Segons el TS, hereus poden exigir els danys i perjudicis que hagués correspost a un difunt reclamar
El Tribunal Suprem ha revocat una sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i atorga als hereus de la vídua ja difunta d'un extreballador d'URALITA a Cerdanyola mort per un mesotelioma d'origen professional l'import de la reclamació per danys i perjudicis que hagués correspost a la finada.
El Tribunal Suprem ha ratificat plenament la sentència del Jutjat Social 2 de Sabadell que reconeixia al fill i a la nèta de la difunta esposa d'un treballador d'URALITA mort per un mesotelioma pleural d'origen laboral el dret a percebre la indemnització en concepte de danys i perjudicis que hagués correspost a la vídua. Aquesta sentència havia estat parcialment revocada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que considerava que en la legislació social, a diferència del que succeeix amb la jurisdicció civil, el dret a ser rescabalat pels danys i perjudicis soferts forma part dels denominats drets personalíssims que no poden ser objecte de transmissió hereditària. En sentit contrari, el Tribunal Suprem ha restituït la sentència d'instància i estableix que la possibilitat de reclamar per danys i perjudicis s'integra dins el cabdal hereditari de la persona si no hi ha caducitat de l'acció i aquesta no ha tingut ocasió d'exercir-la abans de morir.
Llarguíssim periple judicial
Els orígens d'aquesta sentència pionera i de vital importància cal buscar-los l'any 1974, amb la mort d'un ex-treballador d'URALITA a la fàbrica de Cerdanyola del Vallès com a conseqüència d'un mesotelioma pleural. Des d'aquest any i fins al 2011, l'esposa va percebre la corresponent prestació de viduïtat que, en aquest cas, se li va reconèixer com a derivada de contingència comuna, és a dir, sense admetre l'origen laboral ni la responsabilitat de l'empresa com a fet causant de la patologia.
L'any 2011, la vídua va reclamar la revisió de la seva pensió de viduïtat per tal que es determinés l'origen laboral de la defunció del seu marit. Aquesta petició va ser denegada en via administrativa per l'INSS i, posteriorment, en primera instància abans que, finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictés l'any 2014 una sentència que, ara sí, reconeixia que la mort del marit va ser conseqüència de la inhalació de fibres d'amiant al seu lloc de treball. D'aquesta forma, el TSJC establia el dret de la vídua a veure incrementat l'import de la seva prestació. Malauradament, la sentència es va dictar quan la vídua ja havia mort, doncs va finar l'any 2012.
Amb posterioritat, al 2015, l'INSS reconeixia que existia responsabilitat empresarial en la mort de l'extreballador derivada de la manca de mesures de seguretat i protecció de la salut a les instal·lacions d'URALITA a Cerdanyola. Un reconeixement que obria la porta a que la vídua, de no haver estat morta, hagués pogut exigir la compensació per danys i perjudicis que li hagués correspost.
Precisament en el fet de que la dona de l'extreballador no va tenir ocasió d'exercir els seus drets per haver finat abans de poder fer-ho es fonamenta el raonament jurídic del Tribunal Suprem i amb anterioritat del Social 2 de Sabadell en el sentit de considerar legítim que siguin els hereus qui reclamin la indemnització que que hagués correspost a la vídua, emparant-se en el caràcter de transmissible que el Codi Civil atorga, per exemple, al dany moral.
Una tesi aplicable a nombrosos casos
Raquel Lafuente, advocada de Col·lectiu Ronda responsable del recurs que ha propiciat la sentència del Suprem, emfatitza «la transcendència d'una sentència que contribueix a solidificar la tesi de que el causant d'un dany és responsable de rescabalar i indemnitzar el perjudici causat, sense que la defunció del causant del dret pugui permetre a les empreses defugir aquesta obligació». En aquest sentit, recorda que la sentència fa referència al cas de la vídua d'un treballador d'URALITA víctima de l'amiant «però el raonament és aplicable a tots els sectors professionals i a les diferents casuístiques que poden originar el dret a obtenir una indemnització per danys i perjudicis, doncs el Suprem estableix amb claredat que aquest dret s'integra dins el conjunt de drets i accions que una persona finada deixa com a herència als seus successors».
