A criteri del TSJC, «l'exclusió de l'abonament del complement d'assistència i puntualitat per l’única raó de trobar-se un treballador en situació d’incapacitat temporal constitueix una vulneració del dret fonamental a la no discriminació per raó de malaltia o condició de salut».
.......................................................................
El TSJC considera discriminatòria, i per tant, il·legal, la disposició continguda a l’article 18 del Conveni Col·lectiu del Transport Sanitari i d’Accidents en Ambulància de Catalunya que eximeix les empreses del sector d’abonar el complement d’assistència i puntualitat «en el cas de baixes per malaltia comú [SIC] que es perllonguin durant més de tres dies». Aquest complement, per un import mensual de 110 euros, es merita al 50% per «no haver arribat tard ni sortir abans d’hora cap dia del mes», i el 50% restant «per no haver faltat al treball cap dia del mes en què s’hauria d’haver desenvolupat la seva feina». En aquest darrer cas, s’exclouen de la condició de suposat absentisme les persones que gaudeixen de permisos legalment reconeguts i les que es troben en situació d’incapacitat temporal derivada de contingència professional.
Tal i com exigia el Sindicat Independent de Treballadors d’Ambulàncies de Catalunya (SITAC) i l’Agrupació Sindical d’Ambulàncies de Catalunya (ASA-C) mitjançant la demanda d’impugnació del conveni col·lectiu interposada per Col·lectiu Ronda, el TSJC estableix que l’exclusió vulnera el principi de no discriminació per raó de malaltia o condició de salut establert a la Llei 15/2022 contra la discriminació i per a la igualtat de tracte. En aquest sentit, la sentència valora que «l'exclusió de l'abonament del complement d'assistència, i com a conseqüència, del de puntualitat en els supòsits de treballadors amb baixes per malaltia comuna que es perllonguin durant més de tres dies, implica un tracte discriminatori per raó de malaltia; i això, en comparació als treballadors que, bé no han tingut situacions de baixa, o bé, les han tingut com a derivades d'accident de treball, malaltia professional o risc durant l'embaràs, que sí perceben el complement. Constituint, aquest tracte diferent, una discriminació directa per raó de malaltia, que no obeeix a criteris objectius».
Sent així, el TSJC recorda que, amb anterioritat a l’aprovació de l’esmentada Llei 15/2022, la discriminació per raó de malaltia «no estava inclosa expressament com una de les condicions susceptibles de discriminació per se». Situació que ha anat modulant-se en en el decurs del temps a través del Tribunal Suprem i, especialment, el Tribunal de Justícia de la UE, que han considerat que podria existir discriminació per causa de malaltia en aquells casos en què fos possible equiparar-la a una discapacitat pel fet de preveure’s un llarg període d’incapacitat, una probabilitat incerta de recuperació o atenent al caràcter estigmatitzant de la patologia. Però aquest escenari, reflexiona el TSJC, ha estat radicalment modificat per l’aprovació de la Llei 15/2022 que «ha introduït la malaltia o condició de salut com un factor de discriminació, amb entitat pròpia i diferenciada de la discapacitat; produint-se la nul·litat de ple dret de qualsevol disposició legal, reglamentària, de conveni col·lectiu, pacte individual o col·lectiu, decisió o actuació empresarial, que impliqui una discriminació per raó de malaltia o condició de salut, sense necessitat que s'assimili a una discapacitat. Pel que a nosaltres ens interessa en aquest cas, la norma prohibeix un tracte discriminatori, per raó de malaltia o condició de salut, respecte a les condicions de treball, incloses les retributives».
«Equiparar incapacitat temporal a absentisme és pervers»
Per a Quim Español, advocat del Col·lectiu Ronda que integra l’equip que ha assessorat els sindicats demandants, el precepte declarat nul pel TSJC «respon a una visió que pretén fer els treballadors i treballadores culpables i responsables de perdre temporalment la capacitat de treballar per una lesió o malaltia, penalitzant-los injustificadament pel dret a la pròpia salut». En aquest sentit, celebra que la Llei 15/2022 obri «noves vies per denunciar i desactivar atacs flagrants contra el dret a la integritat física en un país on, històricament, ha estat perfectament possible i legal acomiadar algú pel simple fet d’emmalaltir».
L’advocat assenyala l’especial transcendència d’una sentència que, més enllà del conveni impugnat pels sindicats demandants, incorpora «un raonament jurídic extrapolable als articles de qualsevol conveni col·lectiu que penalitzi econòmicament el fet d’estar de baixa respecte la situació dels treballadors i treballadores que no es troben en situació d’incapacitat temporal. I aquest tipus de clàusules declarades discriminatòries i, per tant, nul·les són molt habituals. Nombrosos convenis col·lectius incorporen complements vinculats a l’absentisme o recullen plusos per assistència dels quals s’exclouen a les persones que no poden acudir a la feina per raons de salut justificades. Centenars de milers de treballadors i treballadores estan adscrits a convenis que inclouen aquests tipus de clàusules. Ara, la sentència del TSJC determina amb total claredat que aquesta exclusió és una actuació discriminatòria que penalitza il·legalment les persones per raó del seu estat de salut o condició física».
