Una sentència reconeix el dret de les afectades de SFC i SQM a obtenir atenció mèdica especialitzada
El Jutjat Social 14 de Barcelona ha condemnat el Servei Català de Salut (SCS) a derivar una afectada de Síndrome de Fatiga Crònica i Sensibilitat Química Múltiple a la Unitat de Fatiga Crònica de l'Hospital Clínic de Barcelona en considerar que l'SCS no havia garantit el seu dret a rebre tractaments mèdics adequats.
Moltes de les més de 200.000 persones que a tot Catalunya pateixen malalties com ara fibromiàlgia, Fatiga Crònica o Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple han estat ateses durant anys a les unitats especialitzades de què disposa l'Hospital Clínic i l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, ambdós centres sanitaris amb els recursos i els equips multidisciplinaris necessaris per garantir un abordatge mèdic adequat pel tractament d'aquestes greus patologies. Malauradament, la majoria, incloent-hi també persones procedents d'altres comunitats que també eren ateses en aquests centres hospitalaris, van perdre el dret a tractar-se en aquestes unitats de referència atenent, segons la Generalitat, a un criteri de suposada optimització de recursos sanitaris i ordenament territorial.
La polèmica de les Unitats Especialitzades
El passat 2010, la Generalitat assegurava haver donat satisfacció al compromís adquirit dos anys abans, al 2008, pel Parlament de Catalunya mitjançant una resolució que instava el govern català a crear Unitats Hospitalàries Especialitzades (UHE) a tot el territori català atès que les unitats existents -Hospital Clínic i Vall d'Hebron- resultaven manifestament insuficients per atendre el col·lectiu d'afectades dins un termini raonable de temps. Segons la resolució parlamentària, aquestes unitats disseminades per tot Catalunya havien de complementar-se amb l'existència de «tres unitats altament especialitzades» que actuessin com «centres difusors de coneixements i promotors de recerca sobre aquestes patologies» que «s'han d'emplaçar a l'Hospital Clínic, a l'Hospital de la Vall d'Hebron i a l'Hospital del Mar -IMAS». Sobre aquestes UHE, la resolució que la Generalitat afirma haver satisfet explicita que «s'han de compondre d'un equip multidisciplinari de professionals especialistes en medicina interna, reumatologia, neurologia, psicologia clínica i totes les altres especialitats que es considerin necessàries en cada cas -com, per exemple, endocrinologia, cardiologia o psiquiatria- a més dels especialistes en rehabilitació, infermeria i treball social».
Centenars de persones que pateixen algunes de les patologies que integren l'anomenada Síndrome de Sensibilització Central es van unir el passat 2014 a una reclamació conjunta impulsada per Col·lectiu Ronda per denunciar que darrera la suposada creació d'UHE pregonada pel Govern de la Generalitat s'amagava, en realitat, un flagrant incompliment dels termes acordats i aprovats pel Parlament de Catalunya.
Així, segons va denunciar públicament Col·lectiu Ronda amb suport d'organitzacions d'afectades com ASSSEM o LigaSFC, entre d'altres, les UHE creades per la Generalitat per encarregar-se de tractar d'unes patologies d'especial complexitat clínica i de diagnòstic com són aquestes no disposen de l'extens «equip multidisciplinari» acordat sinó que, segons afirma l'advocat del Col·lectiu Ronda Miguel Arenas, «en la pràctica totalitat de casos, l'equip mèdic es limita a la presència d'un reumatòleg que pot abordar amb garanties el tractament de la fibromiàlgia, però sense coneixement específic de patologies com la Sensibilitat Química Múltiple o la Síndrome de Fatiga Crònica que requereixen de visions polièdriques i enfocaments plurals donada l'afectació multisistèmica que comporten».
D'aquesta forma, milers i milers de persones que rebien tractament per guarir les seves patologies a les «unitats altament especialitzades» ara se'ls denega l'accés per no trobar-se dins la seva àrea territorial de referència i, per contra, es veuen derivades a unes noves unitats que no disposen dels mitjans tècnics i els especialistes necessaris per poder garantir plenament tractaments mèdics adequats i, per tant, recorda Arenas, «el dret reconegut per la legislació vigent a que qualsevol persona rebi atenció especialitzada d'un nivell equivalent, sigui quina sigui la unitat que se'ls assigni».
Primera sentència
El Jutjat Social 14 de Barcelona ha dictat la primera sentència nascuda, precisament, arran d'aquest procés de reclamació i ho ha fet mitjançant una resolució que reconeix el dret de l'activista sanitària Clara Valverde, afectada de Síndrome de Fatiga Crònica/Encefaliomelitis Miàlgica en situació d'incapacitat permanent en grau d'absoluta, a rebre tractament a l'Hospital Clínic de Barcelona -on havia estat atesa durant 20 anys- malgrat no ser aquesta la seva unitat de referència territorial.
En el cas de la Sra. Valverde, la doctora de família del seu Equip Atenció Primària (EAP) va derivar-la a la Unitat de Fatiga Crònica de l'Hospital de Santa Creu per tal des d'allà se li fes el corresponent seguiment clínic i tractament de la seva malaltia. Amb posterioritat, però, l'Hospital de Santa Creu va decidir retornar la Sra. Valverde a la EAP sense que, segons es pot llegir a la sentència, «consti cap dels criteris mèdics que porten a prendre aquesta opció» constatant que «des dels mateixos equips mèdics del CAP -metges de capçalera i urgències- que van derivar a l'actora a l'especialista, estan a l'expectativa de les valoracions d'aquest». Resulta per tant, conclou la sentència, que «no sembla que en aquest cas tampoc s'hagin seguit les pautes mínimes per a 'garantir que les persones malaltes rebin atenció especialitzada d'un nivell equivalent, sigui quina sigui la unitat que se'ls assigni'» condemnant l'activista i malalta a romandre «en terra de ningú, doncs ni ha rebut tractament de l'especialista, ni de la seva àrea bàsica de salut» i, per tant, «no consta que s'hagi garantit a l'actora, pacient afectada per una Síndrome de Fatiga Crònica post-viral severa en grau III, associada a una Encefalomielitis Miàlgica, adequada atenció especialitzada a la que tenia dret».
Vulneració permanent
Per a Miguel Arenas, advocat responsable de la sentència, la resolució del Jutjat Social 14 «constata que tot allò que el nostre despatx i les associacions de malaltes hem denunciat reiteradament és completament cert i, en aquest moments, tenim un col·lectiu de més de 200.000 persones que estan sent ateses en unitats suposadament especialitzades en el tractament de les seves patologies que, en realitat, no ho són. Se'ls està denegant, per tant, el seu dret a rebre tractament especialitzat, el dret a la pròpia salut i s'està fent burla de la sobirania del Parlament de Catalunya. Aquesta és la primera sentència però, de ben segur, hi haurà moltes més, doncs no és pas difícil constatar que aquests pacients no estan rebent l'atenció mèdica adequada per tractar els seus greus problemes de salut. És un abandonament premeditat de la responsabilitat del servei públic de salut». Conclusió que Arenas comparteix amb la sentència, on s'afirma que l'actuació del Servei Català de Salut en el cas de Clara Valverde «no sembla encaixar del tot en les expectatives que objectivament s'esperen d'un sistema sanitari públic per tal que resolgui amb eficàcia i eficiència una concreta i particular problemàtica com és el difícil tractament clínic de la Síndrome de Fatiga Crònica».
La notícia als mitjans:
EL PAÍS- "Un juez obliga a Salud a atender a una paciente con fatiga crónica"
