Primera demanda per l'ansietat de poder desenvolupar una malaltia vinculada a l'amiant
Cinc treballadors de l'empresa Honeywell han interposat la primera demanda presentada a l'Estat espanyol que reclama el reconeixement com a malaltia professional dels trastorns d'ansietat i depressió que pateixen moltes de les persones que han estat exposades a l'amiant
Un grup de treballadors de la històrica Honeywell, multinacional dedicada a la fabricació de pastilles de fre per a l'automoció, impulsa la primera demanda interposada a l'Estat espanyol que reclama el reconeixement com a malaltia professional dels trastorns d'ansietat i depressió que els provoca l'obligació de sotmetre's a exhaustives revisions mèdiques anuals davant la possibilitat de desenvolupar alguna de les greus patologies -incloent-hi diverses formes de càncer mortal- que poden patir pel fet d'haver estat exposats a l'amiant que es feia servir al seu centre de treball.
La demanda, que ha estat confeccionada per Col·lectiu Ronda amb el suport de l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant de Catalunya (AVAAC), té un precedent directe en una sentència dictada al juny de 2016 pel Tribunal Superior de Justícia de Paris. En aquella ocasió, l'Alt Tribunal parisenc va imposar a BOSCH – empresa que va absorbir la divisió francesa de Honeywell- l'obligació d'indemnitzar 80 empleats de l'antiga Honeywell per «lesions d'ansietat» en relació a l'exposició a l'amiant que havien patit aquests empleats.
Els treballadors de Honeywell responsables de la demanda van treballar diàriament com la resta dels seus companys en contacte amb l'amiant, un producte que la multinacional va fer servir per a la fabricació de les pastilles de fre fins l'any 2002, quan es va fer efectiva a Espanya la prohibició vigent a la resta d'Europa des de dos anys abans d'utilitzar o comercialitzar l'amiant. Amb anterioritat a aquesta data, l'amiant es va emprar a la fàbrica de Honeywell de forma massiva i en situació de permanent incompliment de la normativa específica de protecció de la salut dels treballadors exposats a l'amiant. Així al menys ho consideren les 17 sentències, la majoria ja fermes, que durant el que portem d'any han condemnat l'empresa per aquests incompliments en relació a les malalties i defuncions de treballadors que van formar part de la plantilla de Honeywell.
L'evidència del reiterat incompliment de l'obligació per part de Honeywell d'adoptar les pertinents mesures de prevenció contribueix de forma plenament comprensible a accentuar l'angoixa dels treballadors que encara no han emmalaltit però poden fer-ho a curt, mig o llarg termini doncs les malalties vinculades a l'exposició a l'amiant presenten llargs períodes de latència, habitualment d'entre 20 i 40 anys. Sent així, per a milers i milers de treballadors que van estar en contacte amb l'amiant abans de la seva prohibició l'any 2002 o que han seguit estant-ho amb posterioritat, la llarga latència de les malalties suposa viure amb l'angoixa permanent de saber que en qualsevol moment podrien començar a desenvolupar una patologia mortal. Algunes de les més habituals, com és el cas del mesotelioma o càncer de pleura, presenten una esperança de vida que només en el 20% dels casos arriba als dos anys, sent inferior per a la resta de víctimes.
«Convivim diàriament amb la por. I el pitjor moment són aquestes revisions anuals. Esperar el resultat i confiar que serà negatiu, que tindrem un any més de treva abans de tornar a passar per aquest tràngol. I nosaltres encara tenim sort, se'ns fan aquestes revisions. La majoria de persones que han estat exposades a l'amiant no es beneficien d'aquestes revisions o, fins i tot, ni tan sols saben que inhalaven amiant o que aquest material és perillós. Però, en qualsevol cas, resulta molt angoixant saber que fins el 2040 no podrem estar mai segurs de no portar als pulmons la nostra sentència de mort». Així ho explica Jose Luis Gómez, vicepresident de l' Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant de Catalunya (AVAAC) i un dels treballadors que ha impulsat aquesta demanda pionera.
«L'ansietat és un problema de salut amb efectes constatables sobre el nostre benestar i la integritat física de l'organisme -explica Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda que assessora els demandants- i, com a tal, resulta perfectament exigible que les empreses que han exposat els seus treballadors a l'amiant sense adoptar les pertinents mesures de seguretat, es facin càrrec d'indemnitzar aquestes persones pel patiment d'una vida sencera d'angoixa. A banda, aquelles persones que han desenvolupat episodis de depressió i crisis d'ansietat greus per aquest patiment, haurien de veure reconegudes les seves afectacions psicològiques amb el mateix tracte que es dóna a qualsevol patologia d'origen laboral».
