El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès una sentència sobre la possible nul·litat de les clàusules que regulen l'Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH), un tema que ha generat molta controvèrsia i litigis en els darrers anys. La sentència, en resposta a una consulta del Jutjat de Primera Instancia nº8 de Sant Sebastià sobre una hipoteca de Kutxabank, reitera la importància d’analitzar cas per cas, però emfatitza la possibilitat de declarar nul·la la clàusula IRPH quan l’entitat no pugui acreditar el compliment del deure de transparència o es constati l’existència d’elements que generin desequilibris en perjudici dels consumidors.
Per tant, el TJUE no declara automàticament la nul·litat de totes les clàusules IRPH, sinó que estableix una sèrie de condicions per valorar la possible abusivitat que els jutges nacionals hauran de considerar i analitzar en cada cas particular.
La transparència com a eix central
El TJUE subratlla que la simple publicació de la informació sobre l'IRPH en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) no és suficient per garantir la transparència ni implica que l’índex no pugui considerar-se abusiu, en sentit contrari al que venia sostenint el Tribunal Suprem espanyol de forma polèmica i controvertida. Per tant, els bancs tenen l'obligació d'assegurar-se que els consumidors comprenguin plenament el funcionament de l'índex, el seu mètode de càlcul i la seva evolució, proporcionant informació clara i suficient. El prestador només està exempt de l’obligació d’informar sobre la definició de l’índex i l’evolució anterior en cas que faciliti instruccions precises sobre com accedir a aquesta informació, que sempre haurà de ser suficient i intel·ligible per a un consumidor mitjà. Per contra, si la clàusula es limita a referir-se al fet que es tracta d’un índex oficial sense més explicacions o simplement incorpora una mera referència al BOE o a les circulars del Banc d’Espanya, el jutge hauria de considerar que no queda satisfet el requisit de transparència.
Igualment, resulta d’especial rellevància la informació que hagi pogut proporcionar el banc respecte «totes les advertències i particularitats importants sobre les conseqüències d’incorporar l’IRPH» que hagin pogut fer públiques les autoritats pertinents. En el cas de l’IRPH, el TJUE fa esment explícit al diferencial negatiu que era preceptiu aplicar al mètode càlcul per ajustar-lo a les condicions del mercat i evitar un encariment desproporcionat del préstec. Per tant, si el consumidor no ha estat informat adequadament sobre aquesta particularitat, la clàusula podria considerar-se abusiva, com també ho seria en cas de manca d’aplicació del diferencial negatiu, circumstància que, malauradament, ha estat del tot habitual.
El risc de desequilibri
L’incompliment del deure de transparència no és pas l’única causa de nul·litat que, segons el TJUE, poden apreciar els tribunals nacionals. La clàusula IRPH també pot ser declarada abusiva i, per tant, nul·la, en cas d’apreciar que el mètode càlcul genera un desequilibri important en detriment del consumidor. Per identificar aquest perjudici, cal comparar el mètode de càlcul del tipus d'interès previst a la clàusula (tipus d’interès + diferencial positiu) amb els mètodes de càlcul generalment aplicats al mercat (especialment Euriobor) i els tipus d'interès vigents en el moment de la celebració del contracte. Si d’aquesta comparació es conclou que la clàusula IRPH ha actuat en detriment de la persona consumidora i que el seu préstec ha estat injustificadament més car que si hagués optat per altres sistemes de càlcul dels interessos, els tribunals nacionals poden valorar l’abusivitat de la clàusula.
Conseqüències de la nul·litat: un equilibri delicat
El TJUE no estableix la nul·litat automàtica de les clàusules IRPH, sinó que deixa la decisió final en mans dels jutges nacionals. No obstant això, sí que marca les possibles conseqüències de declarar-les abusives:
- Substitució per una disposició supletòria: El jutge podria substituir la clàusula per una disposició supletòria del dret nacional, sempre que aquesta tingui un abast equivalent.
- Impossibilitat de modificar la clàusula: El jutge no pot modificar la clàusula per corregir el desequilibri ni permetre que el banc recuperi la totalitat del préstec amb interessos al tipus legal.
Així, el jutge no pot modificar la clàusula per beneficiar l’entitat ni aplicar una disposició que permeti al prestador recuperar la totalitat del préstec amb interessos elevats.
En resum, la sentència del TJUE sobre l'IRPH estableix un precedent important per a futurs litigis. La transparència esdevé un element crucial per determinar la validesa de les clàusules que regulen aquest índex. Els bancs tenen l'obligació d'informar de manera clara i comprensible els consumidors sobre el funcionament de l'IRPH, incloent-hi aspectes com l'aplicació del diferencial negatiu. La decisió final sobre la nul·litat de la clàusula i les seves conseqüències recau en els jutges nacionals, que han de buscar un equilibri entre els drets de les parts.
Ara, caldrà veure quina és la interpretació que fa d’aquesta nova sentència del TJUE el Tribunal Suprem espanyol que, com hem esmentat anteriorment, fins ara ha defensat que el caràcter oficial de l’IRPH i la publicació de les dades de la seva evolució al BOE eren suficients per superar l’anomenat control de transparència i no afectava l’equilibri entre drets i obligacions de banc i consumidors. Al nostre entendre, la sentència del TJUE no permet al Tribunal Suprem seguir mantenint aquesta postura que ja anteriorment havíem criticat i considerat incompatible amb el Dret comunitari. Però haurem d’esperar per saber si, tal i com esperem, varia el criteri el defensa dels centenars de milers de persones afectades per les hipoteques referenciades a l’IRPH.
