El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rectifica el criteri previ del Jutjat Social 31 de Barcelona i de l’INSS i considera que el càncer d’esòfag que va afectar un ex-treballador de Macosa (actual ALSTOM) finat a l’abril de 2020 va ser conseqüència de l’exposició del difunt a l’amiant present a les instal·lacions de l’empresa ferroviària.
.......................................................
Entre els anys 1972 i 2013, el treballador finat va prestar serveis a l’empresa ferroviària Macosa, actualment Alstom Transporte. Durant bona part d’aquest temps, ho va fer exposat a l’amiant present als combois ferroviaris i als diferents processos productius d’una empresa que, segons recull la sentència citant un informe de la Inspecció de Treball, va utilitzar l’amiant almenys entre els anys 1962 i 1988. Tot i no disposar de dades referents a altres períodes, la pròpia Inspecció de Treball va detectar en el decurs de les primeres actuacions realitzades a l’empresa entre els anys 1984 i 1986 l’existència «de deficiències en els procediments de treball i les mesures de prevenció en relació al risc d’exposició a l’amiant».
A criteri de l’INSS i, posteriorment, del Jutjat Social 31 de Barcelona, no es podia establir una «relació de causalitat eficient entre treball i patologia». El TSJC, però, ha acollit el recurs interposat per Col·lectiu Ronda en representació de la vídua per tal de revocar la sentència d’instància i acreditar l’origen professional del càncer d’esòfag en considerar que «la relació de causalitat ha d’afirmar-se perquè no existeix una prova concloent i clara que trenqui la connexió entre l’exposició del beneficiari als agents nocius abans esmentats [l’amiant] i la greu malaltia que ha determinat final i radicalment l’òbit». Així, després de valorar la presència acreditada de l’amiant a Macosa i el fet que les actuacions d’Inspecció de Treball revelessin l’existència de deficiències en matèria de prevenció i protecció vers el perill d’exposició directa o indirecta a aquest mineral, la sentència valora que es pot establir «una clara relació entre l’activitat, el lloc on es prestava servei, l’exposició i el resultat, la malaltia».
Un llistat obert de malalties
L’amiant és un agent carcinogen de primer ordre amb capacitat per provocar un ampli ventall de patologies greus que afecten, principalment, l’aparell respiratori i digestiu, incloent-hi diferents formes de càncer com ara el de pulmó, pleura o laringe. Al Quadre de Malalties Professionals actualment vigent, però, el càncer d’esòfag no figura com una de les malalties susceptibles de tenir origen en la inhalació de fibres d’amiant. Tot i així, el fet de no aparèixer en el llistat de patologies no impedeix que es pugui acreditar que una malaltia absent del Quadre tingui origen professional quan hi hagi «una connexió entre la lesió o la patologia i l’execució del treball».
Precisament, en relació al càncer d’esòfag d’un altre extreballador representat per Col·lectiu Ronda, en aquest cas de l’empresa Rocalla, es va pronunciar per primera vegada el Tribunal Suprem al gener de 2019. En aquella ocasió, com ara, el TSJC va invocar «l’evidència científica suficient» que vincula l’amiant amb el càncer d’esòfag. Contra aquesta sentència, Uralita -successora de l’extinta Rocalla- va interposar un recurs que el Tribunal Suprem va desestimar recordant que «el fet que el Barem de malalties professionals no estableixi de forma explícita relació de causalitat entre l’amiant i la patologia concreta no és argument suficient per desestimar l’origen laboral de la malaltia». En aquest sentit, l’Alt Tribunal recordava que la Comissió Europea, a través de la Recomanació 20003/70, instava els tribunals nacionals i les entitats gestores de la Seguretat Social de tots els Estats membres a prendre en consideració «els coneixements actuals i els criteris científics contrastats per avaluar si s’escau o no considerar una determinada patologia com a malaltia professional».
Reforma urgent i necessària
«El quadre de malalties professionals no és un llistat tancat i hermètic fora del qual no càpiga la consideració de laboral per a les patologies que no estan incorporades. Així ho diu la pròpia legislació i incomptables sentències, però l’INSS continua actuant en contra d’aquest criteri interpretatiu tan clar per seguir negant l’evidència», lamenta Marta Barrera, advocada del Col·lectiu Ronda que representa la família del difunt en aquest procediment judicial. Per a la lletrada «és urgent reformar el quadre per incorporar totes les malalties que científica i clínicament ha quedat provat que poden tenir causa en l’exposició a l’amiant, tal i com passa amb el càncer de colon o el de estomac». Així l’advocada recorda que, precisament arran d’una sentència de Col·lectiu Ronda, l’any 2015 es va incorporar al quadre el càncer de laringe com a possible derivat de l’exposició a l’amiant, «i es podria fer el mateix amb moltes altres patologies; fer-ho és una qüestió de voluntat política».
Malgrat la necessitat de la mesura, Marta Barrera admet que, fins i tot reformant el quadre de malalties professionals, és probable que l’INSS no desterri definitivament el que considera «un criteri estrictament economicista» a l’hora de valorar el possible origen laboral de les patologies que afecten les persones que han treballat exposades a l’amiant. «Ho veiem continuament -prossegueix- en casos que no haurien d’admetre la menor discussió com poden ser-ho el de les persones que van treballar en la fabricació de productes amb fibrociment i pateixen càncer de pleura o de pulmó, que sí figuren al llistat. També aquests casos es discuteixen i ens obliguen a acudir als tribunals ignorant la presumpció de laboralitat que opera respecte aquestes malalties entre les persones que han manipulat fibrociment». L’advocada es mostra contundent i considera que «aquesta forma de procedir per part de l’INSS i les mútues és una vulneració en tota regla dels drets de les persones que pateixen els efectes de l’amiant i de les seves famílies, atès que se’ls està denegant en via administrativa allò que la legislació i el coneixement científic els reconeix amb l’únic objectiu de no abonar les prestacions econòmiques que els corresponen».
