Una sentència judicial considera accident de treball el suïcidi d'un empleat de Cajamar a Almeria
El Jutjat Social número 3 d'Almeria ha atorgat la consideració d'accident de treball al suïcidi d'un empleat de Cajamar a Almeria que es va suïcidar després de mantenir una forta discussió amb un client.
El passat 27 de maig de 2013, A.J.L.L. es treia la vida després d'accedir al terrat de l'edifici del carrer Llano on es troba ubicada l'oficina de Cajamar en la qual prestava servei i llançar-se al buit. El luctuós succés venia precedit d'una forta discussió que va mantenir el finat amb un client de l'entitat aquell matí per un problema relacionat amb un ingrés de diners i que va obligar al propi empleat a amenaçar amb trucar a la policia en cas que el client no deposés la seva actitud amenaçant i abandonés l'oficina. Amb posterioritat, i constatant l'estat d'ansietat i nervis que es va apoderar del seu company després de l'incident, tant la directora com la interventora de l'oficia van parlar amb ell intentant tranquil·litzar-lo en apreciar que, segons recull la sentència, estava «molt alterat, nerviós, suant i donant cops a la taula ».Va ser després de mantenir aquestes converses que, prenent com a excusa la necessitat de sortir per prendre l'aire, l'empleat va accedir al terrat des de la qual es va precipitar amb conseqüències mortals.
Segons criteri del Jutjat Social 3 d'Almeria, el suïcidi de l'empleat de Cajamar no pot considerar-se una «contingència comuna» doncs aprecia de forma inequívoca l'existència de «connexió de causalitat entre el treball i la conducta de suïcidi». Així, estableix que «resulta provada l'existència d'una situació de conflicte laboral prèvia al moment del suïcidi, com és la discussió amb el client que li provoca una situació d'estrès». Resulta, per tant, pertinent atorgar a la defunció de l'exempleat de Cajamar la consideració d'accident laboral i establir, tal i com fa la sentència, el preceptiu increment de les prestacions de viduïtat i orfenesa que corresponen a vídua i fills, respectivament. Com succeeix en el supòsit de defunció per accident laboral, la sentència també obliga a indemnitzar els familiars del mort.
Una controvèrsia que ve de lluny
Tot i que les primeres sentències del Tribunal Suprem que establien l'origen laboral de morts autoinfligides de treballadors daten de 1970, la veritat és que fins avui són poques les resolucions en aquest sentit, sent molt més habitual que es desestimi la pretensió de veure reconegudes en les condicions o circumstàncies del treball l'origen de la conducta suïcida. No obstant això, com ressalta la sentència del jutjat d'Almeria, ha de ser considerat accident laboral mortal un suïcidi «en raó de la relació de causalitat que hi ha entre el conflicte laboral previ, que és indiscutible, i l'estat de nervis o estrès que pateix l'actor per causa d'aquest conflicte».
Per a Miguel Arenas, advocat de Col·lectiu Ronda que ha representat la família del finat, «és important que apareguin sentències en aquest sentit que contribueixin a situar el focus de l'atenció pública sobre un àmbit com són els trastorns d'ansietat i els riscos psicosocials vinculats a l'acompliment professional que continuen sent, malauradament, els grans oblidats del camp de la prevenció i la salut laboral ». En aquest sentit, apunta el lletrat, «les condicions laborals, la creixent pressió sobre els treballadors o la por a perdre el lloc de treball en un país on la destrucció sistemàtica i cada vegada més barata d'ocupació provoquen en molts casos un malestar psíquic que pot acabar precipitant episodis tan desgraciats com aquest. I s'ha de reconèixer que aquest tipus d'episodis tenen un origen laboral tan nítid i indiscutible com qualsevol accident amb conseqüències estrictament físiques que puguem patir mentre treballem ».
