El TS anul·la un swap

Caixa Penedès

El TS anul·la un swap de Caixa Penedès
17 de juliol de 2014

L'Alt Tribunal ratifica la nul·litat d'un contracte de swap comercialitzat per Caixa Penedès i determina que l'absència del “test d'idoneïtat” justifica l'anul·lació del producte

17/07/2014

“Presentar un swap como un seguro contra el riesgo de la subida de los tipos de interés induce por sí mismo al error de quien recibe tal asesoramiento”. Amb aquesta meridiana claredat s'expressa la resolució de la Sala Civil del Tribunal Suprem que desestima el recurs de cassació interposat per Banc Mare Nostrum en qualitat de successora de Caixa Penedès contra les successives sentències que anul·laven el contracte de “collar del tipus d'interès” (una de les diferents denominacions que reben els swaps) subscrit per una empresa.

La sentència considera provat que l'entitat va desatendre el deure de diligència i bona fe en no complir les obligacions informatives respecte al seu client i la naturalesa del producte ofert, incloent-hi la possibilitat d'haver de fer front a importants pagaments. Així, es constata que Caixa Penedès no va realitzar al seu client el test de idoneïtat definit a la directiva MiFid sense el qual, a criteri del TS, queda provat que l'entitat va incomplir el deure de comprovar si el producte que oferia s'ajustava a les necessitats i expectatives del seu client i, sobre tot, si aquest entenia amb precisió els riscos que assumia amb la contractació del swap. La resolució, doncs, adquireix gran transcendència jurídica per a tots els afectats i afectades, doncs estableix jurisprudència en el sentit que l'absència del test d'idoneïtat -pràctica absolutament habitual- pot ser causa de nul·litat del contracte. Fins ara, la banca recorria moltes de les sentències que la condemnaven per aquest producte argumentant, precisament, que la realització d'aquest test no era requisit obligat per a una correcta comercialització.

Informaciódeficient
Aquesta manca de diligència i de precisió en la informació subministrada als clients és una veritable constant en el procés de comercialització de collars, swaps i altres diferents denominacions per als anomenats contractes de cobertura del tipus d'interès. Un producte complex i d'elevat risc que a tot l'Estat han subscrit més de 200.000 clients, 30.000 dels quals a Catalunya, i que lluny d'actuar com una assegurança es pot considerar, en paraules del TS, un “contracte d'aposta”.

Els swaps es van oferir per part d'entitats bancàries a empreses i particulars amb préstecs sota la forma d'assegurances contra futures pujades del tipus d'interès en un moment en què l'Euribor experimentava periòdiques pujades que encarien aquests préstecs. Suposadament, l'entitat es comprometia a compensar econòmicament el client si l'Euribor se situava per sobre del llindar fixat, però, per contra, la informació proporcionada en els fulletons comercials i els contractes no permetia entendre clarament que en cas que la tendència de l'Euribor revertís i comencés a baixar -tal i com va succeir a finals de 2008- seria el propi client qui hauria d'abonar a importants quantitats econòmiques a l'entitat en compensació. Els swaps, doncs, només van actuar com a assegurances per a les pròpies entitats, que van dissenyar el producte des del coneixement que els oferia les previsions d'evolució de l'Euribor que des de feia temps obraven en el seu poder i que no van compartir amb uns clients que intentaven protegir-se contra possibles encariments dels seus préstecs hipotecaris.

Protegir els clients bancaris 
Com en el cas d'altres productes financers complexos que les entitats financeres de l'Estat espanyol han comercialitzat irregularment entre clients minoristes i de perfil conservador, el Tribunal Suprem recorda que la informació proporcionada “no basta con que sea imparcial, clara y no engañosa, sino que deberá incluir de manera comprensible información adecuada sobre [...] riesgos asociados”. En aquest sentit, referma l'obligatorietat de les disposicions incloses a la Directiva MiFid que han de protegir el client davant el desequilibri en l'accés a la informació entre entitats i clients i la major capacitat de les primeres per ponderar el risc d'una determinada inversió.

L'incompliment d'aquest deure protector es fa especialment palès en casos com el que ens ocupa, on l'administrador d'una empresa va acudir a la seva oficina bancària de confiança interessant-se per una assegurança de vida i va sortir amb un swap que va posar en perill la continuïtat del projecte empresarial com a conseqüència de les fortes pèrdues ocasionades.

