El Tribunal Constitucional ha declarat que la legislació vigent, que no preveu que les mares en famílies monoparentals puguin ampliar el permís de maternitat, vulnera els principis constitucionals d'igualtat i no-discriminació.
..................................................
Un "tracte discriminatori cap al menor que pertany a una família monoparental" i una "discriminació indirecta per raó de gènere". A partir d’aquestes consideracions, el Tribunal Constitucional (TC) ha determinat que la legislació que no reconeix el dret de les mares en solitari a ampliar el permís per naixement més enllà de 16 setmanes vulnera el principi constitucional de no-discriminació i atempta contra l'interès superior del menor, a qui se li nega sense causa objectiva un temps d’atenció i cura del qual sí que gaudiria en cas de tenir dos progenitors.
Aquest pronunciament del Tribunal Constitucional respon a la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en un procés iniciat pel nostre despatx on reclamàvem que una mare en solitari pogués ampliar el permís fins a les 32 setmanes, resultat de sumar al permís propi les 16 setmanes de permís que haguessin correspost a un segon progenitor en el cas d’una família biparental. Cal tenir present que, amb anterioritat, el TSJC, també a instàncies de Col·lectiu Ronda, ja s'havia pronunciat a favor d'aquest dret. Però davant el fet que la sala Social del Tribunal Suprem no compartia el mateix criteri i va rebutjar ampliar el permís més enllà de les 16 setmanes, el TSJC va optar per qüestionar la constitucionalitat de la norma.
Vulneració del dret a la igualtat
Considera el Tribunal Constitucional que existeix vulneració de principis constitucionals en "una norma que no prevegi la possibilitat de que la primera [progenitora] ampliï el seu permís pel període que hauria correspost a l’altre progenitor, en cas d’existir, i l’impacte que aquesta omissió té en els infants nascuts en famílies monoparentals". Situació que considera "una omissió sense justificació" i que atempta contra el dret a la igualtat i la no-discriminació tant de les pròpies mares, víctimes d’"una discriminació indirecta per raó de sexe, ja que l'impacte negatiu i desfavorable d’aquesta regulació recau de manera més intensa sobre les dones treballadores", com, especialment, dels menors, que "rebran un temps de cura inferior al nascut en una família biparental, tot i tenir necessitats idèntiques".
Olga Marquina, advocada del Col·lectiu Ronda responsable de la demanda que es troba en l’origen de la decisió del Tribunal Constitucional, ens recorda que "en el nostre ordenament jurídic, l’interès del menor és el bé suprem a protegir, i és evident que aquest interès no es protegeix ni respecta quan s’estableix que el nadó en el si d’una família amb dos progenitors pugui rebre atenció i cura durant 32 setmanes mentre que el nascut en una família monoparental s’hagi de conformar amb la meitat d’aquest temps. No hi ha justificació possible per a aquesta distinció de tracte, que resulta pejorativa i perjudicial per als infants que tenen un sol progenitor en comparació amb els que estan integrats en famílies biparentals". A més a més, Olga Marquina considera "evident", tal com indicava primer el TSJC i ara el TC, que la legislació encara vigent "oculta també una discriminació indirecta per raó de gènere. La norma, en aparença, és neutra i un home que decideixi ser pare en solitari s’enfrontarà al mateix problema. Però no podem ignorar la realitat que gairebé el 90% de les famílies monoparentals està formada per una mare i el seu fill o filla. La principal víctima d’aquesta norma, que urgeix modificar, són, un cop més, les dones treballadores".
Per tot plegat, l’advocada considera que "la sentència del Tribunal Constitucional és de gran transcendència perquè obligarà el legislador, finalment, a modificar la normativa vigent i acabar amb l’actual disparitat de criteris jurídics. Només cal veure que fins i tot dins del propi Tribunal Suprem, la Sala Social i la Contenciosa Administrativa s’han pronunciat en sentit diametralment oposat sobre la mateixa qüestió".
Batalla pendent: la qüestió del puerperi
És important recordar, però, que aquesta reforma legislativa ha de considerar la importància del puerperi. El Tribunal Constitucional ha determinat que les mares en famílies monoparentals poden ampliar el permís, però només en 10 setmanes més. Exclou de l’extensió les primeres sis setmanes, que s’han de gaudir immediatament després del part. Per a Olga Marquina, l’ampliació del permís per naixement hauria d’abastar íntegrament les 16 setmanes que correspondrien a un segon progenitor i no només 10 setmanes addicionals. «No compartim la interpretació que fa el Tribunal Constitucional -prossegueix l’advocada- atès que no valora prou la transcendència biològica d’un moment com és el part, de risc per a la mare i que implica una gran exigència física i emocional. Després de donar a llum, moltes dones requereixen atenció i cura per restablir-se físicament, especialment si el part ha presentat complicacions. Quan hi ha dos progenitors, el nadó pot rebre atenció per part del segon si la mare biològica no està en disposició d’oferir-la plenament. Però en absència d’un segon progenitor, no podem donar per fet que la mare biològica podrà oferir la cura necessària des del primer dia. De nou, es té poc en compte la realitat de la dona".
En qualsevol cas, la sentència del Tribunal Constitucional és una passa endavant en la protecció dels drets de les famílies monoparentals i dels infants, reconeixent la discriminació indirecta que pateixen les dones treballadores en aquestes situacions. Una victòria que ens apropa a l’objectiu d’una societat més equitativa, on es garanteixi que tots els infants tinguin accés al mateix temps de cura, independentment del nombre de progenitors i del model de família.
