Embaràs i acomiadament col·lectiu

Consideracions bàsiques sobre la recent sentència del Tribunal de Justícia de la UE

23 de febrer de 2018 TJUE, dret laboral, embaràs, maternitat, Acomiadament col·lectiu

A criteri del Tribunal de Justícia de la UE, el fet que la normativa legal vigent espanyola no contempli prioritat de permanència per a les treballadores embarassades en el marc d'un expedient d'acomiadament col·lectiu no vulnera la legislació comunitària.

«Les treballadores embarassades poden ser acomiadades amb motiu d'un acomiadament col·lectiu». Aquest titular ha estat repetit una i altra vegada pels mitjans de comunicació de l'Estat espanyol arran de la publicació d'una sentència del TJUE dictada en resposta a una qüestió prejudicial elevada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La resolució se centra en el cas concret d'una treballadora de Bankia que va veure extingit el seu contracte mentre estava embarassada en el marc d'un expedient d'acomiadament col·lectiu al novembre de 2013.

Contra l'acomiadament, la treballadora va interposar demanda davant el Jutjat Social 1 de Mataró que es va pronunciar a favor de l'entitat financera, considerant l'extinció ajustada a dret. Amb posterioritat, la treballadora va presentar recurs davant el TSJC i ha estat aquest tribunal qui, abans de resoldre la qüestió, ha elevat el cas davant el TJUE sol·licitant un aclariment sobre l'adequació o no de la normativa legal vigent a la legislació comunitària i, especialment, al contingut de la Directiva 92/85 sobre la seguretat i la salut de la treballadora embarassada.

Aparent contradicció

L'interrogant plantejat pel TSJC té el seu origen en el fet que l'esmentada directiva prohibeix l'acomiadament d'una treballadora en estat de gestació i fins al final del permís de maternitat com a mesura de protecció front al risc que la pèrdua del lloc de treball pot suposar per a l'estat psíquic o físic de la treballadora afectada. La directiva, però, admet la possibilitat de l'acomiadament «en els casos excepcionals no inherents a l'estat de la treballadora admesos per les legislacions o pràctiques nacionals».

Aquesta referència als casos «admesos» per les legislacions nacionals suposa, en relació a l'ordenament legal espanyol, que es consideri lícit la inclusió d'una treballadora embarassada en la llista d'afectats i afectades per un acomiadament col·lectiu sempre i quan la motivació de la seva afectació no sigui el propi embaràs i es fonamenti la decisió sobre causes i criteris objectius.

És en aquest punt on el TSJC demanava al TJUE que clarifiqués si la normativa espanyola excedia els límits de la Directiva 92/85 en permetre l'acomiadament de treballadores embarassades o en situació de baixa per maternitat si existia una fonamentació objectiva.

Sense especials mesures de protecció

La conclusió al respecte del TJUE és que la Directiva 92/85 no s'oposa a la normativa espanyola que permet l'empresari acomiadar una treballadora embarassada en el context d'un acomiadament col·lectiu sempre i quan s'indiquin les causes objectives de l'acomiadament i els criteris que s'han seguit per designar els treballadors afectats per l'acomiadament. Igualment, el TJUE no aprecia vulneració de la legislació comunitària en el fet que la normativa espanyola no estableixi prioritat de permanència en l'empresa o de recol·locació en un altre lloc de treball per a les treballadores embarassades, de baixa per maternitat o en període de lactància.

Oportunitat perduda

Com veiem, el titular al qual fèiem referència al principi («Les treballadores embarassades poden ser acomiadades amb motiu d'un acomiadament col·lectiu»), sense ser incorrecte no és tampoc adient. Malauradament, les treballadores embarassades ja podien ser acomiadades en el marc d'un acomiadament col·lectiu abans d'aquesta resolució i el TJUE tan sols ha conclòs que aquesta possibilitat oferta per la legislació espanyola no contradiu cap regulació comunitària. És, per tant, una veritable oportunitat perduda, doncs haguéssim desitjat que el TJUE apreciés desprotecció per a les treballadores embarassades i obrís la porta a una modificació de la normativa espanyola que oferís a les dones en aquesta situació un grau de protecció similar al que ostenten, per exemple, els membres del comitè d'empresa, que sí tenen prioritat de permanència o recol·locació en cas d'acomiadament col·lectiu a les seves empreses.

Retret a la legislació espanyola

Malgrat la sentència, com hem explicat, no aprecia una vulneració de fons de la norma comunitària en el sentit d'impedir taxativament l'acomiadament de treballadores embarassades, sí incorpora un important retret a la legislació espanyola que, sens dubte, obligarà a modificar la normativa legal vigent per adaptar-la al text d'aquesta resolució. El TJUE recorda que els Estats membres tenen obligació d'oferir protecció a les treballadores embarassades contra l'acomiadament en si mateix -protecció preventiva- i contra les conseqüències de l'acomiadament, en concepte de reparació. En aquest sentit, la sentència afirma que «la Directiva 92/85 ha d'interpretar-se en el sentit de que s'oposa a una normativa nacional que no prohibeix, en principi, amb caràcter preventiu l'acomiadament d'una treballadora embarassada, que hagi donat a llum o en període de lactància, i que estableix únicament, en concepte de reparació, la nul·litat de l'acomiadament quan aquest sigui il·legal». És a dir, considera insuficient que la legislació espanyola contempli la nul·litat i readmissió com a reparació però no prevegi, tal i com hauria de fer per ajustar-se plenament al contingut de la Directiva, cap mecanisme de tutela preventiva. Per tant, és absolutament exigible que que el legislador espanyol actuï per incorporar a la normativa legal vigent mesures de protecció adequada per a les dones embarassades front a una eventual afectació en el marc d'un acomiadament col·lectiu i estableixi formules de prevenció que vagin més enllà de la nul·litat de l'acomiadament.

