El Tribunal de Justícia de la Unió Europea decideix sobre l'IRPH de les hipoteques
El proper dilluns, 25 de febrer, se celebra la vista al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per resoldre la qüestió prejudicial elevada pel Jutjat de Primera Instància 38 de Barcelona arran de la polèmica sentència del Tribunal Suprem que establia que la condició d'oficial de l'índex hipotecari IRPH l'eximia de la possibilitat de poder ser considerat abusiu.
Al desembre de 2017, el Tribunal Suprem espanyol dictava una controvertida sentència en què establia que la condició d'índex oficial que ostenta l'IRPH suposava garantia suficient pels consumidors bancaris a l'hora de subscriure una hipoteca referenciada a aquest índex. Una decisió que a criteri de nombrosos juristes no resultava compatible amb el sistema comunitari de garanties i protecció del consumidor i que, fins i tot, generava discrepàncies dins del propi Suprem, tal i com ho demostra el fet que la resolució va comptar amb el vot particular de dos magistrats que discrepaven del sentit general de la sentència.
Ràpidament, el Jutjat de Primera Instància 38 de Barcelona va elevar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sol·licitant a la més alta instància judicial comunitària que es pronunciés sobre la qüestió, atenent al fet que la sentència del Suprem podia suposar una limitació a la potestat que la legislació europea atorga als tribunals nacionals per avaluar la possible abusivitat d'una clàusula incorporada a un contracte de préstec amb garantia hipotecària. Des d'aleshores, milers de demandes interposades a l'Estat espanyol relacionades amb l'índex IRPH - incloent-hi les demandes col·lectives de Col·lectiu Ronda i ASUFIN contra UCI, Bankia, Caixabank i altres entitats- es troben paralitzades a l'espera de conèixer quin és el criteri del TJUE i com procedir.
Vista judicial i informe de la Comissió Europea
L'espera pels milers d'afectats per un índex que es va comercialitzar sota la falsa aparença de major estabilitat però ocultant el fet que des de l'any 2001 i fins a l'actualitat l'IRPH sempre s'ha situat significativament per sobre de l'Euribor, podria estar a prop d'arribar a la seva fi. Dilluns, dia 25 de febrer, se celebrarà a Luxemburg la vista del procés com a fase prèvia abans de que es doni a conèixer el preceptiu informe de l'Advocat General de la UE i, finalment, la sentència que pot determinar definitivament el criteri imperant als tribunals espanyols respecte l'IRPH.
De forma poc habitual, la Comissió Europea va publicar al setembre de 2018 un informe confeccionat pels seus propis serveis jurídics i adreçat al TJUE on es pronunciava sobre la resolució del Tribunal Suprem i discrepava obertament del criteri exhibit per l'Alt Tribunal espanyol. Oscar Serrano, advocat de Col·lectiu Ronda especialista en Dret Bancari i responsable de la direcció lletrada de les demandes col·lectives abans esmentades, considera que l'informe de la Comissió Europea representa «una esmena a la totalitat de la decisió del Tribunal Suprem». En aquest sentit, recorda que l'informe fa notar «que les directives europees reserven als tribunals nacionals la prerrogativa d'avaluar si la inclusió d'una determinada clàusula per part de l'entitat s'ha fet complint amb el deure de diligència, transparència i informació, especialment quan es tracta d'un consumidor privat sense formació específica en matèria financera. I aquesta obligació no queda satisfeta merament amb una explicació superficial del que significa optar per una hipoteca referenciada a l'IRPH en comptes de decantar-se per la formula més habitual d'Euribor més un diferencial. Els tribunals consideren que una clàusula satisfà el control de transparència quan l'entitat pot demostrar que va subministrar als clients tota la informació necessària per entendre plenament les conseqüències presents i futures d'acceptar aquesta clàusula». De fet, l'informe de la Comissió Europea sintetitza amb claredat en què consisteix aquest deure d'informació a través d'unes breus però molt contundents conclusions on recorda que la normativa comunitària obliga «a explicar al consumidor, abans de la signatura del contracte, com es configura el tipus de referència, quina ha estat l'evolució d'aquest tipus en el passat així com la seva possible evolució futura, comparant-lo amb altres tipus utilitzats al mercat».
Oferiments per part de la banca
El contingut de l'informe fet públic per la Comissió Europea ha generat una enorme inquietud dins el sector bancari espanyol, obligat a afrontar la perspectiva de que torni a succeir, com ja va passar amb les clàusules sòl, que el TJUE obligui el Tribunal Suprem a rectificar un criteri jurisprudencial favorable als interessos de les entitats financeres. Les conseqüències d'una sentència del TJUE que es posicioni al costat dels hipotecats poden ser molt importants pel sector. Al desembre passat, Goldman Sachs publicava un anàlisi sobre l'impacte econòmic d'una eventual condemna per manca de transparència en la comercialització d'hipoteques amb IRPH i estimava que en l'escenari més desfavorable per a les entitats financeres l'impacte econòmic de la sentència es podria arribar a situar al voltant dels 44.000 milions d'euros.
Davant aquesta situació, l'advocat de Col·lectiu Ronda alerta que «les entitats estan fent arribar a molts dels seus clients afectats per l'IRPH propostes per substituir aquest índex per un tipus fix o per una combinació d'Euribor més un diferencial a canvi de renunciar a emprendre futures accions legals. A més a més, la proposta no contempla la devolució retroactiva de les quantitats pagades de més pels consumidors com a conseqüència de l'IRPH. És evident, doncs, que el fet que aquests oferiments arribin justament ara, a pocs mesos de conèixer la sentència del TJUE, denota que la banca es vol cobrir les esquenes davant un nou allau de demandes com a conseqüència de les seves males pràctiques a l'hora de comercialitzar hipoteques».
