ha presentat recurs d'apel·lació al·legant qualsevol dificultat per aplicar-la". Per la seva banda, Antonio Centeno deixava clar que estan "cansats de gastar l'energia demanant que s'acompleixi quelcom que ja és reglamentari" tot remarcant que "per a nosaltres seria un exercici de drets fonamentals i per a la resta de la població, una millora ja que disposarien d'una flota amb més qualitat".
Més de quinze anys esperant el compliment d’un reglament obligatori
El grup de persones demandants, moltes d'elles vinculades a l'Oficina de Vida Independent (OVI), denuncien de fa temps la inactivitat de l’IMET que ara ha superat abastament el termini necessari imposat per la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu 11 de Barcelona per assolir l’objectiu de percentatge mínim de vehicles adaptats. Un percentatge imposat a les entitats municipals pel Reial Decret 1544/2007, de 23 de novembre de 2007, destinat a regular «les condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació per a l'accés i utilització dels mitjans de transport per a persones amb discapacitat». Aquesta norma, de fet, atorgava un termini màxim de 10 anys per adoptar les mesures necessàries per garantir que almenys un 5% dels taxis que operen a la zona de responsabilitat de l’IMET fossin vehicles plenament adaptats a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda. Malauradament, transcorreguts 17 anys des de l’aprovació de la mesura i més de 7 anys des de la finalització del termini màxim per complir-la, Barcelona i la seva àrea metropolitana continua negant el dret fonamental a la igualtat i la plena mobilitat al col·lectiu de persones amb dificultats o impossibilitades per desplaçar-se a través d’altres mitjans.
El setembre de 2018 el grup de demandants va començar a mobilitzar-se per reclamar el compliment de la norma, ja que en aquell moment la AMB tan sols disposava de 91 vehicles adaptats sobre una flota total de 10.521 taxis (0,86%). L'any 2019 van interposar una reclamació administrativa que, al no tenir cap tipus de resposta, va obligar al col·lectiu afectat a anar per la via judicial, interposant demanda a mitjan de 2021, moment en el qual segons la pròpia administració el percentatge de taxis adaptats arribava al 2,2% lluny encara del 5% d’obligat compliment. Segons Surís, és d'esperar que l'IMET acompleixi amb el dictamen o justifiqui aquesta "vulneració constant del dret a la mobilitat de les persones amb dificultats o impossibilitades per desplaçar-se a través d’altres mitjans, sobretot en una ciutat que s’esforça a projectar una imatge de compromís amb les polítiques inclusives». Altres ciutats, com Madrid, ja acompleixen amb aquest percentatge.
