En una recent sentència que encara no ha estat feta pública, el TC declara inconstitucional el mètode de càlcul de la base impositiva d’aquest tribut gestionat pels ajuntaments que s’aplica en els casos de venda, donació o herència d’un habitatge.
Dos anys després d’anul·lar l’aplicació d’aquest impost en aquells casos en què l’import del tribut fos superior al guany obtingut amb la venda de l’habitatge, el Tribunal Constitucional (TC) ha tornat a apreciar inconstitucionalitat en la regulació de l’Impost Sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, més conegut com a plusvàlua municipal. I en aquesta ocasió, el cop és encara més contundent.
Mitjançant una nota prèvia a la publicació de la sentència, que encara no ha estat donada a conèixer, el TC ha declarat la inconstitucionalitat del mètode de càlcul emprat per determinar la base imposable d’aquest tribut municipal que grava la revaloració de tot terreny de naturalesa urbana des del moment de la compra de l’immoble fins al traspàs de la propietat, ja sigui per la seva venda o bé per una donació o herència.
¿Per què el TC considera nul el mètode de càlcul?
Doncs en essència, perquè l’import del tribut es calcula partint d’una premissa falsa com és el fet que sempre existeix una revaloració del terreny. A banda, fins i tot acceptant aquest punt de partida, l’impost s’aplica fent servir uns barems objectius fixats per la pròpia norma que no tenen en compte ni reflecteixen amb exactitud quina ha estat la veritable evolució del preu del terreny i, per tant, no compleix el propòsit de gravar la plusvàlua efectivament obtinguda pel venedor o el beneficiari del traspàs contravenint el principi de que cadascú ha de tributar d’acord amb la seva capacitat econòmica.
Abans de la sentència del TC, la base imposable de la plusvàlua municipal es calculava prenent com a referència el valor cadastral del terreny i el temps transcorregut des de la seva adquisició fins el moment de la venda o traspàs de la propietat. Cada ajuntament aplicava les anomenades taxes de revaloració que consistien a incrementar l’import cadastral de l’immoble en un percentatge que variava en funció del temps de tinença d’aquest terreny. A Barcelona, per exemple, si la propietat s’havia mantingut durant un període de fins a 20 anys, el percentatge d’increment anual a aplicar era del 2,8% mentre que per a tinences inferiors als 5 anys, el percentatge d’aplicació era del 3,7%.
Amb el valor cadastral incrementat amb el percentatge corresponent per cada any de propietat de l’immoble s’obtenia la base imposable del tribut i sobre aquesta s’aplicava un tipus impositiu fixe establert per cada Ajuntament que, com a màxim, podia ser del 30%.
Com veiem, tal i com recull el TC a la seva sentència, el tribut no pren com a partida el guany realment obtingut i ni tan sols una aproximació raonable al possible increment del valor del terreny sinó que es limita a aplicar unes taules preestablertes i fixades normativament tal i com és el cadastre i els percentatges mínims i màxims previstos a la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.
¿Quines són les conseqüències d’aquesta sentència?
Resulta impossible donar una resposta completa i taxativa a aquesta pregunta fins que no es faci públic el text íntegre de la sentència i es puguin conèixer en detall i en tota la seva extensió l’abast de la decisió del Tribunal Constitucional. Però partint d’allò anunciat pel propi TC -la nul·litat del mètode de determinació de la base imposable- resulta evident que en tant no es modifiqui l’esmentada Llei Reguladora de les Hisendes Locals, els ajuntaments no poden a hores d’ara aplicar aquest tribut sobre les vendes, donacions o herències d’immobles i terrenys.
¿Es poden reclamar els imports que ja han estat abonats?
A la seva nota informativa, el TC explicita que no es podrà reclamar en relació a «les situacions fermes existents abans de la data d’aprovació de la sentència», que és el 26 d’octubre de 2021. Aquesta afirmació ens situa davant diferents escenaris que només podran concretar-se una vegada es conegui el contingut de la sentència i es publiqui al BOE però d’entrada creiem que es podrà reclamar en determinats casos:
- - Quan l’Ajuntament tingui com a règim de gestió de l’Impost el d’autoliquidació (es a dir quan és el contribuent el responsable de fer els càlculs i liquidar l’impost com és el cas, entre d’altres, de l’Ajuntament de Barcelona).
En aquests casos es disposa d’un termini de quatre anys des que es va presentar l’autoliquidació per poder-ne demanar la rectificació i, per tant, si s’està dins d’aquest termini es podrà sol·licitar la devolució. De nou, però, reiterem que aquest extrem encara no pot ser confirmat fins a tenir ocasió d’analitzar de forma detallada la sentència del TC.
- - Recursos pendents de resolució: En aquells casos en què es va presentar reclamació per obtenir la devolució d’aquest impost (doncs les anteriors sentències del Constitucional ja reconeixien el dret a devolució si el guany era nul o inferior a la tributació) sempre i quan s’hagin entaulat dins de termini (quatre anys per les liquidacions o un mes per les liquidacions fetes directament per l’Ajuntament) i encara no hi hagi hagut resolució del recurs, els ajuntaments haurien de resoldre considerant que no hi ha obligació de pagament. Per contra, si el recurs va obtenir una resposta desfavorable a la petició i ja no estem en termini per continuar la reclamació, tot fa pensar que estem davant un acte ferm de l’administració front al qual la nota del TC ja alerta que no es podrà tornar a reclamar ni en via administrativa ni judicial.
Posem a la vostra disposició un model de reclamació
Tot i la necessària prudència que imposa el fet que encara no s’ha fet pública la sentència i, per tant, no és possible confirmar aquest extrem, des de Col·lectiu Ronda volem posar a la vostra disposició un model de reclamació per presentar davant el vostre ajuntament.
La presentació d’aquest model servirà, com a mínim, per interrompre el termini de 4 anys i obrir-nos la possibilitat de reclamar ara o bé en el futur, en funció de quina sigui la nova regulació que s’estableixi per a aquest impost.
Descarregar el model de reclamació:
La plusvàlua deixa de ser d'aplicació (almenys de moment)
Per últim, reiterar que d’ara en endavant i fins que el legislador no modifiqui els articles de la Llei d’Hisendes Locals declarats inconstitucionals i estableixi una nova regulació de l’impost, la plusvàlua municipal deixa de ser d’aplicació i no cal seguir tributant en aquest concepte. No obstant, ja s’ha anunciat per part del Govern l’aprovació d’una regulació del mateix de forma urgent i es desconeix si podria tenir efectes retroactius o no.
Si el legislatiu hagués pres nota dels advertiments del Constitucional en les sentències de fa dos anys i hagués modificat la llei tal i com se li demanava, ara no tocaria actuar amb urgència ni existiria l’actual incertesa que afecta tant als contribuents com als propis ajuntaments. Malauradament, però, sembla que darrerament el principi de seguretat jurídica brilla per la seva absència i caldrà estar molt pendent del que passi en els propers mesos per poder preveure com es configurarà aquest impost en el futur.
