El Tribunal Suprem (TS) ha establert un precedent històric en invocar, per primera vegada, la Llei Orgànica del Dret a la Defensa per ampliar els límits de l’anomenada Garantia d’Indemnitat que protegeix els treballadors i treballadores front a les represàlies empresarials per haver exercit o reclamat els seus drets laborals.
Què és la garantia d’indemnitat?
La garantia d’indemnitat és un principi que protegeix els treballadors de represàlies o d’altres conseqüències negatives derivades de l’exercici dels seus drets laborals. Això inclou accions com reclamar judicialment, denunciar irregularitats o sol·licitar millores en les condicions laborals. Quan una empresa vulnera aquesta garantia, l’acció empresarial és declarada nul·la. Per exemple, un acomiadament motivat per una demanda judicial interposada pel treballador contra l’empresa es considera una vulneració d’aquest principi amb la conseqüència de declarar-se nul l’acomiadament i, per tant, atorgant el dret a la readmissió al lloc de treball i percebre els salaris deixats d’abonar per l’empresa des del moment de l’extinció
Canvi de criteri significatiu
Fins a l’entrada en vigor de l’esmentada Llei Orgànica del Dret a la Defensa el passat 4 de desembre de 2024, la garantia d’indemnitat no estava regulada per la legislació. Es tractava, doncs, d’una construcció jurisprudencial que, en realitat, derivava de la vulneració d’un dret fonamental reconegut a la Constitució com és el dret a la tutela judicial efectiva. És per això que els tribunals es mostraven reticents a reconèixer la vulneració de la garantia d’indemnitat en casos de reclamacions internes dins de l’empresa. Si no era clar que el treballador tenia la intenció de demandar o si no hi havia accions més enllà d’una simple queixa, com ara acudir a Inspecció de Treball, els jutjats sovint no apreciaven aquesta vulneració.
Amb l’entrada en vigor de la Llei Orgànica del Dret a la Defensa i, especialment, amb la nova sentència del Tribunal Suprem, la situació canvia dràsticament. Ara, segons la interpretació del Tribunal Suprem, qualsevol acció realitzada pel treballador davant l’empresa per reclamar els seus drets laborals queda emparada per la garantia d’indemnitat, encara que no existeixin evidències de que la queixa o reclamació hagués de transcendir de l’àmbit de la pròpia empresa.
Ampliació de la protecció al cercle familiar
Un altres dels aspectes més rellevants de la regulació de la garantia d’indemnitat a la Llei Orgànica del Dret a la Defensa és que ara també es clarifica l’extensió de l’efecte protector al cercle familiar del treballador. D’aquesta forma, el cònjuge, la parella de fet i els parents fins al segon grau que treballin a la mateixa empresa estaran protegits front a la “discriminació per associació”, que és la que afecta indirectament persones properes al treballador en represàlia per les accions exercides per aquest.
Una sentència històrica
Aquesta resolució del Tribunal Suprem estableix nous estàndards de protecció per a les persones treballadores. Qualsevol acció que impliqui represàlies contra un treballador per haver defensat els seus drets laborals pot ser declarada nul·la, reforçant així la seguretat i la llibertat per exercir aquests drets sense por a repercussions.
En un context on la lluita pels drets laborals continua sent un dels eixos centrals en les relacions laborals, aquesta sentència esdevé una fita per a la protecció legal dels treballadors davant possibles abusos empresarials.
