El TSJC reconeix l'origen professional del trastorn depressiu d'una funcionària
El TSJC atorga la consideració de contingència professional a l'episodi “ansiòs-depresiu” sofert per una funcionària de l'Administració de Justícia que patia “constant desqualificació” per part del director del seu departament.
La situació de “constant desqualificació i paralització de projectes professionals, descrèdit personal i ridiculització” per part de qui fora director del Departament de Barcelona del Instituto Nacional de Toxicologia y Cìencias Forenses (INCTF) és l'origen, segons considera acreditat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), del trastorn d’adaptació amb ansietat mixta i estat d’ànim depressiu d'una funcionària facultativa del Servei de Biologia que va causar baixa entre el 14 d'abril de 2014 i el 10 de febrer de 2015.
Així ho estableix la Secció Quarta de la Sala Contenciós Administrativa del TSJC en una sentència que recull les conclusions de fins a 7 informes mèdics diferents a càrrec de diversos especialistes i facultatius de diferents centres mèdics que estableixen de forma inequívoca el nexe causal entre la situació de “maltractament laboral” que patia la funcionària i el desenvolupament de la seva patologia. Un escenari de “conflicte laboral” confirmat pel testimoni dels propis companys de l'afectada que, segons el relat dels fets inclòs a la resolució judicial, va tenir el seu punt d'inici en la denúncia penal interposada per la funcionària contra un membre de l'aparell directiu de l'organisme on prestava servei.
La sentència anul·la la resolució de la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia i de la Gerència del Ministerio de Justicia en Catalunya que negava l'origen laboral de la malaltia i considerava “contingència comuna” la seva afectació en considerar que cap dels organismes competents, incloent-hi l'ICAM, va actuar en el sentit d'adoptar mesures dirigides a protegir la seva salut i integritat malgrat els nombrosos escrits i intents per part de la treballadora de posar en coneixement la seva situació. Per contra, el TSJC constata que, tot i la passivitat dels organismes públics competents, els informes mèdics aportats “són concloents” i estableixen amb claredat que “la causa d’incapacitat de l'actora es deriva de l'acte de servei”, corresponent, per tant, la qualificació de malaltia professional i l'aplicació de les conseqüències econòmiques i administratives que se'n deriven, especialment el dret a percebre la remuneració íntegra i sense minoració de cap tipus corresponent al període d'incapacitat temporal, amb condemna de costes a l’Administració demandada.
Per a Núria Ballesteros, advocada de Col·lectiu Ronda que ha exercit la representació de l'afectada, la sentència del TSJC aprofundeix en la necessària tasca de vigilància de la salut, també psicològica, de les persones treballadores. “Malauradament -explica Núria Ballesteros- continua sense atorgar-se la importància i rellevància que mereixen els riscos psicosocials en el context global dels riscos professionals, tot i el gran poder invalidant que els episodis d'estrès, tensió o depressió poden exercir sobre una persona. Encara són poques les sentències que es pronuncien amb claredat en el sentit d'assenyalar l'entorn laboral i el conjunt de les relacions personals que es poden derivar de la pràctica professional com a element causal de patologies greus com ara la depressió, també degut a que encara hi ha poques denúncies respecte aquest tema. Fins i tot en casos com aquest, amb tanta abundància de proves mèdiques concloents i coincidents totes elles respecte l'origen professional de la patologia, ens hem vist obligats a arribar al TSJC per a que es reconegui allò que resultava evident pels companys de feina i els facultatius que han tractat la treballadora, com és que la seva malaltia estava causada per una situació d'assetjament laboral”.
