El Tribunal Superior de Justícia de Madrid aprecia l'existència d'un «indici raonable, seriós i vehement de discriminació» en el cas d'una treballadora de Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid i obliga l'entitat a equiparar el seu salari amb el dels seus homòlegs masculins i a indemnitzar-la amb el pagament de 6.251 euros en concepte de dany moral.
...................................................................
RESUM:
Després de ser ascendida de categoria professional, el COAM va comunicar a la treballadora que la seva nòmina no es veuria incrementada ja que el salari que percebia ja era superior al que li corresponia per la seva nova categoria professional, segons el conveni d'aplicació. Davant d'aquesta situació, va plantejar una demanda on es denunciava que els seus companys masculins amb els quals ara compartia idèntica posició i funcions venien percebent un salari base 249 euros superior al que se li abonava a ella. Amb anterioritat a l'ascens de la demandant, la mateixa categoria professional l'ocupava una única dona que, en el seu cas, percebia 741 euros menys al mes que els seus col·legues de gènere masculí.
A criteri del TSJM és "palmari que [a la treballadora] se la discrimina per la seva condició de dona" sense que en la seva pròpia defensa el COAM aporti una "una explicació plausible i mínimament convincent de perquè la bretxa salarial produïda en perjudici de la actora, i que, pel que sembla, afecta també a una altra dona amb la mateixa categoria professional de cap administrativa de segona, abonar-li menor salari base que no pas als homes per la realització de treballs iguals o de similar valor ".
...................................................................
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha revocat la sentència prèviament dictada pel Jutjat Social 17 de Madrid el passat 11 de setembre que desestimava la demanda interposada per una treballadora del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid denunciant discriminació salarial per raó de gènere davant la negativa de la institució col·legial a equiparar el seu salari amb el dels seus homòlegs masculins amb qui comparteix posició, tasques i responsabilitats.
El conflicte va tenir el seu origen en l'ascens de la demandant des de la categoria d'Oficial Cap de 1a a cap administratiu de 2a materialitzat el passat 9 de maig de 2019. Un ascens coincident amb la consecució de 30 anys d'antiguitat en la institució per part de la treballadora , tal com correspon segons Acords en vigor que regulen el canvi automàtic de categoria en complir-se tres dècades de serveis en l'entitat. No obstant això, el canvi de categoria professional no va comportar per a la demandant cap alteració en la seva retribució. El COAM va justificar aquesta circumstàncies basant-se el contingut de l'article 26.5 de l'Estatut dels Treballadors que regula el mecanisme de "absorció i compensació" que justifica la inaplicació de millores en la retribució quan el salari abonat prèviament a la persona resulta en conjunt més favorable que el correspondria segons el Conveni d'aplicació.
Davant d'aquesta situació, la demandant va interposar una demanda per discriminació salarial per raó de gènere exposant que la categoria de cap administratiu de 2a al COAM la ostentaven, incloent-la a ella mateixa, 5 persones: 3 homes i 2 dones. Sense que consti, segons acredita ara el TSJM cap raó objectiva per a això i malgrat compartir funcions, els homes venien percebent un salari base de 2.064,50 euros bruts mentre que l'única dona que abans de la demandant ocupava aquesta funció ho feia a canvi d'un salari 1.323,05 euros. Per la seva banda, a la treballadora recentment ascendida, se li mantenia el seu antic salari base de 1.815,76 euros.
Malgrat l'evidència de les xifres, la demanda va ser va ser desestimada en primera instància al no apreciar-se indicis sòlids de discriminació. Un raonament diametralment oposat al que ara fa el TSJM que considera "palmària" la situació de discriminació per raó de gènere. En la seva contundent sentència acollint el recurs interposat, el TSJM s'aprecia que el principal argument del COAM per oposar-se a allò que considera un «indici raonable, seriós i vehement de discriminació» és que "no es discrimina a l'actora en funció que percebria un augment salarial superior al previst en Conveni, sent llavors procedent el mecanisme de la compensació i absorció prevista a l'art. 26.5 ET ". Qüestió sobre la qual conclou que "per descomptat no ens sembla sigui explicació suficient d'aquesta diferenciació i bretxa salarial a favor dels tres caps administratius de segona homes el fet que s'hagin subscrit acords individuals antics amb els mateixos". A més, afegeix la sentència, "es dóna la circumstància que els tres caps administratiu de 2a homes de la demandada estan percebent un salari base per sobre del previst a les taules salarials del Conveni Col·lectiu aplicable i, no obstant això, a ells, no si li està aplicant tal mecanisme de compensació i absorció, percebent un major salari malgrat realitzen la mateixa feina i per les mateixes hores d'activitat, sense que les seves condicions educatives de titulació, formació o qualsevol altra d'índole professional s'hagi demostrat siguin superiors a les de l'actora, a la qual és palmari es la discrimina per la seva condició de dona ". Sobre aquesta qüestió, així com l'argumentació del COAM respecte la inexistència de discriminació partint de fets com que l'entitat treballen més dones que homes o que aquestes són majoritàries en esferes directives, el TSJM conclou que "no se'ns ofereix una explicació plausible i mínimament convincent de la raó per a la bretxa salarial produïda en perjudici de l'actora" la qual cosa "esdevé inadmissible en un Estat com Espanya que es proclama com a social i democràtic de Dret, i que propugna com a valor superior del seu ordenament jurídic la igualtat".
Esther Comas, advocada de Col·lectiu Ronda responsable de la defensa jurídica de la treballadora discriminada, celebra "una sentència rotunda en la condemna de la discriminació salarial que afecta moltes treballadores pel simple fet de ser dona" i recorda que "lamentablement continuen sent molts els mètodes i subterfugis emprats per les empreses per cobrir amb un mantell d'aparent legalitat allò que en realitat són formes subreptícies de discriminació". Per a la lletrada, "aquest cas evidència com es pot encobrir amb un mecanisme legalment establert com és el principi de compensació i absorció allò que a la pràctica és la pretensió d'abonar un salari diferent a canvi de tasques d'igual valor i responsabilitat a una persona en funció del gènere". En aquest sentit, l'advocada de Col·lectiu Ronda critica i lamenta en la seva pròpia condició de dona "que es pretengui dissipar els dubtes sobre l'evidència de discriminació salarial per raó de gènere utilitzant arguments condescendents com el fet d'emprar dones o que aquestes tinguin llocs de responsabilitat en l'organització, com si això no fos fruit de la capacitat d'aquestes persones per exercir les responsabilitats assignades sinó la conseqüència d'una política generosa del COAM ".
