El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la «inactivitat» del Consorci del Barri de La Mina per la seva negativa a executar el Pla Especial de Reordenació i Millora del Barri de La Mina (PERM) que inclou entre les seves mesures previstes el el projecte d’enderroc i reallotjament de les famílies que habiten el degradat edifici Venus.
El TSJC considera que el Consorci del barri de La Mina ha vulnerat els drets del veïnatge de l’edifici Venus, situat al barri de La Mina de Sant Adrià del Besòs on, segons recull un contundent informe del Síndic de Greuges, les condicions de vida són «inhumanes». A criteri de l’Alt Tribunal català, el Consorci ha incorregut en una patent inactivitat, consistent en una omissió de qualsevol activitat en relació a l’expropiació de l’edifici Venus, i en definitiva, no ha executat les mesures aprovades l’any 2002 en el denominat Pla Especial de Reordenació i Millora del Barri de La Mina (PERM) que preveia un seguit d’intervencions urbanístiques per tal de procedir a la regeneració de la zona i actuar de forma integral en l’àmbit educatiu, cívic i de seguretat contra l’exclusió i la marginalitat que encara estigmatitzen el barri.
Una de les principals mesures acordades en el context del PERM era l’expropiació dels habitatges de l’edifici VENUS i el reallotjament de les famílies que hi vivien, considerant que la reubicació de les famílies esdevindria un element clau en el desmantellament d’una de les principals bosses de precarietat social que encara perviuen a l’àrea metropolitana de Barcelona. El projecte d’expropiació va ser definitivament aprovat l’any 2009, però la negativa del Consorci a atendre les al·legacions presentades pels veïns de l’edifici Venus en relació a la taxació realitzada del valor dels seus habitatges i la impossibilitat de fer front als pagaments que se’ls exigia per accedir als pisos construïts per acollir-los va provocar la paralització administrativa d’un enderroc que els impulsors dels projecte van assenyalar com a imprescindible per assolir l’objectiu d’acabar amb la degradació de la zona.
Més de 10 anys d’abandonament
Durant els més de 10 anys transcorreguts des de l’aprovació del projecte d’expropiació, el Consorci s’ha limitat a desoir les al·legacions dels veïns i mantenir paralitzada la demolició de l’edifici Venus obligant els seus habitants a viure en un immoble que presenta una estat tal de degradació que constitueix no només un escenari insalubre i perillós per a la salut sinó, més enllà, un veritable atemptat contra la dignitat de l’existència humana agreujat pel fet que l’edifici es troba formalment afectat des de l’any 2002 i des de llavors no s’han realitzat obres de manteniment, condicionament o millora.
Aquesta situació va provocar la intervenció del Síndic de Greuges de Catalunya que va denunciar allò que considerava «condicions de vida infrahumanes» tot assenyalant la «manca de voluntat política per part de les Administracions involucrades» a l’hora d’executar un projecte que «més enllà dels aspectes jurídics, urbanístics i econòmics els poders públics han de tenir present que al seu dia es va justificar l’actuació per motius de caràcter social de respecte a les persones vulnerables». En aquest sentit, el Síndic lamentava que «es menyspreen les il·lusions que els veïns havien depositat en un nou projecte de vida i es condemna a la marginalitat a les famílies que no poden fer front al preu determinat -unilateralment- per part del Consorci».
Intervenció del Jurat d’Expropiació de Catalunya
La sentència del TSJC invoca el text refós de la Llei d’Urbanisme per indicar que l’execució del procediment d’expropiació «no pot quedar a l’arbitri de l’administració i quedar de forma indefinida a l’espera d’un suposat acord amb els afectats». Considera el TSJC que aquesta paralització esdevé «una ablació del dret fonamental a la tutela judicial efectiva, pel fet d'impedir [als veïns] reaccionar jurisdiccionalment davant el comportament passiu de l'Administració en defensa dels seus drets i interessos legítims".
És en aquest sentit que la resolució de l’Alt Tribunal català obliga a reactivar el pla aprovat i a que el Consorci remeti l’expedient al Jurat d’Expropiacions de Catalunya, tal i com reclamaven els veïns afectats, per tal que sigui aquest òrgan competent per a la taxació, el peritatge i la fixació del preu just en els expedients expropiatoris de les administracions públiques de Catalunya qui resolgui les qüestions en disputa.
Mariona Torra, advocada de Col·lectiu Ronda responsable del recurs elevat pels veïns de Venus estimat pel TSJC, celebra una decisió que «obre la porta a la resolució d’un conflicte que té com a rerefons la manca de veritable voluntat per intervenir en un context urbà que esdevé una veritable condemna per a les persones obligades a viure-hi i que, a més a més, no deixa d’empitjorar amb el temps. L’edifici Venus és un espai impropi de l’Europa desenvolupada. Obligar les famílies a romandre-hi en aquesta situació és inhumà i vulnerador del dret a una vida digna».
«La passivitat de l’Administració en el cas de Venus -prossegueix l’advocada- no té justificació possible. Els veïns van fer allò que la llei els permet fer i que és del tot habitual, tal i com és presentar al·legacions per la seva discrepància respecte els criteris aplicats a l’expedient d’expropiació». Una discrepància del tot justificada si prenem en consideració que tan sols uns mesos després que als veïns de Venus se’ls demanés més de 40.000 euros per accedir als pisos on havien de ser reallotjats, la Generalitat va aprovar el Decret Haus que especifica que en cas d’expropiació forçosa com és el cas, els veïns tenen dret a accedir a un nou habitatge sense que això comporti una despesa addicional. Al marge, no es pot ignorar les especials dificultats i la situació d’especial necessitat que afecta moltes de les famílies que habiten l’Edifici Venus. Tot i així, molts dels veïns que estaven disposats abonar aquestes quantitats es van trobar amb la negativa de les entitats financeres a finançar-los i amb l’incompliment per part de l’administració de la promesa de crear línies específiques d’avals. «En definitiva, d’una forma o altra s’ha dit a les famílies de Venus que si no pagaven, els bons propòsits de regenerar la zona i ajudar a prevenir la marginalitat eren paper mullat -referma l’advocada de Col·lectiu Ronda- Esperem, doncs, que ara la intervenció del Jurat d’Expropiació apropi la possibilitat d’una solució per a unes famílies que fa gairebé 20 anys viuen en unes condicions que no són acceptables des de cap punt de vista i que el Consorci respongui a les responsabilitats adquirides en relació al veïnatge de La Mina i les persones que viuen a l’edifici Venus».