Consideracions bàsiques sobre la recent sentència del Tribunal de Justícia de la UE

23 de febrer de 2018

«Les treballadores embarassades poden ser acomiadades amb motiu d'un acomiadament col·lectiu». Aquest titular ha estat repetit una i altra vegada pels mitjans de comunicació de l'Estat espanyol arran de la publicació d'una sentència del TJUE dictada en resposta a una qüestió prejudicial elevada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La resolució se centra en el cas concret d'una treballadora de Bankia que va veure extingit el seu contracte mentre estava embarassada en el marc d'un expedient d'acomiadament col·lectiu al novembre de 2013.

Contra l'acomiadament, la treballadora va interposar demanda davant el Jutjat Social 1 de Mataró que es va pronunciar a favor de l'entitat financera, considerant l'extinció ajustada a dret. Amb posterioritat, la treballadora va presentar recurs davant el TSJC i ha estat aquest tribunal qui, abans de resoldre la qüestió, ha elevat el cas davant el TJUE sol·licitant un aclariment sobre l'adequació o no de la normativa legal vigent a la legislació comunitària i, especialment, al contingut de la Directiva 92/85 sobre la seguretat i la salut de la treballadora embarassada.

Aparent contradicció

L'interrogant plantejat pel TSJC té el seu origen en el fet que l'esmentada directiva prohibeix l'acomiadament d'una treballadora en estat de gestació i fins al final del permís de maternitat com a mesura de protecció front al risc que la pèrdua del lloc de treball pot suposar per a l'estat psíquic o físic de la treballadora afectada. La directiva, però, admet la possibilitat de l'acomiadament «en els casos excepcionals no inherents a l'estat de la treballadora admesos per les legislacions o pràctiques nacionals».

Aquesta referència als casos «admesos» per les legislacions nacionals suposa, en relació a l'ordenament legal espanyol, que es consideri lícit la inclusió d'una treballadora embarassada en la llista d'afectats i afectades per un acomiadament col·lectiu sempre i quan la motivació de la seva afectació no sigui el propi embaràs i es fonamenti la decisió sobre causes i criteris objectius.

És en aquest punt on el TSJC demanava al TJUE que clarifiqués si la normativa espanyola excedia els límits de la Directiva 92/85 en permetre l'acomiadament de treballadores embarassades o en situació de baixa per maternitat si existia una fonamentació objectiva.

Sense especials mesures de protecció

La conclusió al respecte del TJUE és que la Directiva 92/85 no s'oposa a la normativa espanyola que permet l'empresari acomiadar una treballadora embarassada en el context d'un acomiadament col·lectiu sempre i quan s'indiquin les causes objectives de l'acomiadament i els criteris que s'han seguit per designar els treballadors afectats per l'acomiadament. Igualment, el TJUE no aprecia vulneració de la legislació comunitària en el fet que la normativa espanyola no estableixi prioritat de permanència en l'empresa o de recol·locació en un altre lloc de treball per a les treballadores embarassades, de baixa per maternitat o en període de lactància.

Oportunitat perduda

Com veiem, el titular al qual fèiem referència al principi («Les treballadores embarassades poden ser acomiadades amb motiu d'un acomiadament col·lectiu»), sense ser incorrecte no és tampoc adient. Malauradament, les treballadores embarassades ja podien ser acomiadades en el marc d'un acomiadament col·lectiu abans d'aquesta resolució i el TJUE tan sols ha conclòs que aquesta possibilitat oferta per la legislació espanyola no contradiu cap regulació comunitària. És, per tant, una veritable oportunitat perduda, doncs haguéssim desitjat que el TJUE apreciés desprotecció per a les treballadores embarassades i obrís la porta a una modificació de la normativa espanyola que oferís a les dones en aquesta situació un grau de protecció similar al que ostenten, per exemple, els membres del comitè d'empresa, que sí tenen prioritat de permanència o recol·locació en cas d'acomiadament col·lectiu a les seves empreses.

Retret a la legislació espanyola

Malgrat la sentència, com hem explicat, no aprecia una vulneració de fons de la norma comunitària en el sentit d'impedir taxativament l'acomiadament de treballadores embarassades, sí incorpora un important retret a la legislació espanyola que, sens dubte, obligarà a modificar la normativa legal vigent per adaptar-la al text d'aquesta resolució. El TJUE recorda que els Estats membres tenen obligació d'oferir protecció a les treballadores embarassades contra l'acomiadament en si mateix -protecció preventiva- i contra les conseqüències de l'acomiadament, en concepte de reparació. En aquest sentit, la sentència afirma que «la Directiva 92/85 ha d'interpretar-se en el sentit de que s'oposa a una normativa nacional que no prohibeix, en principi, amb caràcter preventiu l'acomiadament d'una treballadora embarassada, que hagi donat a llum o en període de lactància, i que estableix únicament, en concepte de reparació, la nul·litat de l'acomiadament quan aquest sigui il·legal». És a dir, considera insuficient que la legislació espanyola contempli la nul·litat i readmissió com a reparació però no prevegi, tal i com hauria de fer per ajustar-se plenament al contingut de la Directiva, cap mecanisme de tutela preventiva. Per tant, és absolutament exigible que que el legislador espanyol actuï per incorporar a la normativa legal vigent mesures de protecció adequada per a les dones embarassades front a una eventual afectació en el marc d'un acomiadament col·lectiu i estableixi formules de prevenció que vagin més enllà de la nul·litat de l'acomiadament.