Et pot interessar:

Caixa Penedès

2 de maig de 2017
El TS anul·la un swap de Caixa Penedès

17/07/2014

“Presentar un swap como un seguro contra el riesgo de la subida de los tipos de interés induce por sí mismo al error de quien recibe tal asesoramiento”. Amb aquesta meridiana claredat s'expressa la resolució de la Sala Civil del Tribunal Suprem que desestima el recurs de cassació interposat per Banc Mare Nostrum en qualitat de successora de Caixa Penedès contra les successives sentències que anul·laven el contracte de “collar del tipus d'interès” (una de les diferents denominacions que reben els swaps) subscrit per una empresa.

La sentència considera provat que l'entitat va desatendre el deure de diligència i bona fe en no complir les obligacions informatives respecte al seu client i la naturalesa del producte ofert, incloent-hi la possibilitat d'haver de fer front a importants pagaments. Així, es constata que Caixa Penedès no va realitzar al seu client el test de idoneïtat definit a la directiva MiFid sense el qual, a criteri del TS, queda provat que l'entitat va incomplir el deure de comprovar si el producte que oferia s'ajustava a les necessitats i expectatives del seu client i, sobre tot, si aquest entenia amb precisió els riscos que assumia amb la contractació del swap. La resolució, doncs, adquireix gran transcendència jurídica per a tots els afectats i afectades, doncs estableix jurisprudència en el sentit que l'absència del test d'idoneïtat -pràctica absolutament habitual- pot ser causa de nul·litat del contracte. Fins ara, la banca recorria moltes de les sentències que la condemnaven per aquest producte argumentant, precisament, que la realització d'aquest test no era requisit obligat per a una correcta comercialització.

Informaciódeficient
Aquesta manca de diligència i de precisió en la informació subministrada als clients és una veritable constant en el procés de comercialització de collars, swaps i altres diferents denominacions per als anomenats contractes de cobertura del tipus d'interès. Un producte complex i d'elevat risc que a tot l'Estat han subscrit més de 200.000 clients, 30.000 dels quals a Catalunya, i que lluny d'actuar com una assegurança es pot considerar, en paraules del TS, un “contracte d'aposta”.

Els swaps es van oferir per part d'entitats bancàries a empreses i particulars amb préstecs sota la forma d'assegurances contra futures pujades del tipus d'interès en un moment en què l'Euribor experimentava periòdiques pujades que encarien aquests préstecs. Suposadament, l'entitat es comprometia a compensar econòmicament el client si l'Euribor se situava per sobre del llindar fixat, però, per contra, la informació proporcionada en els fulletons comercials i els contractes no permetia entendre clarament que en cas que la tendència de l'Euribor revertís i comencés a baixar -tal i com va succeir a finals de 2008- seria el propi client qui hauria d'abonar a importants quantitats econòmiques a l'entitat en compensació. Els swaps, doncs, només van actuar com a assegurances per a les pròpies entitats, que van dissenyar el producte des del coneixement que els oferia les previsions d'evolució de l'Euribor que des de feia temps obraven en el seu poder i que no van compartir amb uns clients que intentaven protegir-se contra possibles encariments dels seus préstecs hipotecaris.

Protegir els clients bancaris 
Com en el cas d'altres productes financers complexos que les entitats financeres de l'Estat espanyol han comercialitzat irregularment entre clients minoristes i de perfil conservador, el Tribunal Suprem recorda que la informació proporcionada “no basta con que sea imparcial, clara y no engañosa, sino que deberá incluir de manera comprensible información adecuada sobre [...] riesgos asociados”. En aquest sentit, referma l'obligatorietat de les disposicions incloses a la Directiva MiFid que han de protegir el client davant el desequilibri en l'accés a la informació entre entitats i clients i la major capacitat de les primeres per ponderar el risc d'una determinada inversió.

L'incompliment d'aquest deure protector es fa especialment palès en casos com el que ens ocupa, on l'administrador d'una empresa va acudir a la seva oficina bancària de confiança interessant-se per una assegurança de vida i va sortir amb un swap que va posar en perill la continuïtat del projecte empresarial com a conseqüència de les fortes pèrdues ocasionades.

Et pot interessar: