El TEDH considera que es va violar el dret a la privacitat de treballadors
El Tribunal Europeu de Drets Humans obliga a indemnitzar amb més de 4000 euros a cadascuna de les 5 treballadores d'un supermercat que van ser acomiadades disciplinàriament després que uns càmeres ocultes instal·lades per l'empresa enregistressin la comissió de petits furts d'aliments
El Tribunal Europeu de Drets Humans obliga a indemnitzar amb més de 4000 euros a cadascuna de les cinc treballadores d'un supermercat de Sant Celoni que van ser acomiadades disciplinàriament després que uns càmeres ocultes instal·lades per la seva empresa enregistressin la comissió de petits furts d'aliments per part de les pròpies treballadores. La decisió del tribunal amb seu a Estrasburg es fonamenta en la vulneració del contingut referent al dret a la pròpia intimitat i privacitat incorporada tant a la Convenció Europea de Drets Humans com a la legislació espanyola vigent. En ambdós casos, s'estableix l'obligatorietat d'informar a qualsevol persona sotmesa a mecanismes de videovigilància en el seu lloc de treball de l'existència de càmeres i complir amb el deure d'informació que imposa la LOPD per tal de garantir, entre d'altres, no només la pròpia intimitat i privacitat sinó també els ineludibles drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició.
Sense necessitat de consentiment
L'Esmentada Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) considera, com a principi general, que el tractament de qualsevol dada personal -incloent-hi la imatge personal i formes diverses d'enregistrament- només serà possible i lícit previ consentiment dels titulars.
El món laboral, però, suposa una excepció a aquesta regla general. La normativa considera que no serà necessari el consentiment dels titulars per obtenir qualsevol data destinada «al manteniment i el compliment del contracte laboral» així com a constatar la satisfacció de les obligacions laborals derivades d'aquest contracte. En aquest cas, i sempre i quan es consideri que l'adopció de mesures de vigilància resulta proporcional i adequada a les necessitats de l'empresa, el consentiment dels treballadors no serà necessari per tal de considerar lícita la vigilància. Ara bé, en cap cas i sota cap consideració, l'empresa podrà eludir l'obligació d'informar als treballadors de la circumstància d'estar sotmesos a vigilància i especificar quin ús i quant de temps es conservaran les gravacions obtingudes a través de les càmeres, així com davant qui poder exercir els esmentats drets de d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició.
Malgrat la claredat de la norma vigent, ni el tribunal de primera instància, ni el Superior de Justícia de Catalunya, ni el Tribunal Suprem i, per últim, el Constitucional van apreciar cap vulneració de la legislació espanyola i comunitària malgrat els acomiadaments de les treballadores afectades es van fonamentar en exclusiva en el contingut d'unes gravacions obtingudes a través de càmeres ocultes de l'existència de les quals no es va informar els treballadors del supermercat i que van enregistrar durant setmanes a la totalitat de la plantilla en el decurs de tota la jornada laboral. Càmeres ocultes que, val a dir, convivien amb altres càmeres que havien estat instal·lades prèviament -diferents de les que van servir per obtenir les gravacions- i sobre les quals sí es va informar, com és preceptiu, als treballadors.
Toc d'atenció als tribunals espanyols
Per a José Antonio González Espada, advocat de Col·lectiu Ronda que va elevar la qüestió front al TEDH, «la resolució d'Estrasbourg suposa un notori toc d'atenció al sistema judicial espanyol per tal d'actuar amb major contundència en defensa del drets dels treballadors i treballadores a la intimitat i la privacitat en el seu lloc de treball. La legislació permet a les empreses configurar els mecanismes adients per fer efectiu el seu dret de direcció i organització i protegir el seu patrimoni, però sempre amb el màxim respecte als drets fonamentals dels treballadors en el seu lloc de treball. Ha de ser així, en equilibri, i no pas passant per sobre dels nostres drets com a treballadors i com a ciutadans. La utilització d'aquests sistemes, que sovint resulten extremadament invasius, ha de ser mesurada i ponderada, no esdevenir com en ocasions passa en alguns espais laborals una presència amenaçadora o coercitiva de la nostra intimitat».
